La Tiendita de Montt

• Llámala #

Fa molts mesos ja la vaig penjar, amb motiu. Ara venen la làmina enumerada i tot per 25€.

• Heart vs. Head # at polromeu

Joel Joan - Porca Misèria

I buscant el post on havia penjat ja aquesta cançó, per allà el 2007, he trobat una cita fulgurant. Gràcies Joel per compartir-la.

Pensava que la nostra història era especial. Jo sabia que seria difícil, però és que tu ho has fet impossible.

Llegida aquí.

Solamente acompañado [bis]

• Solamente acompañado #

És un refregit que havia publicat fa 2 anys. Gran, molt gran. I fins i tot oportú.

Apolo 13

Els primers 6 minuts d'aquesta pel·lícula ja es mereixen un Oscar.
Que grans Ed Harris, Kevin Bacon i Gary Sinise. Gràcies !

No ha sido un milagro, sino nuestra voluntad.

• Tot al 13 ! #

Un d'en Gonzo i un de meu

• 11 de Septiembre de 2001 #
  
• Recordant una època #

Antonio Vega - Lucha de Gigantes

• Adiós Antonio Vega #

Avui tots som Antonio Vega.

P.D.: És una maleïda iornia que avui m'assabenti que aquesta cançó és d'Antonio Vega, qui a més a més em va inspirar/deprimir tantíssim amb La chica de ayer.

Un dia em van dir:

Jo vaig créixer escoltant aquesta cançó.

El meu homenatge a Antonio Vega al blog:

• nacha pop - la chica de ayer #
  
• nacha pop - la chica de ayer (no puc parar) #
  
• nacha pop #
  
• homer dice: ¡ouch! #
  
• Ploraner #
  
• el retorn #

Altres Cançons de Nadal - Quan Somrius (Col·lectiva) (II)

• Altres cançons de nadal - Quan somrius (Col·lectiva) #

Alcazar again !

• Alcazar - Crying at the Discoteque #

Els millors mètodes per a lligar (again)

• : Neil Patrick Harris com a Barney Stinson lligant amb un àngel a Cómo conocí a vuestra madre 1x21 - Leche.

Recordem: Els millors mètodes per a lligar.

Camina

Probablemente ahora sintáis pena por vuestro padre. No todas las noches tienen final feliz, pero todas llevan a alguna parte.

by Josh Radnor as Ted Mosby at Cómo conocí a vuestra madre 1x11 - La limusina

Recordem: bik musik dit ça.

Pol (18) - Tornada d'Andorra

Comentari: Perquè la foto enorme d'abans m'ha fet pensar en aquesta altra.

Batxillerat - Sopar de fi de cicle a Can Bruguera

Comentari: Que gran haver trobat aquesta imatge. Hi surto, i l'Ingrid corria per allà darrere. Habemus Mimi.

7 de desembre del 2006

Vaig fer un disbarat: et vaig escriure un e-mail que no era més que la peli dels nostres millors anys en guió, amb una paraula rere l'altra. Aquell dia et vaig perdre.

Només vull saber on ets i perquè vas desaparèixer del meu mapa.

[Putus records de merda ...]

La pregunta: No volies que desmuntés res del que tenies muntat fins al moment (suposu que més d'una vegada ho havia fet trontollar, però em sembla que ha estat, des de temps immemorials, quelcom recíproc) o va ser simplement per haver-me excedit ?

Aquesta és la pregunta que et vull fer des del desembre d'aquell any gairebé, i vista la situació, és l'únic motiu pel que vull parlar amb tu ara; necessito saber-ho.

Problema: ara com t'ho fem arribar això ?

Aclariment: No vull trencar res (eh, Elena), simplement ho vull saber. La consciència em manté en un estat d'intranquilitat constant i en vull sortir d'una puta vegada. Els somnis també em turmenten i no tens/teniu ni idea de fins a quin punt.

Al cap i a la fi, els maleïts somnis són vivències irreals, però que deixen un regust de boca quan et lleves que et duu massa lluny a vegades ...

Avís: Absteniu-vos de comentaris subnormals, aquí seré lapidari.

Aquesta última cita és per a mi i només per ami, així que us recomano que comenteu sense tenir-la en compte:

Pol, recorda que potser hi ha un altre motiu per tot això: quan una noia et ve a buscar, tot perfecte, mai ho dirà clar ni directe, però donarà tots aquells senyals que pregonen per allà. Ara, si un dia hi vas tu i a ella no li pica prou, tururú, et fots, quedes malament i et foten una creu que no hi ha qui l'aguanti.

Vull pensar que ha estat per un motiu no tant poc romàntic com aquest últim ...

