Mefftic moffegant la dllengua

Un día de estos Lizy, te enamorarás de alguien y tendrás que morderte la lengua.

from Orgullo y Prejuicio by Rosamund Pike as Jane Bennet to Keira Knightley as Elisabeth Bennet

Nissan Skyline GT-R V-Spec (R34) - 1999

Què són 9min de broma entre enamorats ?

• Changing Room Prank #

Temps o singlots ?

-El tiempo cambia las cosas.
-Hacer cosas cambia las cosas. No hacer cosas deja las cosas como estaban.

by Dr. House i una noia violada at House 3x13 - Un día, una habitación

Comentari: La Mireia m'ho deia a Genialitats.

Nimietats ?

Crec en els tangibles petits però que tenen un valor multiplicador, pel sol fet de ser justament allò.
D'això i més en parla Papá Oso aquí:

• Regalos Intangibles #

Comentari: Per a treure-m'ho de sobre d'una vegada, deixo aquí un petit tangible que en el seu moment, per a mi, hagués estat multiplicador (o almenys això entenia). El penjo per a què sigui aquesta la última vegada que faig quelcom així, almenys amb tu. Ja ho entendràs. Adéu-siau (i a veure si ara és per sempre coi).

El millor regal de la història:

• Songbird Alarma Clock: reemplaza bip-bips con pio-pios #

D'aquells que, quan els regales, o expliques que has regalat, amb tota la història que hi va al darrere i amb tota la intenció que porta per davant, et pots vanagloriar-te (i poden vanagloriar-te també).

Vanagloriar-se: Hi va al pèl; vana glòria. No s'ho val.

Roma 2.0

• Internet en la antigua Roma #

En el meu top ...

... ara hi ha "Porta".



Avís: Increïble.

Un 10 a Daniel Seijo

Lecciones de drifting-cocina, ingredientes: pepino (vegetal), coche potente con tracción trasera (no confundir con pepino), cuchillo, pista de carreras.

Paso único: atamos el cuchillo al pepino, quiero decir al coche, primera a fondo, todo recto, tercera, bajamos a segunda, freno de mano volantazo y hacemos coincidir cuchillo con pepino, situado en un estandarte en medio de la pista. Repetir el proceso elevando el pepino para completar los cortes.

Gasto estimado: pepino 0,5€, gasolina 20€, desgaste vehículo 100€. Utilizar más de 200 caballos para cortar un pobre vegetal, no tiene precio.

Aquí, l'entrada amb el vídeo.

Km. 0

A menudo me escriben lectores para decir que les sirvo de modelo o de inspiración. Me resulta incomprensible, pero entonces pienso que yo también tengo gente que me sirve de referencia y que me inspira. Ahora mismo me acuerdo especialmente, quizá por lo reciente, de Alberto, el chaval que lo había dejado todo y se había venido a Alemania con una mano delante y otra detrás para perseguir su sueño de ser dibujante. Otros muchos me han mostrado también que las únicas barreras están en nuestra mente. Habrá quien diga que estoy como una cabra y habrá quien se ría de mí, pero no me importa: en estos más de cuatro años de El Sentido de la Vida también he superado esos complejos. Apenas me quedan ya unas pocas decenas.

from El Sentido de la Vida

It doesn't work

cortesia d'ignasimr

Mosaico iraquí

Alejandro Polanco Masa, autor del blog "Tecnología Obsoleta", presenta un article molt ben estructurat i que donaria un repàs d'història a més d'un (en mode "ràpid") sobre Iraq. És llarg, però molt interessant.

• Mosaico iraquí #

Si La Sol# La Do, Re Do Si Do Mi, Fa Mi Re# Mi

Notes inicials de la "Marcha Turca" de Mozart - aquí en vaig parlar.

