Històries per a no dormir (I)

Abans d'ahir, rondant les 8 i poc del vespre, em truquen per a anar a sopar a casa a un amic (a Llavaners, concretament).
Dels 3 que hi anàvem, sols dos haviem de sopar i vam decidir, havent ingerit jo ja un arròs negre deliciós (d'autèntic Sibarita), demanar un parell de pizzes.
Recordant que feia dos Diumenges vam demanar també unes pizzes per a sopar tots junts (en la celebració d'un parell d'aniversaris) i veient que la mida que se suposava "gran" no ens la podiem acabar, vaig optar per demanar dues "mitjanes" (ho vaig dir sense pensar; sabia que la pizza que vam demanar anteriorment era la més gran que feien, per tant, volia una mida més petita).
L'amic agafa el telèfon, truca, demana dues mitjanes (dels ingredients corresponents) i penja.

Passats 10min començo:

-Has demanat les mitjanes, no les grans, oi ?
-Sí ... Ostia espera.
-Què ? - Merda, tinc gana.
-Que allà la mitjana és la gran.
-¿...? - No em lliga això ...
-Sí sí, tenen 3 mides: Petita, individual i mitjana.
-¿......? què ? - Ja ho havia entès però volia que m'ho repetís.
-Que per a ells, la gran és la mitjana.
-¿.........? en serio ? - Es pot ser menys usable ?

Agafa el telèfon, truca, pregunta si ja les havia començat, li diu que sí i ... ens empassem dues grans mitjanes que, com ja haviem pronosticat, no ens acabem.

Després d'aquesta fàbula, que no perdo ocasió d'explicar a ments obertes i despertes, em pregunto: Però mitjana no és ... no sé, la que està entre la gran i la petita ? Perquè ... hi ha alguna mida més gran que la mitjana ? Sí ? No ? El que dicata la lògica i el llenguatge en aquesta pizzeria no hi té cabuda.
Per si us interessa la pizzeria es diu "Picarol" i està al centre de Sant Andreu de Llavaneres. Esteu avisats.

Informació
Mitjà 1 adj 1 Que és igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, qualitat, grau, etc, o entre dues altres parts o coses determinades dins una successió. El punt mitjà d'una recta. La mida mitjana. El curs mitjà d'un riu. El fill gran, el fill mitjà i el fill petit. Ensenyament elemental, mitjà i superior. L'edat antiga, la mitjana i la moderna. Els termes mitjans d'una proposició.

Més exemples, aquí.

Comentari: Tinc l'enorme temptació d'anar a la pizzeria i penjar-los un paper imprès a la porta on hi hagi la definició escrita de mitjà, així com un reguitzell d'exemples d'altres pizzeries que sí que segueixen el criteri que la lògica i el llenguatge dicten.

Relfexió: Quantes persones que han trucat demanant pizza deuen haver demanat una mitjana pensant-se que, efectivament, era una mitjana i els ha arribat aquell monstre ? És més, imaginem la siutació de que, la següent vegada d'haver demanat un monstre com aquest dius "ostia, demanaré una petita ara". I pam, et duen una pizza de la mida d'un plat de postres. Quina gràcia no ? És que esclar, si no demanes una "individual" ... com a totes les pizzeries, vaja. Això sí, ingrés segur de 10€ per aquest monstre de 10€ que pocs s'acaben.