dimarts, 22 de setembre de 2020

diumenge, 6 de setembre de 2020

Ted Lasso

 El 1r episodi, meh, no saps què estàs veient, si és seriosa o no. Però amb el 2 i el 3... no sé què han fet ni com però m'ha guanyat. I això que és extremadament senzilla. O no?

Ted Lasso: La comedia futbolera de Apple TV Plus ya tiene tráiler - CNET en  Español

dimecres, 1 de juliol de 2020

Aquelles petites coses que un s'enduria arreu

LAS PEQUEÑAS COSAS: IMÁGENES Y RELATOS #.

dilluns, 15 de juny de 2020

Manuel Cuyàs

Aquí podeu escoltar en Xavier Grasset acomiadant el Sr. Cuyàs. Del dia 15 de juny del 2020:


És el primer pare/la primera mare, que ens deixa, d'algú amb qui havia tingut contacte molt molt proper durant una pila d'anys; la Núria, la seva filla, era companya de classe a l'Escola Pia de Mataró i íntima amiga de l'Ingrid.

Quants records d'aquella època. La darrera vegada que ens vàrem veure amb la Núeria crec que va ser per l'aniversari de l'Oriol Cortada que va fer en una zona de berenars per la serralada Litoral... o en unes 24 hores de bàsquet de Sant Vicenç de Montalt?

No sabia que eren tan espessos, i més que ho seran, els núvols que abracen els records. No passa res, un bon dia se'ns esmunyiran del tot i, si no tenim amb qui parlar-ne, mai sabrem que han estat amb nosaltres. Gràcies per acostar-nos, de tant en tant, sensacions, olors, sons, cares, emocions i rialles que feia temps que no sentiem.

Descansa en pau, Manuel.

PD: Quin net més bufó que tens.

Muere a los 67 años el periodista Manuel Cuyàs

dimarts, 28 d’abril de 2020

Nando Dixkontrol: Leyenda viva de la música electrónica

Com l'entenc, això és PASSIÓ:

Fidel

Avi, dona-li un petó ben fort a la iaia...

... ara que per fi estareu junts de nou i per sempre.

Un petó.

dilluns, 24 de febrer de 2020

El meu mentor

Gracias por todo, abuelito. ¡Cuídate que ahora vas solo y no te podré vigilar ni decir que te sientes!

dissabte, 8 de febrer de 2020

Brrrrrrrr! - Tócala otra vez, Sam

Ho torno a dir i a repetir: I em trobo aquí, amb la pell eriçada, escoltant a Terrence Parker a Frankfurt, o Tips & Rocks vs. Wisdom o Sofi Tukker & Charlie Barker, etc. i com se'm passen els minuts volant amb la música. Brrrrrrrrr!
I a partir d'ara i els propers 4 mesos, això serà UNA BOGERIA TOTAL.
Canviarem de casa i 30 coses més.

dissabte, 1 de febrer de 2020

El darrer 23 que hem passat...

"Decía mi amigo Antoñin un mediodía de abril junto al Guadalquivir mientras esperábamos unas tortitas de camarones y dos cañas de Cruzcampo, que a partir de los once años los cumpleaños no le importaban a nadie...lo mismo lo dijo para ahorrarse la invitación.

Usted sabe que mi mayor enseñanza en esto de gastar tiempo de vida me la dio un irónico monje budista de Haeinsa. Desde entonces intento ser un tipo despierto y digno heredero de este magnífico regalo.
Hágase merecedor del nuevo escalón que se le presenta. Exprimalo al máximo, corra riesgos, equivoquese, sea atrevido...la vida, en definitiva, es probar infinitas veces.
Y recuerde siempre que a mí sí me importan sus cumpleaños...

Suyo afectísimo"

La meva resposta:

"Lo tengo presente, puede que no tan a menudo como cada escalón que me encuentro a diario. Sus calcetines me ayudarán cuando realmente los necesite. Muchísimas gracias querido cofrade.".