• Ni se le ocurra tararear a Mozart #

Atenció a ho que diu a l'article, entre el títol i el cos (WTF!?):

Soledad Gallego-Díaz
(Publicado hoy en El País. Es un artículo histórico: es la primera vez que uno de los columnistas habituales de este diario cuestiona los desmanes de la propiedad intelectual. Soledad también es adjunta a la dirección de El País)

Fills 1 - Pares 0

• LOS HIJOS... VOLVEMOS A LA CARGA!! #

Progenitura

La otra mañana, camino a comer a casa de mis padres, pasé por el parque cercano a la casa donde viven, donde vivía yo hasta hace nada. Una madre, sola, divorciada de domingo por la mañana, cantaba una canción infantil a su hija, que saltaba a la comba. "Rey, rey, cuantos años viviré, soy pequeñita y no lo sé, uno, dos, tres...". Así, hasta que fallas el salto y el destino decide que vivas hasta los 15 años. Qué crueldad. En ese momento pensé en que jamás cantaré esa canción a un hipotético hijo mío. Tampoco le compraré coche nuevo para que venga a estudiar al campus, ni móvil a los 10 años. Vamos, que seré una castradora con látigo y mi hijo no desarrollará complejo de Edipo. Nada de vaguear en la cama, nada de fritos, ni de bollycaos en la puerta del colegio. Nada de esas insulsas charlas con las mamás de los compañeros que ellas adoran tanto. Lo apuntaré a clases de japonés y lo mandaré a los USA a que se vuelva un perfecto hombre de éxito y vuelva a odiarme y así no desarrolle complejo de Edipo. Otra vez a sacar el látigo.

K. vino el fin de semana para hacerme esconder el látigo y oxigenar mi maltrecho cerebro y mi maltrecho corazón vapuleado en tantos días de soledad y estudio. Así que en cuanto acabé mi examen nos fuimos a comer a un chino y a comprar al supermercado. Y tardecita tranquila, escuchando, una vez más, discutir a los vecinos, una pareja, por las voces, que parece relativamente joven, relativamente cansada el uno del otro, definitivamente flotando a la deriva. Voces, gritos, lágrimas, histérica la de ella, fría y asesina la de él. K. se pregunta por qué siguen juntos, por qué la gente que debería intentar vivir separada se esfuerza en seguir manteniendo eso. Dan ganas de gritarles que las paredes no aislan su amor roto, que se expande, que espanta a los vecinos, que el amor roto deben coserlo en su casa, a pies juntillas, en silencio, o que si no hay cosido que valga deben romperlo del todo, y tirar para adelante. Dan ganas de decirles que están ciegos, que el amor, por mucha película romántica que nos hayan hecho tragar, no es más de verdad por sufrir, por llorar, por pelearse hasta la saciedad.

[...]

Como siempre, el paseo me ha puesto de un humor excelente. Vamos a comer y después al cine. 300 demuestra que el cine puede ser solamente entretenimiento y bastar con ello.

by blackstar from Las cosas que nunca mueren

En Han Solo en voldria una

• Gadget Hip Holster #

Una mostra:

Els d'avui ...

... que no he pogut resistir comprar.
En teoria anava a buscar quelcom de Ken Follet o "El nombre de la rosa" en castellà. Finalment, i donats els consells d'en Font, he caigut aquí:

El arte de la guerra, per Sun Tzu


Pensamiento lateral, per Edward De Bono


Inteligencia intuitiva, per Malcolm Gladwell


En realitat en aquest últim m'he colat i he agafat "Inteligencia Emocional", per Daniel Goleman. El pare jura i perjura que està a casa, però que no sap on. Potser me'l quedo, o vaig a canviar-lo pel que toca. Sino, igualment l'agafaré.

El del març

"El Samurai" de Shusaku Endo

Això és instint o què és ?

• Lo que buscamos las mujeres ... #

via Testosterona

Vull tornar a anar al cole ...

What a wonderful world

Ja no faig un programa de radio. Aquesta, per a tu, per haver aparegut en el meu somni avui i haver-me retret que tots els missatges me'ls havies enviat tu primera.

El moment és ara

Caurà algun regal. Això, dedicat. SanSe, per a tu.

Perquè? Per això ! Gràcies, :* !

El besugo

Atenció a l'estratègia per a crear espectació de John (i a la pràctica que té en formular consultes de caire informàtic):

• Firefox add ons #

Run babies, run

(desconeguda, de moment)


Jamie Eason, culturista

No us perdeu aquesta galeria.

Giselle Bundchen, per a Dolce&Gabbana


(Giselle?), per a Dior


(desconeguda), per a tots


Jennifer Connelly, per a mi

Campanya d'altaveus

Un idiota dijo ...

Entrevista a Carlos López, president de Sony&BMG España.

