Chaos Emerald

Pamoga penja un article d'opinió sobre De Juana, el qual podeu llegir aquí. Recomano la seva lectura, si més no per a opinar amb una mica més de criteri i coneixement del context. Tot i això crec que el context és incomplet i no recull un dels aspectes que més preocupen "al poble" (entenem per "poble" tota aquella gent preocupada). Per això, llegint el parell de comentaris que ara mateix té, i esperant una mirada més crítica i que captés el que sento i el que, crec, molts més senten, he trobat això. De lectura més que recomanada també.

Comparteixo el què pensa el comentarista (encara que no sé si tenim la mateixa manera de pensar), a diferència del que pensa (i de com ho fa) Pamoga (a.k.a: Pableras).

Recordo que, fa unes setmanes, al diari el Periódico de Catalunya em sembla recordar, es feia referència a una publicació anglesa (amb cert renom, encara que no el recordo ara) on es parlava del cas de De Juana. L'articulista que citava aquesta "font" deixava anara un: A la publicació (l'anglesa) mostren més interès i respecte per De Juana ara que per totes les seves víctimes. Aquí queda això.

Recordo també una entrevista recent, feta al jutge Garzón* per part de Quintero, fa un parell de setmanes o així, on Garzón parlava del cas de De Juana y de que, en primera instància, al denegar-se-li la modificació de la pena (passar a 2on grau, si no recordo malament), aquest el·logiava als jutges instructors del cas per no haver-se vist presionats i prendre la decisió que, en primera instància, era la correcte (no sé com expressar-ho, espero haver-me fet entedre).
Recordem (sí, ara tots junts) que hi ha un llibre titolat "Garzón, el hombre que veía amanecer", escrit per la reportera Pilar Urbano, on es duu a terme una "biografia" del jutge. És un d'aquells llibres que aconsegueix obrir-te els ulls, d'aquells que et fa creure molt menys en el sistema, d'aquells que mostra que hi ha poquíssimes persones que valen la pena (tan com a persones en sí com per a dur a terme la o les tasques que se'ls hi encomanen, amb la responsabilitat que això comporta). Llegiu-lo, si us plau, i desil·lusioneu-vos ...
Comento ho d'aquest llibre perquè va ser gràcies a aquest que vaig conèixer el passat polític del jutge i de l'afiliació amb el PSOE. Ho dic perquè, l'opinió del jutge ver el cas De Juana distava de la resolució que ha acabat prenent el govern actual al respecte (PSOE també). Repeteixo: Llegiu el llibre. Parla de política, parla dels GAL, parla molt d'ETA, parla de la justícia, parla de por, parla de moltes coses que, no podem pas agraïr als medis que sapiguem ni tan sols d'esquitllada. També em sap greu que, algú com el Sr. Garzón hagi el·logiat quelcom que després ha estat com el fum...

Sergi Mas, en una entrevista al TeleTodo (suplement de programació de televisió que acompanya el Periódico el dijous, crec recordar) deia: Vaig desintonitzar Tele5 i Antena3 després de veure el tracte que van donar al succés d'Erika Ortiz. Olé Sergi. Ni "La fuerza del 5" ni "Quintana" (o la Quintana ara está a Tele5 ? Ni idea. Faré com Sherlock Holmes: No empraré capacitat en foteses (ja ho faig prou sense voler-ho).
Comento això de Sergi Mas perquè em rebenta aquesta desinformació que patim i que sols es pot suplir per canals que el públic majoritari no usa amb freqüència o que si més no no estan tan a l'abast d'un col·lectiu major (ja sigui per falta d'inversions o d'interessos menys lloables). No cal omplir de merda el cap de qui absorveix com una esponja mals habits i consells ...

*Vaig llegir un acudit que ara em fa remoure. Era un estil d'aquells de: 50 mentiras. En la tònica de "estaba a punto de llamarte" o "tenemos que quedar un día de estos", etc.
El llistat de sentències parlava de grans veritats o revel·lacions d'aquest altre país nostre que és espanya (aquella, la gran, la única, que es deu quedar sola, vaja). Una d'elles, i amb la que vaig riure força i vaig escampar, no molt, però si ho suficient com perquè ara me'n empenedeixi del meu desoneixement, deia: En espanya no solo tenemos al juez Garzón.
Ja us dic, després del llibre, no puc, no vull haver llegit aquella frase, i menys rigut, i molt menys haver-la explicat.
Del que me n'hauria de riure ara és de la meva incultura, del meu desconeixement per no tenir inquietuds (o almenys no tenir-ne més ...).

Sort amb la lectura i espero que us formuleu opinions. En cas de voler expresar-les, seran benvingudes (no s'admeten amants de les hamburgueses de 1000cal, la conversa acabarà per part seva amb un: Deixem-ho que el post és molt antic ja. Com si preescribís ...).

Pel que fa al títol de post, és una frikada que sols entendran adeptes al Sonic (el joc de consoles, sí) ja que coincideix amb el 2on cognom de De Juana.

Bona nit.