Merluça

• Lucy #

Us anava a penjar la cançó i tot buscant-la per aqui i pel GoEar he trobat aquesta entrada, antiga però al mateix temps recent.

Aquí la teniu, no amb el títol que pertoca: You're all I need #

O sigui, fa més de 600 dies que podriem dir que no moc un dit i per una vegada que ho faig, em trobo una "treintañera" casada; McAgunLaPuta dOrus.

El subconscient em traeix.

Tinc una teoria: Perquè recorrem al passat i no avancem ? en un cas particular com el que ens ateny ara mateix és molt fàcil.

• Et deixen exhaust -> No tens ganes ni energies d'empendre res nou.
  
• No tens ganes ni energies d'empendre res nou -> No tens noves experiències.
  
• No tens noves experiències -> No renoves el records.
  
• No renoves els records -> El teu subconscient et comença a demanar alguna cosa més.
  
• El teu subconscient et comença a demanar alguna cosa més -> El subconscient no troba res de nou.
  
• El subconscient no troba res de nou -> S'alimenta d'ho bo que hi va haver.
  
• S'alimenta d'ho bo que hi va haver -> El subconscient et turmenta.
  
• El subconscient et turmenta -> Intentes reempendre el que es va perdre.
  
• Intenters reempendre el que es va perdre -> Fas el primo perquè els camins ja s'han separat.
  
• Fas el primo perquè els camins ja s'han separat -> Et ralles perquè fas el primo.
  
• Et ralles perquè fas el primo -> Et proposes no recórrer més als records.
  
• Et proposes no recórrer més als records -> Al subconscient li importa tres parells de collons això, et seguirà turmentant.

A partir d'aquí us imagineu com segueix, amb recaigudes. Però és que hi ha menys ganes de reempendre que de no recórrer als records, mireu què us dic.

Si et trobés (i això que diré és el que el subsconscient m'ha explicat) et diria si vols que ens casem, així, directament, ja he fet servir tots els cartutxos que tenia, em quedaré igual. Que vols ? Perfecte, engegaré la maquinària, posaré una mica de lubricant i avall que fa baixada. Que no vols ? Seguiré amb els meus capricis.

L'home és infidel per naturalesa i la dona vol el millor mascle. Aquí ve quan l'honor, la sinceritat i la lleialtat es posen per davant d'aquests instints tan primaris que no fan més que remoure la merda perquè així la pudor pugi i molesti a tothom.

No sé si era abans d'ahir o és avui, o un dia d'aquests, però avui és un aniversari; felicitats.

Música, cinema i series

Diumenge a la tarda Transoformers. En la seva tasca d'entretenir, un 10 ! Altament recomanable si voleu embadalir tant amb els efectes especials com amb la noia de la pel·lícula. A ambdós, un 10 ! No deixeu de veure-la, si us plau; mossegueu-vos l'avantbraç també quan s'inclini per a mirar-vos el capó amb aquella faldilla texana tan i tan curta ... Argh ! - Megan Fox

Per consell d'en Dani m'he dedicat a veure El séquito. Es una sèrie d'HBO, els mateixos que van fer DeadWood (sèrie molt recomanable també). 5 cèntims (no-spoiler): Un noi que és actor aconsegueix ser famós. Vida de luxe compartida amb 3 amics que viuen amb ell, l'única preocupació dels quals és a quina festa aniran aquella nit pels voltants de Hollywood. Bona vida. La millor part de la sèrie són les noies: esdevenen uns objectes sexuals increïblement atraients, surten noies que et deixarien clavat a terra. Són això, objectes, no les volen per a res més. Sembla que estigui al Danzatoria, però havent passat el sedàs de les qui superen els 55Kg. Increïble, a cada noia que apareix més porca i provocadora se la veu: el paradís. Ara, no busqueu xicota allà, que l'únic que en va trobar, ha estat el qui pitjor ho ha passat. Per desgràcia, aquesta sèrie no fa més que reflectir la realitat: maquillades, operades, arreglades, borratxes, buscant calers i fama ... a moltes us hi he vist, encara que no amb tant de nivell. S'ha de dir que els nois són de ho més normal que ens podem trobar davant del mirall cada matí. Mireu-la i patiu enveja. Avís: Hi ha noies CRI-MI-NALS, no apte per a cardíacs !


Banda sonora de Boogie Nights.

Citando que es gerundio

Hay idiomas que en algunas bocas funden el acero.

Hay maneras de decir las cosas que cambian el significado de las palabras. Es por eso que se inventó la poesía.

El lenguaje a veces no es más que una burda herramienta incapaz de describir cosas que sencillamente no tienen nombre.

Si yo hubiera tenido diez años menos hubiera vuelto al bungalow frotándome contra las paredes.