"Emotional Man describes late wife to sketch artist"

dijous, 22 de novembre de 2018

Mercè

De les 5 persones que més m'han cuidat al llarg de la vida, 3 ja no hi són.
No sé donar el pèsam quan m'imagino rebent-lo.

dissabte, 20 d’octubre de 2018

dissabte, 26 de maig de 2018

Jana

CARTA PEL JORDI LLOMPART #

dissabte, 19 de maig de 2018

eppure piange


I no, no per la foto.

dimecres, 21 de març de 2018

Bat For Lashes - Laura



Ah i... ens casem!

#amblapitxu

diumenge, 28 de gener de 2018

Un 23 de gener més

"A ciertas edades no conviene airear demasiado el paso de los años..." me decía un antiguo compañero de armas, en servicio de correrías de 14 a 22. Pero vista la publicidad del evento, no corro peligro de indiscreción...
El personal suele felicitar el día, se reclaman unos platos y hasta le llaman a uno guapo; olvidate...

Cuando visité el Templo Bulguksa cerca de Gyeongju, el paciente guía coreano que me acompañaba, un delgadísimo y vivaz monje de edad indefinida, me miró fijamente y me señaló una empinada escalera que daba acceso al monasterio; "es la escalera de la vida", me dijo con voz suave... "tiene exactamente 33 escalones. En el primer tramo hay 17 y fue tú juventud. El segundo tramo posee 16 escalones y es tú vejez..."
Volvió a mirarme fijamente y colocó su mano en mi hombro ; " pero dime, ¿en que escalón de los 16 te encuentras ahora?"

Nunca olvidaré aquel momento...El pequeño monje budista redujo mi existencia a unos escasos 16 escalones y de repente me entró prisa...con 49 años que tengo, ¿cuantos escalones he consumido?¿los he vivido con la intensidad, con la emoción que se merecían? ¿he sido un digno merecedor de ellos?

A Ricardo Fité que es de aquí al lado, de Badalona, su hermano le dejó escrito unas hermosas palabras cuando se marchó a recorrer Mongolia en una antigua Special 250:

"Sube a la cima, cruza el desierto, descubre las selvas, pisa los polos, nada los siete mares...Y vuelve a casa mil veces para compartirlo"

Y esto querido amigo, con permiso de los Fité, es lo que te deseo.

Un fuerte abrazo.

by Pedro Picón

Un benvolgut i benhaurat company de feina que, després de 3 anys, canvia de destí. Em va dedicar aquestes paraules pel meu aniversari. Un dia us comparteixo les que em va dedicar tornant ell d'un viatge de 20.000km en moto o més de 40.000km donant voltes.

Gracias cofrade.

dissabte, 27 de gener de 2018

Virginia Woolf

Querido:

Estoy segura de que me vuelvo loca de nuevo. Creo que no puedo pasar por otra de esas espantosas temporadas. Esta vez no voy a recuperarme. Empiezo a oír voces y no puedo concentrarme. Así que estoy haciendo lo que me parece mejor. Me has dado la mayor felicidad posible. Has sido en todos los aspectos todo lo que se puede ser. No creo que dos personas puedan haber sido más felices hasta que esta terrible enfermedad apareció. No puedo luchar más. Sé que estoy destrozando tu vida, que sin mí podrías trabajar. Y sé que lo harás. Verás que ni siquiera puedo escribir esto adecuadamente. No puedo leer. Lo que quiero decir es que te debo toda la felicidad de mi vida. Has sido totalmente paciente conmigo e increíblemente bueno. Quiero decirte que… Todo el mundo lo sabe. Si alguien pudiera haberme salvado, habrías sido tú. No me queda nada excepto la certeza de tu bondad. No puedo seguir destrozando tu vida por más tiempo.

No creo que dos personas pudieran haber sido más felices de lo que lo hemos sido nosotros.

V.

divendres, 5 de gener de 2018

darraitin

A tu, saltamarges.

divendres, 16 de juny de 2017

I tu, com vas a dormir?

