diumenge, 30 d’octubre del 2005

Esos locos progenitores

Navegant, he trobat un parell de fragments que potser et posen els pels de punta al llegir-los. El tema ? El més important, ens ho creguem o no: Els pares.

...pero mi padre permanecía callado. Le miré de reojo: tenía los codos apoyados en las rodillas, y los dedos cruzados sobre el vacío.

Tomé aire, volví la vista al suelo.

Me agarré a él tan fuerte como pude.

by José Miguel from El Taller

De repente el monitor se pone negro, y el salvapantalla empieza a tirar estrellitas de colores. Es la única luz de la habitación: son como unos fuegos artificiales en miniatura que nos van envolviendo a las dos. Entonces me meto en su cama y nos dormimos juntas, agarradas de la mano, como cuando ella era un bebé y yo era lo más importante de su vida.

by Mirta Bertotti from Mujer Gorda :: Has recorrido un largo camino, muchacha

Olorant l'aire

Tornant de casa d’un conegut d’aquí Argentona, he vist de lluny una dona que caminava en sentit contrari al meu. El sol havia desaparegut ja i el reflexos els provocàven les llums del carrer; així doncs que veig com la dona deixa anar un núvol de fum que semblava que li sortís dels cabells. Al cap de cinc metres em creu-ho amb ella i ensumo l’aire que ha deixat marcat. Per sorpresa meva aquesta olor em sona, tabac + perfum de dona. He buscat l’origen d’aquest olor familiar i l’he trobat: és l’olor de la discoteca; ple de noies i fum, on ens posem les nostres millor gales, intentem que la millor olor que perecbi algú que ens fa dos petons sigui el seu record nostre d’aquella nit, i el tabac, que conduïm o no aquella nit, de segur que ens acompanya fins a la nostra habitació quant el sol ja despunta.

Recordant una època

He entrat al #catalunya, ja que es cernia sobre meu un dubte lingüístic. i m’he trobat amb un vell/bell amic de la època del Privat Tarda, el Sr. Mr-Brown. Parlant de programes de ràdio (Privat FM, per Lau Pera, Xavier Baeza, Pol Romeu i Àlex Espígol) de discoteques (Privat i EQ) i de flyers, m’ha vingut al cap que el dia 11 de Setembre del 2001.
El dj David Gausa va venir a l’EQlògic a fer una sessió, i em recordo a mi, al passadís de dalt, aïllat per un instant de la música i del rebombori ambiental pensant “avui ha passat lo de les torres bessones, i nosaltres aquí tan tranquils ballant …”.

Comentari: No Xiva, no recordo la caiguda de Barcelona davant de les tropes borbòniques el 1714 en la Guerra de Successió.

dimarts, 25 d’octubre del 2005

Bub, guau, wof ...

APA, Complete (que no Accomplished). Gos, amb mal al cos de l’examen que ens ha clavat la Lina. Els posts? aplaçats. Jo? enfeinat. Els plans del pont se n’aniran a norris … tot sigui pel sibaritisme.
Les mitges tintes … mare meva, com les odïo.
Escriuré sobre el que he fet aquesta setmana i mitja, que ha estat trepidant (i té pinta de seguir essen-t’ho), provaré d’escriure uns e-mails que tinc pendents de fa massa temps i potser tendré una conversa al MSN que mai he tingut encara (postposada indefinidament).
Gràcies.

Comentari: Segueixo amb en Gengis Khan, que no s’acaba mai. Dijous, a les 22.15, a TV3, el programa Cronos amb els Mongols, no me’l perdré ! Demà El Guardià, per cert.

dilluns, 24 d’octubre del 2005

Cosas de la Vida

Son humanas situaciones
los momentos de los dos
la distancia, las pasiones
encontrar una razón,
hoy...como siempre,
estoy pensandoen tí....si ya ves

Son humanas condiciones
el sentirse bien o no,
si es de día o es de noche,
si es nostalgia o desamor,
hoy ...como siempre
estoy pensando en tí

