dilluns, 25 d’abril de 2016

#kortrnkt

I potser he vist el que havia de veure, i potser l'equació no tenia solució perquè les matrius no creuaven per enlloc. Moix, tranquil i reconfortat; per estimar, i sobretot per haver estimat. Per la pau. Ja somio en marxar d'aquí, anar a cop de gas una mica més lluny que cada dia i veure el sol que entra pels finestrals i que sols em taparan les muntanyes. Ja m'hi veig, i aquest és el primer pas: veure-s'hi.
I el meu pecat, la meva maleïda petrum, és sempre la mateixa, i la poso davant del peu amb orgull perquè és l'altra cara de l'honestedat: ser un llibre obert.
Els darreres dos dies m'he enganxat a una cançó que, qui sap, potser era premonitòria:

I kill per deixar que del que no emani llum, no brilli més i es pugui perdre de vista per així veure el que sí que brilla amb llum pròpia.

divendres, 15 d’abril de 2016

Talent

"I keep dancing on my own"




dimarts, 29 de març de 2016

ona-corpuscle

I al contrari que Newton, o potser en un univers paral·lel, fins i tot esbiaixat, on una ona i una partícula eren una mateixa cosa, i complementaven l'explicació d'un o altre fenòmen, aquí no, aquí em trobo no complementant, sinó debatint-me entre un estirabot i una mala estrugança, entre una papallona i un volcà, etc.
Potser ha arribat el moment de ser insolidari, d'abandonar l'ONG, de fer una societat unipersonal amb un únic objectiu, liberal, de benefici propi, de capital de felicitat.
T'he vist plorar 3 vegades, dues d'elles foren inevitables i no en vam poder parlar, i tampoc m'ho deixes fer ara, cosa que respecto i no vull remoure, però no t'ofereixis per després desaparèixer en MHz invisibles que corren per l'aire, en un mega-zeros del s. XXI, en interferències digitals d'1 o 0.
I potser la més gran mostra d'amor fou... el Taj Mahal?
I parlar de Myanmar i Siam.
Jo, rei.

dimarts, 22 de març de 2016

Slo-mo

-¿Y qué me digo a mi misma?
-Que una vez hubo un hombre que os amó demasiado para cambiaros.
at El primer caballero

dijous, 3 de març de 2016

Soul sisters

Les sinergies que creem quan estem junts i quan ens veiem. Com gira el món d'una altra manera si les nostres mirades es creuen. Ains. Com et trobaré a faltar.
Aquest comiat em recorda a un altre que vaig fer, gairebé també obligat per les circumstàncies, per abandonar la inestabilitat (o estabilitat) que junts generavem de manera espontània.

dijous, 25 de febrer de 2016

La meva petita

I potser la pregunta al final seria:
- Pol, i què faries en un món on tothom fos cec?
- Uhmmm, ben "vist".

La que sí que em van fer:
- Com li diràs a la teva filla, Pol?

dilluns, 28 de desembre de 2015

Marmotejant

Carpe diem, quam minimum credula postero

dilluns, 21 de desembre de 2015

CRF 1000L

Estava jo fent números per l'Àfrica Twin i tal, i un company, entestat en convèncer-me de que no me la comprés, la comparava amb la Tracer MT-09 i els gairebé 5.000 euros de diferència entre les dues.
-¿Pero tú cuántos quilómetros vas a hacerle al año? Porque claro, 5.000 euros entres tantos quilómetros...
-¿Sabes cuántos le haré? Los que me apetezca.

