Citando que es gerundio

Hay idiomas que en algunas bocas funden el acero.

Hay maneras de decir las cosas que cambian el significado de las palabras. Es por eso que se inventó la poesía.

El lenguaje a veces no es más que una burda herramienta incapaz de describir cosas que sencillamente no tienen nombre.

Si yo hubiera tenido diez años menos hubiera vuelto al bungalow frotándome contra las paredes.

[...] pero hay cosas que las palabras no pueden expresar. Para eso se inventaron las canciones.

Y por eso intento reunir en un par de páginas todo lo que sentí aquella noche. Para no olvidarme de que a menudo las cosas no son lo que parecen, para no olvidar que la vida ofrece momentos mágicos, y que sólo por esperarlos ya vale la pena seguir viviendo.

Por eso hago una lista; una con todas las malas acciones que he cometido en mi vida y que me gustaría repetir

Ostia, si en Mark Twain ho sentís això ...

El maleït GonzoTBA s'ha près el maleït luxe d'obligar-me a desenterrar records. Ha fet un post sobre una trobada i que ha titulat "1988". Quin dret té ell o qualsevol a escriure així i evocar tot allò que volies enterrar ? Perquè m'he passat els minuts que llegia buscant paral·lelismes a les situacions que ell descrivia en les que jo recordo, perquè buscava la situació de la meva vida que hagués inspirat frases com les que aquí us he citat ? Tal com deies un dia (i només ara parlo amb tu) això potser és com l'horòscop, que el llegeixes i busques la relació amb el teu dia a dia, amb el que t'ha passat, amb el que espres, amb el que recordes, etc. És un efecte placebo, és, com deien al QUO, l'art de l'autoengany.

GonzoTBA, per això van inventar la poesía, però quan li van posar música van aparèixer les cançons (com bé has dit), i molt em temo que són precisament aquestes les que fonen, les que tallen el bacallà, les que si no atempten contra la meva oïda sóc incapaç d'aguantar-me despert i de treballar amb efectivitat i concentració. Elles, les culpables de rememorar records i situacions. Et diré més, conec a algú que recorda molt més amb l'ajuda de la música que situacions "en silenci" o en què l'ambient no era musical (o que sí que ho era però no donava per a massa més que per a omplir).

Com quan estic a la botiga treballant i no hem engegat la música encara, entra algú a comprar i, un cop em demana el que vol, sols se sent el cruixir de les fustes de la tarima i els copets que les culleres donen a les plates d'acer inoxidable ... llavors, tot d'una, la minicadena s'enrecorda de com llegir un CD i comença, i salta en Marvin Gaye, i el tiu canta What's Going On, i saltes d'un cantó a l'altre, i recordes que hi ha una versió del 2001 d'aquesta cançó, i que la van fer en honor a l'11-S, i recordes que l'11-S estaves a l'EQ, i que estaves al mateix lloc en què la vas veure amb un altre noi, i així fins a l'infinit i més enllà ! (Gràcies Buzz, m'inspires tot sovint).

Ostia, tot això només em duu a recordar (valgui la reduncància) que d'aquí a 20 anys me'n penediré de no havar-te dit res.

GonzoTBA, gràcies, encara que per culpa teva, en Mikimoto cada dia té més raó, i això em preocupa.

Que afegeixo tots aquest enllaços al propi blog no fa més que enfonsar-me en "això" (ara sortiran de Despacho101 a titllar-me de promotor de l'autobombo !)

Bona nit. O "Nit" hauria de dir ?