Jo vaig créixer escoltant aquesta cançó.
El 17 de juny del 2006 vaig anar al SHE amb en Moré i la Sandra. Em fotia una ràbia infinita no haver pogut anar a veure a en Robbie Rivera la setmana abans per a escoltar-lo; no hi havia ningú disposat a acompanyar-me. El dissabte següent a la sessió vaig descobrir que en Barri hi havia anat (que dic: merda!).
Seguim al SHE, amb aquest parell.
La música sona, com sempre, a la sala House, a tot drap (amb aquells altaveus que ens va donar l'Oleart). Se'm va acudir que quina millor manera d'aprofitar el moment que demanant una song d'en Robbie; no feia falta donar-hi moltes voltes, amb l'original de Funk-A-Tron jo seria el tiu més feliç del món i l'escoltaria amb tots els decibels haguts i per haver.
A veure qui és el maco que ara em diu que ha escoltat aquesta cançó en els darrers dos anys en alguna altra discoteca ...
Vaig a la barra de darrere la cabina del DJ, agafo un posavasos, demano un boli (a la Eli, precisament), escric: "Pots posar Robbie Rivera - Funnk-A-Tron ? És que va venir la setmana passada però no hi vaig poder ser. Gràcies !". Li dono al DJ (que no era l'Oleart, era l'altre que omple l'estona). Al cap d'uns minuts (pocs) sento que baixen la música i el DJ diu pel micro: "I ara, Robbie Rivera". Comença Funk-A-Tron.
Vaig tancar els ulls. Començava la culminació, l'apogeu, l'aïllament, les ones acústiques i jo, no hi havia ningú més a la sala, només la cançó i jo.
Vaig plorar. Amb el cap mirant al cel, els ulls clucs, el cos que es movia sense voler evitar que les ones xoquéssin amb els meus timpans.
Potser ha estat el millor moment musical de la meva vida, possiblement a la par amb el dia 22 de Gener del 2001 (o com a molt 4 dies més tard), si no recordo malament, que vaig trobar la cançó U2 - With or Without You i un torrent d'emocions em van ofegar, a l'ordinador, després d'estar amb els amics a Andorra pels meus 18 anys.
Em titllen d'insensible per no plorar a les pel·lícules, per no sucumbir al romanticisme romanticós empastifós i pastelós que us fa plorar, però també ploro, amb El club de los poetas muertos però no amb Mar Adentro. Ploro amb l'inici de Marvin Gaye & Tammi Terrel - Ain't No Mountaint High Enough just quan sento, després del baix que introdueix la cançó, que en Marvin diu: "Listen Baby". Amb Nacha Pop - La chica de ayer amb la frase: "te acuestas a mi lado sin saber porqué". O amb la versió trista de La chica de ayer que van cantar en l'aniversari dels 40 anys de Los 40 principales, cortesia de Nacho Vega [Vídeo, del 2'20" al 2'40", fulgurant].
Jo també ploro.
1. Hola Antonio: ¿sigues abierto a enamorarte? Mil besos. Te queremos
Es una pregunta un poco mala, porque yo ahora no estoy por la labor, pero porque no siento la necesidad y estoy absolutamente enamorado de la persona que me dejó.
[...]
9. ¿En quién te inspiraste para hacer la canción: La chica de ayer?
En una fantasía, nada más que eso, no existe ningún personaje real.
::
entrevista,
info,
link,
nachapop
Nacha Pop (Madrid, 2006) - La chica de ayer
Nacha Pop (300 millonres, 1980) - La chica de ayer
Comentari1: El món és un mocador; resulta que Nacha Pop té una cançó que es diu "Lucha de Gigantes" !!! No pot ser ...
Ni m'agraden, ni els he escoltat (amb una sola excepció), ni els coneixia, però acabo de llegir a HispaMP3 que Nacha Pop tornarà.
Ho cito per tenir una escusa que em permeti penjar Nacha Pop - La Chica de Ayer. En el seu moment vaig mostrar-vos-en la lletra, ara que puc, la música (quelcom tan intangible, tan intel·lectual, tans transferible, tan necessari ...)
Un día cualquiera no sabes qué hora es,
te acuestas a mi lado sin saber porqué.
Las calles mojadas te han visto crecer,
y tú en tu corazón estás llorando otra vez.
Me asomo a la ventana eres la chica de ayer
jugando con las flores en mi jardín.
Demasiado tarde para comprender,
chica vete a tu casa no podemos jugar.
La luz de la mañana entra en la habitación,
tus cabellos dorados parecen el sol.
Luego por la noche al Penta vamos a escuchar
canciones que consiguen que te pueda amar.
Me asomo a la ventana eres la chica de ayer
Demasiado tarde para comprender
mi cabeza da vueltas persiguiéndote (4 bis).
Llicència CC