Davant de tant poderós argument va haver d'abandonar... ja la tinc entre cella i cella, així que ara solament és qüestió de temps.

diumenge, 8 de novembre de 2015

Cosas de casa, Finale

Al final, Laura besa a Steve con una condición: que nunca vuelva a viajar al espacio. Éste le responde "sólo cuando me estés besando, Laura Lee, sólo cuando me estés besando".

at Sensacine : ¿Conocías el final de las series de tu infancia?

dissabte, 31 d’octubre de 2015

Da lidah

Llegint: El líder que no tenía cargo.

divendres, 30 d’octubre de 2015

DonTon

-¿Me echarás de menos?
-Te echo de menos cuando no te veo, aunque sea sólo un parpadeo.

diumenge, 4 d’octubre de 2015

Descripció

Capaç d'apagar un llumí amb el palpís dels dits, de cabell ros, ulls blaus, retallat de cos i podria dir-se que fins i tot esquàlid.
Home de l'hora del te, d'educació i costums de clubs d'elit, avesat al clima humit, fred i plujós però sempre relacionat amb la calor, la sorra i dur una túnica blanca de beduí no feta precisament de tweed anglès.
Sempre rebel contra la marcialitat, l'ordre tancat i la jerarquia, obtingué fama, respecte i reconeixement mundial, que sempre defugí.
El setè art en fé més mítica la figura reproduint-ne la festa amb l'ajuda de noms com Anthony Queen, Omar Sarif o Alec Guiness.
Amb sang d'alt octanatge, causa de la més gran tragèdia que ell i tot l'imperi van patir.

dimecres, 9 de setembre de 2015

Doggies.

M'he posat a veure un vídeo de gossos que no volen banyar-se... no ho hauria d'haver fet. Quins éssers més grans; lliures.

Pi-ti-mi-ní

-Hola guapa, qué tal, cuánto tiempo. [professora]
-Bien, aquí dando una vuelta. [nena de 16 anys de pitiminí selfifílica]
-bla, bla, bla, y cuántas te quedaron?
-6.
-Uf. ¿Y qué harás?
-Hay unos cursos de pastelería.
-Aham.

Res a dir als pastissers, si això és el que hom volia fer, però no la veia preocupada per 6 assignatures. Però és que 6 és abarcar molts camps diferents.

dimarts, 8 de setembre de 2015

The Affair (2)

I segueixo amb The Affair. El moment més dur, S01E09, quan ella explica què recorda del dia que el seu fill de 4 anys va morir per, aparentment, culpa seva... Com bé li diu a en Cole, el seu marit: marxo, marxo perquè si em quedo més temps aquí em moriré, i no em vull morir.

Recordo quan, estant enamorat de tu, estimant-te. Contra-correntejant. I el millor per la meva salut (mental i física), per no morir-hi, va ser marxar.

Com diu el sogre del protagonista, l'esciptor Bruce Butler, cada punyeter dia recorda l'estudiant de Michigan que li feia perdre els papers; potser no la més maca, però tenia "algo" que el feia trontollar, a ell, als seus principis, al seu pla vital, etc. i pensa en ella cada puto dia.

Quin gran descobriment, i com disfruto amb aquesta parella d'actors.

Cheers.

dilluns, 7 de setembre de 2015

The Affair

Veient The Affair, S01E04. Ella li explica que sel i va ofegar el fill amb 4 anys, i perquè es fa talls a la cama per no sentir-se tan malament. Tot i que és això, un affair, és el moment en què a ell se li pot veure a la cara que està enamorat. La pregunta: quan te n'adones que ho estàs? En la tragèdia o al riure? Si fos en la tragèdia algunes parelles no ho sabrien mai, no? Uhmmm, let's thing about it.
Us la recomano. La noia és la dolentotat psicòpata de Luther. Està estupenda, i ell és el policia de The Wire, actor molt gran però amb poca presència. Sort de HBO i Showtime, que sino...

dimecres, 2 de setembre de 2015

Dear Pol

El karma m'ha retornat això avui:

  • Carta a un lector #

Fa anys vaig descobrir aquest blog, i potser des dels darrers dos, qui sap si una mica menys, el segueixo gairebé com si d'una droga es tractés. És la píldora per anar al llit; l'etnreteniment que no et desvetlla però t'obre horitzons, és la columna d'opinió d'algú que veu el món amb els mateixos ulls que jo, un món ple de tecnologia per tot arreu, amb batalles d'empreses i un munt de talent per descobrir. Sovint l'autor cita els seus referents de publicacions en anglès, jo potser no el cito, però és el meu Hooli-gurú, per dir-ho d'alguna manera (amb el meu criteri sempre present, of course). Així doncs, molt i molt content de que haver escrit el que pensava d'un projecte hagi provocat aquest efecte i generat aquesta recompensa. El món físic és digital moltes vegades; allò de que jo tinc una idea i tu en tens una altra, si ens les expliquem, ara els dos tenim dues idees; doncs en aquest cas si jo faig content a algú, jo també estic content.

