7 de desembre del 2006

Vaig fer un disbarat: et vaig escriure un e-mail que no era més que la peli dels nostres millors anys en guió, amb una paraula rere l'altra. Aquell dia et vaig perdre.

Només vull saber on ets i perquè vas desaparèixer del meu mapa.

[Putus records de merda ...]

La pregunta: No volies que desmuntés res del que tenies muntat fins al moment (suposu que més d'una vegada ho havia fet trontollar, però em sembla que ha estat, des de temps immemorials, quelcom recíproc) o va ser simplement per haver-me excedit ?

Aquesta és la pregunta que et vull fer des del desembre d'aquell any gairebé, i vista la situació, és l'únic motiu pel que vull parlar amb tu ara; necessito saber-ho.

Problema: ara com t'ho fem arribar això ?

Aclariment: No vull trencar res (eh, Elena), simplement ho vull saber. La consciència em manté en un estat d'intranquilitat constant i en vull sortir d'una puta vegada. Els somnis també em turmenten i no tens/teniu ni idea de fins a quin punt.

Al cap i a la fi, els maleïts somnis són vivències irreals, però que deixen un regust de boca quan et lleves que et duu massa lluny a vegades ...

Avís: Absteniu-vos de comentaris subnormals, aquí seré lapidari.

Aquesta última cita és per a mi i només per ami, així que us recomano que comenteu sense tenir-la en compte:

Pol, recorda que potser hi ha un altre motiu per tot això: quan una noia et ve a buscar, tot perfecte, mai ho dirà clar ni directe, però donarà tots aquells senyals que pregonen per allà. Ara, si un dia hi vas tu i a ella no li pica prou, tururú, et fots, quedes malament i et foten una creu que no hi ha qui l'aguanti.

Vull pensar que ha estat per un motiu no tant poc romàntic com aquest últim ...