dilluns, 25 d’abril del 2016

#kortrnkt

I potser he vist el que havia de veure, i potser l'equació no tenia solució perquè les matrius no creuaven per enlloc. Moix, tranquil i reconfortat; per estimar, i sobretot per haver estimat. Per la pau. Ja somio en marxar d'aquí, anar a cop de gas una mica més lluny que cada dia i veure el sol que entra pels finestrals i que sols em taparan les muntanyes. Ja m'hi veig, i aquest és el primer pas: veure-s'hi.
I el meu pecat, la meva maleïda petrum, és sempre la mateixa, i la poso davant del peu amb orgull perquè és l'altra cara de l'honestedat: ser un llibre obert.
Els darreres dos dies m'he enganxat a una cançó que, qui sap, potser era premonitòria:

I kill per deixar que del que no emani llum, no brilli més i es pugui perdre de vista per així veure el que sí que brilla amb llum pròpia.

divendres, 15 d’abril del 2016

Talent

"I keep dancing on my own"




dimarts, 29 de març del 2016

ona-corpuscle

I al contrari que Newton, o potser en un univers paral·lel, fins i tot esbiaixat, on una ona i una partícula eren una mateixa cosa, i complementaven l'explicació d'un o altre fenòmen, aquí no, aquí em trobo no complementant, sinó debatint-me entre un estirabot i una mala estrugança, entre una papallona i un volcà, etc.
Potser ha arribat el moment de ser insolidari, d'abandonar l'ONG, de fer una societat unipersonal amb un únic objectiu, liberal, de benefici propi, de capital de felicitat.
T'he vist plorar 3 vegades, dues d'elles foren inevitables i no en vam poder parlar, i tampoc m'ho deixes fer ara, cosa que respecto i no vull remoure, però no t'ofereixis per després desaparèixer en MHz invisibles que corren per l'aire, en un mega-zeros del s. XXI, en interferències digitals d'1 o 0.
I potser la més gran mostra d'amor fou... el Taj Mahal?
I parlar de Myanmar i Siam.
Jo, rei.

dimarts, 22 de març del 2016

Slo-mo

-¿Y qué me digo a mi misma?
-Que una vez hubo un hombre que os amó demasiado para cambiaros.
at El primer caballero

dijous, 3 de març del 2016

Soul sisters

Les sinergies que creem quan estem junts i quan ens veiem. Com gira el món d'una altra manera si les nostres mirades es creuen. Ains. Com et trobaré a faltar.
Aquest comiat em recorda a un altre que vaig fer, gairebé també obligat per les circumstàncies, per abandonar la inestabilitat (o estabilitat) que junts generavem de manera espontània.

dijous, 25 de febrer del 2016

La meva petita

I potser la pregunta al final seria:
- Pol, i què faries en un món on tothom fos cec?
- Uhmmm, ben "vist".

La que sí que em van fer:
- Com l'hi diràs a la teva filla, Pol?

Music sounds better with you, baby

Cita: Otros muchos me han mostrado también que las únicas barreras están en nuestra mente. at El Sentido de la Vida
Màxima: Dentro de 20 años no te arrepentirás de lo que hiciste, sino de lo que no te atreviste a hacer by Mark Twain