Seguirem amb el patrocini dels qui conformen el Zeitgeist.

dimarts, 25 d’agost de 2015

dissabte, 22 d’agost de 2015

I quan no vulguis res, escolta música!

That's the thing: Entro a les 6 del matí, així que porto dos dies anant curt de son per, en teoria, anar a dormir aviat avui (haver-hi anat, vaja). Tot bé, al llit a les 22 i adormit en poca estona... A les 00.45h plinc! Dret i despert com la mare que el va parir. Em llevo en 4h, què foto?
He endreçat, he arreglat un portàtil i... mirant la taula de mescles pensava: me lío o no me lío. I m'he liat. 1h després ha vingut el primer badall, però sols després d'uns bons bailoteos amb mi mateix. Mare meva com he disfrutat. Vestax and house music r34lly r00lz!
Res més. Llegeixo una mica, em vesteixo i vaig a la cuina a preparar la intendència d'aquests dos dies.
Cheers!
And respect.

divendres, 21 d’agost de 2015

TFC

Esto... guau.

Acabo de trobar l'e-mail amb què convidava a un munt de gent a la presentació del meu treball de fi de carrera. Enjoy it.

Bona tarda a tothom,

Sé que aquest correu electrònic us sobtarà. Us haig de confessar que no tenia pensat afegir-hi tantes direccions, però se sap que "com més serem més riurem" (encara que potser aquí riu tothom menys jo).

Esteu davant una invitació formal a assistir a la presentació del meu Treball de Fi de Carrera a la Escola Universitària Politècnica de Mataró el pròxim Dimarts dia 3 de Juliol a les 12.30h en calitat d'espectadors (jo en dic gallines, a la presentació sabreu perquè).

La qüestió és: perquè a mi ? Donada la quantitat ingent de direccions a qui ho estic enviant no em dedicaré a justificar-ho individu per individu, sino que passaré a detallar-vos els trets principals que es poden extreure del llistat: simplement per conèixer-me, perquè som amics, perquè hem compartit hores pre-universitàries i universitàries, perquè m'heu donat classe, perquè us n'he donat (això és una tirada de moc), perquè sí, perquè em fa molta il·lusió de que estigueu en la culminació dels meus estudis superiors o perquè tinc ganes de veure-us. Crec que són raons de prou pes. No les assignaré a cadascú, feu volar la imaginació i sentiu-vos o no identificats.

Si heu arribat fins aquí vol dir que no heu esborrat el correu. La cita és al Laboratori d'Informàtica 2, primer pis entrant a la Universitat a mà dreta (pugeu les escales, tireu endavant ... a mà dreta ...). No sabeu on és la meva Universitat ? Molt fàcil: Edifici contigut al Miquel Biada, davant del Salesians.

Us adjuntaria un PDF del projecte per a que podéssiu donar un cop d'ull als agraïments i al resum esqüet que he fet per a que qualsevol pugui fer-se una idea de què tracta (per si interessa mínimament venir en cas de no tenir prou pes que qui el presenta sigui jo). No crec que faci falta ... Si voleu venir, benvinguts, sino, ja trobarem una altra ocasió.

Res més doncs. Estic preparant la presentació.

Potser la part més divertida foren les poques però encertades respostes rebudes. =)

dijous, 20 d’agost de 2015

EDEN

  • The French Touch: Listen To The Disco House Soundtrack To ‘Eden’ Featuring Daft Punk & More #

Practice originally, but practice

  • Craze's six golden rules for DJs #

Ebnel Harish

  • Omar Sharif #

Viatgem?