Como si nuestro tiempo no hubiera pasado ya.
Dime dónde estamos, que podrá pasar,
corazones flechados pero de cada cual
esa es la barrera que hay que derribar
estoy pensando en tí
estoy pensando en mí

Son las cosas de la vida.
van unidas siempre así
el esfuerzo y la fatiga que supone estar aquí
hoy... miro al cielo
con los pies en el suelo, por que...
ser humano es lo que quiero ser
con mis manos yo lo alcanzaré

Son las cosas de la vida
nunca me acostumbraré
casi siempre es una herida
que tu corazón no ve
hoy... como siempre
solamente pienso en tí

Esta noche que pasa lenta, rozándome
trato de afrontarla, aferrarla
y derrapo en las curvas de tu corazón, por que
quiero provocarla, y que sepas que...
estoy pensando en tí
estoy pensando en mí
ya ves... ya ves


P.D.: Primer era un mail, ara és un post.
P.D.2: Gràcies Xevi per donar-me el títol (encara que mai ho llegiràs).

diumenge, 23 d’octubre del 2005

Lo que me viene encima

  • Dilluns 9.00h: Examen GSI
  • Dilluns 19.00h: Asíncron APA
  • Dimarts matí: Resoldre enunciat APA
  • Dimarts 17.00h: Examen APA
  • Dimarts vespre: EL post i les cites pendents

dimecres, 19 d’octubre del 2005

Acerca de ...

Si puedes arrinconar todas tus victorias y arriesgarlas por un golpe de suerte, y perder, y empezar de nuevo desde el principio y nunca decir nada de lo que has perdido; Si puedes forzar tu corazón y nervios y tendones para jugar tu turno tiempo después de que se hayan gastado, y así resistir cuando no te queda nada excepto la voluntad que les dice "Resistid".

by Ruyard Kipling from Desnuda no es sin ropa

dimecres, 12 d’octubre del 2005

Drets Humans

Més cadenes perpètues a menors als Estats Units

El Periódico, Nova York

Amnistia Internacional i Human Rights Watch denuncien en un informe que als Estats Units hi ha, almenys, 2.225 persones complint cadena perpètua sense llibertat provisional per delictes que van complir quan eren menors d’edat. L’estudi denuncia que els 59% dels joves van ser condemnats en el seu primer judici davant un tribunal penal.

«Les persones menors que cometen delictes greus no han de quedar sense càstig, però si són jover per votar o comprar tabac, també ho són per passar la resta de la seva vida a la presó», diu Alison Parker, investigadora de Human Rights Watch, que constata la contradicció entre el descens de delictes greus a l’augment de les condemnes a cadena perpètua de del 1990.

L’estudi assegura que el 26% dels joves van ser declarats culpables d’«homicidi preterintencional», que disposa que tota persona implicada en un crim és culpable d’homicidi, encara que no hagi causat aquesta mort.

12 d’octubre del 2005

divendres, 7 d’octubre del 2005

Nacha Pop - La Chica de Ayer

Un día cualquiera no sabes qué hora es,
te acuestas a mi lado sin saber porqué.
Las calles mojadas te han visto crecer,
y tú en tu corazón estás llorando otra vez.

Me asomo a la ventana eres la chica de ayer
jugando con las flores en mi jardín.
Demasiado tarde para comprender,
chica vete a tu casa no podemos jugar.

La luz de la mañana entra en la habitación,
tus cabellos dorados parecen el sol.
Luego por la noche al Penta vamos a escuchar
canciones que consiguen que te pueda amar.

Me asomo a la ventana eres la chica de ayer
Demasiado tarde para comprender
mi cabeza da vueltas persiguiéndote (4 bis).

Music sounds better with you, baby

Cita: Otros muchos me han mostrado también que las únicas barreras están en nuestra mente. at El Sentido de la Vida
Màxima: Dentro de 20 años no te arrepentirás de lo que hiciste, sino de lo que no te atreviste a hacer by Mark Twain