Internet es un amigo siempre que se pague lo que se baja. El problema es que un idiota ha hecho creer que las multinacionales ganan mucho cada vez que venden un CD, porque ha dicho que vale 30 céntimos y se vende a 12 euros.

Llegiu-la, val la pena i crea opinió i base per a una discusió amb contingut, amb un interlocutor que podriem dir que "la toca".

D'Oh!

• ¿Qué ocurre con Vi$ta y el DRM? #

Comentari: Si teniu nassos, llegiu-vos-ho. Ubuntu, et falta poc per entrar a casa i quedar-te.

Redempció

El que la pressió sense tenir la llei a la mà pot arribar a fer:

• GlobalBeatz.net No Longer Hosting Mixes #

Un tiu de puta mare

• Armando #

El perill està aquí mateix

Lo de enamorarse sin ser correspondido, puede convertir a una mujer en el ser más destructivo que existe...

by laceci from Salidas de Emergencia

Para muestra, un botón (abans i ara)

El problema dels enamorats és que no escolten a ningú

by ^eMMa^

^eMMa^

Ho he hagut d'apuntar mentres treballava, sino, de segur que no hi tornaria a caure. Tenia molta por que se'm passés.

Bikini contest (+13)

Un dia vaig trobar-ne totes les fotografies (que dil·ligentment ens vam empassar amb els amics).
Avui, de pura casualitat, el vídeo !

Spring Break Bikini Contest - The most amazing videos are a click away

Chaos Emerald

Pamoga penja un article d'opinió sobre De Juana, el qual podeu llegir aquí. Recomano la seva lectura, si més no per a opinar amb una mica més de criteri i coneixement del context. Tot i això crec que el context és incomplet i no recull un dels aspectes que més preocupen "al poble" (entenem per "poble" tota aquella gent preocupada). Per això, llegint el parell de comentaris que ara mateix té, i esperant una mirada més crítica i que captés el que sento i el que, crec, molts més senten, he trobat això. De lectura més que recomanada també.

Comparteixo el què pensa el comentarista (encara que no sé si tenim la mateixa manera de pensar), a diferència del que pensa (i de com ho fa) Pamoga (a.k.a: Pableras).

Recordo que, fa unes setmanes, al diari el Periódico de Catalunya em sembla recordar, es feia referència a una publicació anglesa (amb cert renom, encara que no el recordo ara) on es parlava del cas de De Juana. L'articulista que citava aquesta "font" deixava anara un: A la publicació (l'anglesa) mostren més interès i respecte per De Juana ara que per totes les seves víctimes. Aquí queda això.

Recordo també una entrevista recent, feta al jutge Garzón* per part de Quintero, fa un parell de setmanes o així, on Garzón parlava del cas de De Juana y de que, en primera instància, al denegar-se-li la modificació de la pena (passar a 2on grau, si no recordo malament), aquest el·logiava als jutges instructors del cas per no haver-se vist presionats i prendre la decisió que, en primera instància, era la correcte (no sé com expressar-ho, espero haver-me fet entedre).
Recordem (sí, ara tots junts) que hi ha un llibre titolat "Garzón, el hombre que veía amanecer", escrit per la reportera Pilar Urbano, on es duu a terme una "biografia" del jutge. És un d'aquells llibres que aconsegueix obrir-te els ulls, d'aquells que et fa creure molt menys en el sistema, d'aquells que mostra que hi ha poquíssimes persones que valen la pena (tan com a persones en sí com per a dur a terme la o les tasques que se'ls hi encomanen, amb la responsabilitat que això comporta). Llegiu-lo, si us plau, i desil·lusioneu-vos ...
Comento ho d'aquest llibre perquè va ser gràcies a aquest que vaig conèixer el passat polític del jutge i de l'afiliació amb el PSOE. Ho dic perquè, l'opinió del jutge ver el cas De Juana distava de la resolució que ha acabat prenent el govern actual al respecte (PSOE també). Repeteixo: Llegiu el llibre. Parla de política, parla dels GAL, parla molt d'ETA, parla de la justícia, parla de por, parla de moltes coses que, no podem pas agraïr als medis que sapiguem ni tan sols d'esquitllada. També em sap greu que, algú com el Sr. Garzón hagi el·logiat quelcom que després ha estat com el fum...