  • I Shouldn't Have Waited So Long to Travel Overseas #

Physics r00lz

  • Los grandes problemas de la física actual #

This is PASSION

Ensenyament

  • España no es Finlandia #

dimecres, 19 d’agost de 2015

dilluns, 17 d’agost de 2015

dimarts, 11 d’agost de 2015

Devlin

Potser una de les millors audicions que he vist mai. =) Pretty hair, by the way.

diumenge, 9 d’agost de 2015

Els animals, mestres

I ho tindré tot quan no vulgui res.

Glups.

Sols l'he pogut mirar una vegada i baixar el cap. La ment ens fa presoners, claríssim:

Lo que no se ve

  • A veces no es fácil ver las cosas bien hechas #

Esperant només una cosa, que siguis feliç

I avui he sabut, per la meva curiositat mai satisfeta, que la Duna ens va deixar l'11 de març d'enguany =(. Estic tant trist com content; content perquè sé que va rebre tot i sempre amor i perquè va ser un suport, un lloc al què agafar-se en un moment molt i molt dolent d'algú que m'ha important durant tant i tant de temps, tant o més que jo a mi mateix. He vist també que ara la llar s'ha convertit en una mena de refugi, i sé que els inquilins ho tindran tot, perquè no volen res, sols afecte. =)
Petons NeNa.

divendres, 7 d’agost de 2015

Lottery

  • Ganadores de Lotería que administraron su premio de un “modo diferente” #

Els dos primers comentaris, que potser no es complirien, et fan creure una mica més en la humanitat.

diumenge, 2 d’agost de 2015

Soberana

"Viéndola caminar hacia el restorán, Martín se dijo que para ella no era adecuada la palabra linda, ni siquiera hermosa; quizá se le podía decir bella, pero sobre todo soberana."
by Ernesto Sabato at Blandiblu

divendres, 3 de juliol de 2015

The whole process has been liberating

  • Habits of Highly Mediocre DJs + How To Avoid Them #

dijous, 2 de juliol de 2015

Dirty Dancing

Esa caricia de lo que nunca pasará, esa sonrisa bajo un velo que nunca tendré. Qué despedida light más dulce. =)

A loja do gato preto

divendres, 19 de juny de 2015

tecuondo

  • El taekwondo de la resistencia #

divendres, 12 de juny de 2015

Relax & Enjoy

I una cosa mega curiosa que feia fa temps, 4 o 5 vegades solament però que disfrutava enormement i era molt molt enriquidora: encender el xat i posar play ambdós al mateix temps. Així ella m'anava explicant la seva sessió. Relax and enjoy!


dimarts, 2 de juny de 2015

dimecres, 27 de maig de 2015

Eliminar contacte

I això que no mha costat gens, ni m'hi he pensat, però t'he acabat esborrant. Sortosament cada cop em costa menys desfer-me de les coses, si més no, d'algunes.

dimecres, 20 de maig de 2015

Okupat

  • La enfermedad de estar ocupado #

diumenge, 17 de maig de 2015

L'enquestador histèric

Incapacitant

I em trobo un video d'un gos, rescatat, al que han hagut d'amputar una cama i... segueix sent lliure, per ell no és incapacitant.
I em trobo mirant un reportatge sobre Camarón de la Isla, on surt el seu company de duet, Paco de Lucía, y van i explquen que Camarón col·leccionava guitarres perquè el que realment hagués volgut hauria estat esdevenir un bon guitarrista... però és que a sobre, Paco de Lucía, diu que la seva il·lusió era cantar! N'hi ha per matar-los... que actuéssin junts pensant un que volia fer el que feia l'altre i resultar que no hi havia qui els hi arribés a la sola de la sabata en els seus respectius.
M'he cascat 14h dormint i ara no hi ha qui tingui son.

Music sounds better with you, baby

Cita: Otros muchos me han mostrado también que las únicas barreras están en nuestra mente. at El Sentido de la Vida
Màxima: Dentro de 20 años no te arrepentirás de lo que hiciste, sino de lo que no te atreviste a hacer by Mark Twain