No anar a dormir enfadat. Check.
Però i trist? :__(

dissabte, 18 de febrer de 2017

dissabte, 2 de juliol de 2016

Youngr - Sweet Disposition (Youngr Bootleg) - Live at Morning Gloryville

Sweet Disposition (Youngr Bootleg) - Live at Morning Gloryville

dilluns, 25 d’abril de 2016

#kortrnkt

I potser he vist el que havia de veure, i potser l'equació no tenia solució perquè les matrius no creuaven per enlloc. Moix, tranquil i reconfortat; per estimar, i sobretot per haver estimat. Per la pau. Ja somio en marxar d'aquí, anar a cop de gas una mica més lluny que cada dia i veure el sol que entra pels finestrals i que sols em taparan les muntanyes. Ja m'hi veig, i aquest és el primer pas: veure-s'hi.
I el meu pecat, la meva maleïda petrum, és sempre la mateixa, i la poso davant del peu amb orgull perquè és l'altra cara de l'honestedat: ser un llibre obert.
Els darreres dos dies m'he enganxat a una cançó que, qui sap, potser era premonitòria:

I kill per deixar que del que no emani llum, no brilli més i es pugui perdre de vista per així veure el que sí que brilla amb llum pròpia.

divendres, 15 d’abril de 2016

Talent

"I keep dancing on my own"




dimarts, 29 de març de 2016

ona-corpuscle

I al contrari que Newton, o potser en un univers paral·lel, fins i tot esbiaixat, on una ona i una partícula eren una mateixa cosa, i complementaven l'explicació d'un o altre fenòmen, aquí no, aquí em trobo no complementant, sinó debatint-me entre un estirabot i una mala estrugança, entre una papallona i un volcà, etc.
Potser ha arribat el moment de ser insolidari, d'abandonar l'ONG, de fer una societat unipersonal amb un únic objectiu, liberal, de benefici propi, de capital de felicitat.
T'he vist plorar 3 vegades, dues d'elles foren inevitables i no en vam poder parlar, i tampoc m'ho deixes fer ara, cosa que respecto i no vull remoure, però no t'ofereixis per després desaparèixer en MHz invisibles que corren per l'aire, en un mega-zeros del s. XXI, en interferències digitals d'1 o 0.
I potser la més gran mostra d'amor fou... el Taj Mahal?
I parlar de Myanmar i Siam.
Jo, rei.

dimarts, 22 de març de 2016

Slo-mo

-¿Y qué me digo a mi misma?
-Que una vez hubo un hombre que os amó demasiado para cambiaros.
at El primer caballero

dijous, 3 de març de 2016

Soul sisters

Les sinergies que creem quan estem junts i quan ens veiem. Com gira el món d'una altra manera si les nostres mirades es creuen. Ains. Com et trobaré a faltar.
Aquest comiat em recorda a un altre que vaig fer, gairebé també obligat per les circumstàncies, per abandonar la inestabilitat (o estabilitat) que junts generavem de manera espontània.

dijous, 25 de febrer de 2016

La meva petita

I potser la pregunta al final seria:
- Pol, i què faries en un món on tothom fos cec?
- Uhmmm, ben "vist".

La que sí que em van fer:
- Com l'hi diràs a la teva filla, Pol?

dilluns, 28 de desembre de 2015

Marmotejant

Carpe diem, quam minimum credula postero

dilluns, 21 de desembre de 2015

CRF 1000L

Estava jo fent números per l'Àfrica Twin i tal, i un company, entestat en convèncer-me de que no me la comprés, la comparava amb la Tracer MT-09 i els gairebé 5.000 euros de diferència entre les dues.
-¿Pero tú cuántos quilómetros vas a hacerle al año? Porque claro, 5.000 euros entres tantos quilómetros...
-¿Sabes cuántos le haré? Los que me apetezca.

Davant de tant poderós argument va haver d'abandonar... ja la tinc entre cella i cella, així que ara solament és qüestió de temps.

diumenge, 8 de novembre de 2015

Cosas de casa, Finale

Al final, Laura besa a Steve con una condición: que nunca vuelva a viajar al espacio. Éste le responde "sólo cuando me estés besando, Laura Lee, sólo cuando me estés besando".

at Sensacine : ¿Conocías el final de las series de tu infancia?

dissabte, 31 d’octubre de 2015

Da lidah

Llegint: El líder que no tenía cargo.

divendres, 30 d’octubre de 2015

DonTon

-¿Me echarás de menos?
-Te echo de menos cuando no te veo, aunque sea sólo un parpadeo.