[...] pero hay cosas que las palabras no pueden expresar. Para eso se inventaron las canciones.

Y por eso intento reunir en un par de páginas todo lo que sentí aquella noche. Para no olvidarme de que a menudo las cosas no son lo que parecen, para no olvidar que la vida ofrece momentos mágicos, y que sólo por esperarlos ya vale la pena seguir viviendo.

Por eso hago una lista; una con todas las malas acciones que he cometido en mi vida y que me gustaría repetir

Ostia, si en Mark Twain ho sentís això ...

El maleït GonzoTBA s'ha près el maleït luxe d'obligar-me a desenterrar records. Ha fet un post sobre una trobada i que ha titulat "1988". Quin dret té ell o qualsevol a escriure així i evocar tot allò que volies enterrar ? Perquè m'he passat els minuts que llegia buscant paral·lelismes a les situacions que ell descrivia en les que jo recordo, perquè buscava la situació de la meva vida que hagués inspirat frases com les que aquí us he citat ? Tal com deies un dia (i només ara parlo amb tu) això potser és com l'horòscop, que el llegeixes i busques la relació amb el teu dia a dia, amb el que t'ha passat, amb el que espres, amb el que recordes, etc. És un efecte placebo, és, com deien al QUO, l'art de l'autoengany.

GonzoTBA, per això van inventar la poesía, però quan li van posar música van aparèixer les cançons (com bé has dit), i molt em temo que són precisament aquestes les que fonen, les que tallen el bacallà, les que si no atempten contra la meva oïda sóc incapaç d'aguantar-me despert i de treballar amb efectivitat i concentració. Elles, les culpables de rememorar records i situacions. Et diré més, conec a algú que recorda molt més amb l'ajuda de la música que situacions "en silenci" o en què l'ambient no era musical (o que sí que ho era però no donava per a massa més que per a omplir).

Com quan estic a la botiga treballant i no hem engegat la música encara, entra algú a comprar i, un cop em demana el que vol, sols se sent el cruixir de les fustes de la tarima i els copets que les culleres donen a les plates d'acer inoxidable ... llavors, tot d'una, la minicadena s'enrecorda de com llegir un CD i comença, i salta en Marvin Gaye, i el tiu canta What's Going On, i saltes d'un cantó a l'altre, i recordes que hi ha una versió del 2001 d'aquesta cançó, i que la van fer en honor a l'11-S, i recordes que l'11-S estaves a l'EQ, i que estaves al mateix lloc en què la vas veure amb un altre noi, i així fins a l'infinit i més enllà ! (Gràcies Buzz, m'inspires tot sovint).

Ostia, tot això només em duu a recordar (valgui la reduncància) que d'aquí a 20 anys me'n penediré de no havar-te dit res.

GonzoTBA, gràcies, encara que per culpa teva, en Mikimoto cada dia té més raó, i això em preocupa.

Que afegeixo tots aquest enllaços al propi blog no fa més que enfonsar-me en "això" (ara sortiran de Despacho101 a titllar-me de promotor de l'autobombo !)

Bona nit. O "Nit" hauria de dir ?

Temps o singlots ?

-El tiempo cambia las cosas.
-Hacer cosas cambia las cosas. No hacer cosas deja las cosas como estaban.

by Dr. House i una noia violada at House 3x13 - Un día, una habitación

Comentari: La Mireia m'ho deia a Genialitats.

Alcazar

This Is The World We Live In

Sexual Guarantee

Physical


Recordem: Alcazar - Crying at the Discoteque #
Comentari: Em sembla molt cutre la pinta amb què surten tots. Val a dir, això sí, que la noia més alta, a part de ser reproductivament molt interessant, mostra el seu punt més àlgid en el seu pase en el vídeo de "Crying at the Discoqtheque", on descriu un arc caminant que comença i acaba a la dreta de la pantalla (1er: 00'50'', 2on: 02'50'').

Canvis emmenats

Creia que això d'un nou any no era res més enllà de canviar un dígit a la data que estem farts d'escriure/llegir, però entre el post de la criztina i aquest de la Maiko, començo a tenir dubtes.

• Emmenar #

criztina y la "razón"

Estaba todo pancho mirando cositas del Google y me encuentro con una opción que desconocía: related:polromeu.blogspot.com.
De los resultados que ha mostrado la búsqueda, el 3º y el 1º "personal" era este.
Voy y me encuentro con esta entrada que comenta algo tan cierto como la "razón" por la que empezamos.
Me alegro de que la mierda no te pese tanto; le añadiré helio a la mía a ver si la noto menos de una vez.

comment by polromeu at criztina després de llegir aquesta entrada

Recordem: Fan falta molts mesos ... #