Sergi Mas, en una entrevista al TeleTodo (suplement de programació de televisió que acompanya el Periódico el dijous, crec recordar) deia: Vaig desintonitzar Tele5 i Antena3 després de veure el tracte que van donar al succés d'Erika Ortiz. Olé Sergi. Ni "La fuerza del 5" ni "Quintana" (o la Quintana ara está a Tele5 ? Ni idea. Faré com Sherlock Holmes: No empraré capacitat en foteses (ja ho faig prou sense voler-ho).
Comento això de Sergi Mas perquè em rebenta aquesta desinformació que patim i que sols es pot suplir per canals que el públic majoritari no usa amb freqüència o que si més no no estan tan a l'abast d'un col·lectiu major (ja sigui per falta d'inversions o d'interessos menys lloables). No cal omplir de merda el cap de qui absorveix com una esponja mals habits i consells ...

*Vaig llegir un acudit que ara em fa remoure. Era un estil d'aquells de: 50 mentiras. En la tònica de "estaba a punto de llamarte" o "tenemos que quedar un día de estos", etc.
El llistat de sentències parlava de grans veritats o revel·lacions d'aquest altre país nostre que és espanya (aquella, la gran, la única, que es deu quedar sola, vaja). Una d'elles, i amb la que vaig riure força i vaig escampar, no molt, però si ho suficient com perquè ara me'n empenedeixi del meu desoneixement, deia: En espanya no solo tenemos al juez Garzón.
Ja us dic, després del llibre, no puc, no vull haver llegit aquella frase, i menys rigut, i molt menys haver-la explicat.
Del que me n'hauria de riure ara és de la meva incultura, del meu desconeixement per no tenir inquietuds (o almenys no tenir-ne més ...).

Sort amb la lectura i espero que us formuleu opinions. En cas de voler expresar-les, seran benvingudes (no s'admeten amants de les hamburgueses de 1000cal, la conversa acabarà per part seva amb un: Deixem-ho que el post és molt antic ja. Com si preescribís ...).

Pel que fa al títol de post, és una frikada que sols entendran adeptes al Sonic (el joc de consoles, sí) ja que coincideix amb el 2on cognom de De Juana.

Bona nit.

L'altre cara de la moneda és plorar

• Apariencias #

Junior Jack - My Feeling

70 excuses

• 69 EXCUSAS PARA DEJAR A UN HOMBRE #

A quoi ça sert l'amour?

Em fa rabia. Perquè ella fa de borinot i ell d'autista ?
No ho podem evitar, acabem caient ...

Ull a:

• Moment davant del mirall, curant-se
  
• Petó que fa ella a dalt de tot de les escales de la catedral. És un petó Aladdin total. D'aquells petons que et tiren enrere.

[Actualització: 23:41 del 21 de març del 2007]

Buscant versions de més qualitat, l'artífex de la banda sonora i demés informació sobre l'autoria, he trobat que Llámame Lola ja n'havia parlat. Ara per ara no recordo d'on el vaig treure, però el .mov corria per aquí de ja feia molt de temps. No sé perquè però ha estat més colpidor aquests dies que no pas en els "altres" en els que el vaig veure, i això que la tensió hagués donat molt més de sí ... Potser és per això no tenia fotos a la cartellera de l'habitació.

Ho sento, canvio el títol.

Caurà la banda sonora. Curta però intensa.

Megamix !!!

Ibiza Mix 95

Planet Funk

Chase the Sun

Inside all the People

Everyday

Picant fort

Comentari: És el que em va passar a l'autopista el dia de reis contra un paraxocs que va elevar del terra el mini cooper que em precedia.

Una mostra

Històries per a no dormir (II)