diumenge, 4 d’octubre de 2015

Descripció

Capaç d'apagar un llumí amb el palpís dels dits, de cabell ros, ulls blaus, retallat de cos i podria dir-se que fins i tot esquàlid.
Home de l'hora del te, d'educació i costums de clubs d'elit, avesat al clima humit, fred i plujós però sempre relacionat amb la calor, la sorra i dur una túnica blanca de beduí no feta precisament de tweed anglès.
Sempre rebel contra la marcialitat, l'ordre tancat i la jerarquia, obtingué fama, respecte i reconeixement mundial, que sempre defugí.
El setè art en fé més mítica la figura reproduint-ne la festa amb l'ajuda de noms com Anthony Queen, Omar Sarif o Alec Guiness.
Amb sang d'alt octanatge, causa de la més gran tragèdia que ell i tot l'imperi van patir.

dimecres, 9 de setembre de 2015

Doggies.

M'he posat a veure un vídeo de gossos que no volen banyar-se... no ho hauria d'haver fet. Quins éssers més grans; lliures.

Pi-ti-mi-ní

-Hola guapa, qué tal, cuánto tiempo. [professora]
-Bien, aquí dando una vuelta. [nena de 16 anys de pitiminí selfifílica]
-bla, bla, bla, y cuántas te quedaron?
-6.
-Uf. ¿Y qué harás?
-Hay unos cursos de pastelería.
-Aham.

Res a dir als pastissers, si això és el que hom volia fer, però no la veia preocupada per 6 assignatures. Però és que 6 és abarcar molts camps diferents.

dimarts, 8 de setembre de 2015

The Affair (2)

I segueixo amb The Affair. El moment més dur, S01E09, quan ella explica què recorda del dia que el seu fill de 4 anys va morir per, aparentment, culpa seva... Com bé li diu a en Cole, el seu marit: marxo, marxo perquè si em quedo més temps aquí em moriré, i no em vull morir.

Recordo quan, estant enamorat de tu, estimant-te. Contra-correntejant. I el millor per la meva salut (mental i física), per no morir-hi, va ser marxar.

Com diu el sogre del protagonista, l'esciptor Bruce Butler, cada punyeter dia recorda l'estudiant de Michigan que li feia perdre els papers; potser no la més maca, però tenia "algo" que el feia trontollar, a ell, als seus principis, al seu pla vital, etc. i pensa en ella cada puto dia.

Quin gran descobriment, i com disfruto amb aquesta parella d'actors.

Cheers.

dilluns, 7 de setembre de 2015

The Affair

Veient The Affair, S01E04. Ella li explica que sel i va ofegar el fill amb 4 anys, i perquè es fa talls a la cama per no sentir-se tan malament. Tot i que és això, un affair, és el moment en què a ell se li pot veure a la cara que està enamorat. La pregunta: quan te n'adones que ho estàs? En la tragèdia o al riure? Si fos en la tragèdia algunes parelles no ho sabrien mai, no? Uhmmm, let's thing about it.
Us la recomano. La noia és la dolentotat psicòpata de Luther. Està estupenda, i ell és el policia de The Wire, actor molt gran però amb poca presència. Sort de HBO i Showtime, que sino...

dimecres, 2 de setembre de 2015

Dear Pol

El karma m'ha retornat això avui:

  • Carta a un lector #

Fa anys vaig descobrir aquest blog, i potser des dels darrers dos, qui sap si una mica menys, el segueixo gairebé com si d'una droga es tractés. És la píldora per anar al llit; l'etnreteniment que no et desvetlla però t'obre horitzons, és la columna d'opinió d'algú que veu el món amb els mateixos ulls que jo, un món ple de tecnologia per tot arreu, amb batalles d'empreses i un munt de talent per descobrir. Sovint l'autor cita els seus referents de publicacions en anglès, jo potser no el cito, però és el meu Hooli-gurú, per dir-ho d'alguna manera (amb el meu criteri sempre present, of course). Així doncs, molt i molt content de que haver escrit el que pensava d'un projecte hagi provocat aquest efecte i generat aquesta recompensa. El món físic és digital moltes vegades; allò de que jo tinc una idea i tu en tens una altra, si ens les expliquem, ara els dos tenim dues idees; doncs en aquest cas si jo faig content a algú, jo també estic content.