Després de l'accident (en parat i sense ocupants) que va patir el meu cotxe (lateral dret posterior) aquest agost (dia 2, concretament), vaig aconseguir que, el Dilluns de la setmana passada, m'arreglessin el cotxe.
Sols s'havia de fer planxa (i acabar pintant, esclar).
Vaig anar abans d'ahir a buscar el cotxe, a la tarda, m'hi van acompanyar amb un altre cotxe negre que també necessita planxa (problemes de l'ESP i la carretera de Parpers, que incita a tothom).
Arribo, aviso, pago, em treuen el cotxe del taller, m'hi pujo i ... falta la tapa del retrovisor del conductor !
Aviso al noi que me l'havia dut, que crec és encarregat d'allà, i es queda parat també perquè era ell qui m'havia dut el cotxe.
Entra al taller a buscar-la, no troba als de planxa ni a l'encarregat del departament. Em diu que em trucarà a l'endemà.
Em truquen ahir: Escolta, que la tapa del retrovisor l'estan pintant.
Perfecte, ja m'avisaran per anar a buscar-la.
Passa una mitja hora i dic: Pintant ? La tapa del retrovisor ? I del cantó esquerra ? Si la topada va ser al cantó dret del cotxe !
Truco i li explico a qui m'ha atès. No ho enten (bé, sí, però no sap perquè). Em diu que truqui a l'endemà per a parlar amb el de planxa.
Truco avui al matí: El de planxa, que és qui se'n va encarregar, té dificultats per a recordar-ho. Al final hi cau i diu que es van confondre. Veig que dubta, no ho té clar ni sap ben bé què dir-me. Avui a la tarda o demà tindré la tapa.

Històries per a no dormir (I)

Abans d'ahir, rondant les 8 i poc del vespre, em truquen per a anar a sopar a casa a un amic (a Llavaners, concretament).
Dels 3 que hi anàvem, sols dos haviem de sopar i vam decidir, havent ingerit jo ja un arròs negre deliciós (d'autèntic Sibarita), demanar un parell de pizzes.
Recordant que feia dos Diumenges vam demanar també unes pizzes per a sopar tots junts (en la celebració d'un parell d'aniversaris) i veient que la mida que se suposava "gran" no ens la podiem acabar, vaig optar per demanar dues "mitjanes" (ho vaig dir sense pensar; sabia que la pizza que vam demanar anteriorment era la més gran que feien, per tant, volia una mida més petita).
L'amic agafa el telèfon, truca, demana dues mitjanes (dels ingredients corresponents) i penja.

Passats 10min començo:

-Has demanat les mitjanes, no les grans, oi ?
-Sí ... Ostia espera.
-Què ? - Merda, tinc gana.
-Que allà la mitjana és la gran.
-¿...? - No em lliga això ...
-Sí sí, tenen 3 mides: Petita, individual i mitjana.
-¿......? què ? - Ja ho havia entès però volia que m'ho repetís.
-Que per a ells, la gran és la mitjana.
-¿.........? en serio ? - Es pot ser menys usable ?

Agafa el telèfon, truca, pregunta si ja les havia començat, li diu que sí i ... ens empassem dues grans mitjanes que, com ja haviem pronosticat, no ens acabem.

Després d'aquesta fàbula, que no perdo ocasió d'explicar a ments obertes i despertes, em pregunto: Però mitjana no és ... no sé, la que està entre la gran i la petita ? Perquè ... hi ha alguna mida més gran que la mitjana ? Sí ? No ? El que dicata la lògica i el llenguatge en aquesta pizzeria no hi té cabuda.
Per si us interessa la pizzeria es diu "Picarol" i està al centre de Sant Andreu de Llavaneres. Esteu avisats.

Informació
Mitjà 1 adj 1 Que és igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, qualitat, grau, etc, o entre dues altres parts o coses determinades dins una successió. El punt mitjà d'una recta. La mida mitjana. El curs mitjà d'un riu. El fill gran, el fill mitjà i el fill petit. Ensenyament elemental, mitjà i superior. L'edat antiga, la mitjana i la moderna. Els termes mitjans d'una proposició.

Més exemples, aquí.

Comentari: Tinc l'enorme temptació d'anar a la pizzeria i penjar-los un paper imprès a la porta on hi hagi la definició escrita de mitjà, així com un reguitzell d'exemples d'altres pizzeries que sí que segueixen el criteri que la lògica i el llenguatge dicten.

Relfexió: Quantes persones que han trucat demanant pizza deuen haver demanat una mitjana pensant-se que, efectivament, era una mitjana i els ha arribat aquell monstre ? És més, imaginem la siutació de que, la següent vegada d'haver demanat un monstre com aquest dius "ostia, demanaré una petita ara". I pam, et duen una pizza de la mida d'un plat de postres. Quina gràcia no ? És que esclar, si no demanes una "individual" ... com a totes les pizzeries, vaja. Això sí, ingrés segur de 10€ per aquest monstre de 10€ que pocs s'acaben.

Samsung F700

Més informació, a Celularis.