Seguirem amb el patrocini dels qui conformen el Zeitgeist.

dimarts, 25 d’agost de 2015

dissabte, 22 d’agost de 2015

I quan no vulguis res, escolta música!

That's the thing: Entro a les 6 del matí, així que porto dos dies anant curt de son per, en teoria, anar a dormir aviat avui (haver-hi anat, vaja). Tot bé, al llit a les 22 i adormit en poca estona... A les 00.45h plinc! Dret i despert com la mare que el va parir. Em llevo en 4h, què foto?
He endreçat, he arreglat un portàtil i... mirant la taula de mescles pensava: me lío o no me lío. I m'he liat. 1h després ha vingut el primer badall, però sols després d'uns bons bailoteos amb mi mateix. Mare meva com he disfrutat. Vestax and house music r34lly r00lz!
Res més. Llegeixo una mica, em vesteixo i vaig a la cuina a preparar la intendència d'aquests dos dies.
Cheers!
And respect.

divendres, 21 d’agost de 2015

TFC

Esto... guau.

Acabo de trobar l'e-mail amb què convidava a un munt de gent a la presentació del meu treball de fi de carrera. Enjoy it.

Bona tarda a tothom,

Sé que aquest correu electrònic us sobtarà. Us haig de confessar que no tenia pensat afegir-hi tantes direccions, però se sap que "com més serem més riurem" (encara que potser aquí riu tothom menys jo).

Esteu davant una invitació formal a assistir a la presentació del meu Treball de Fi de Carrera a la Escola Universitària Politècnica de Mataró el pròxim Dimarts dia 3 de Juliol a les 12.30h en calitat d'espectadors (jo en dic gallines, a la presentació sabreu perquè).

La qüestió és: perquè a mi ? Donada la quantitat ingent de direccions a qui ho estic enviant no em dedicaré a justificar-ho individu per individu, sino que passaré a detallar-vos els trets principals que es poden extreure del llistat: simplement per conèixer-me, perquè som amics, perquè hem compartit hores pre-universitàries i universitàries, perquè m'heu donat classe, perquè us n'he donat (això és una tirada de moc), perquè sí, perquè em fa molta il·lusió de que estigueu en la culminació dels meus estudis superiors o perquè tinc ganes de veure-us. Crec que són raons de prou pes. No les assignaré a cadascú, feu volar la imaginació i sentiu-vos o no identificats.

Si heu arribat fins aquí vol dir que no heu esborrat el correu. La cita és al Laboratori d'Informàtica 2, primer pis entrant a la Universitat a mà dreta (pugeu les escales, tireu endavant ... a mà dreta ...). No sabeu on és la meva Universitat ? Molt fàcil: Edifici contigut al Miquel Biada, davant del Salesians.

Us adjuntaria un PDF del projecte per a que podéssiu donar un cop d'ull als agraïments i al resum esqüet que he fet per a que qualsevol pugui fer-se una idea de què tracta (per si interessa mínimament venir en cas de no tenir prou pes que qui el presenta sigui jo). No crec que faci falta ... Si voleu venir, benvinguts, sino, ja trobarem una altra ocasió.

Res més doncs. Estic preparant la presentació.

Potser la part més divertida foren les poques però encertades respostes rebudes. =)

dijous, 20 d’agost de 2015

EDEN

  • The French Touch: Listen To The Disco House Soundtrack To ‘Eden’ Featuring Daft Punk & More #

Practice originally, but practice

  • Craze's six golden rules for DJs #

Ebnel Harish

  • Omar Sharif #

Viatgem?

  • I Shouldn't Have Waited So Long to Travel Overseas #

Physics r00lz

  • Los grandes problemas de la física actual #

Music sounds better with you, baby

Cita: Otros muchos me han mostrado también que las únicas barreras están en nuestra mente. at El Sentido de la Vida
Màxima: Dentro de 20 años no te arrepentirás de lo que hiciste, sino de lo que no te atreviste a hacer by Mark Twain