10 llocs visitables
- 10 Highest Waterfalls on Earth : Environmental News Blog | Environmental Graffiti #
El meu feu.
Para algunas personas, de forma inexplicable, el amor se apaga. Para otras, el amor sencillamente se va. Si bien es cierto, por supuesto, que el amor también puede encontrarse, aunque sea solo por una noche. Sin embargo, existe otra clase de amor, el más cruel, aquel que prácticamente mata a sus víctimas. Se llama amor no correspondido. La mayoría de historias de amor hablan de personas que se enamoran entre sí, pero, ¿qué pasa con los demás? ¿Quién cuenta nuestra historia? La de aquellos que nos enamoramos solos, somos víctimas de una aventura unilateral, somos los malditos de los seres queridos, los seres no queridos, los heridos que se valen por sí mismos, los discapacitados sin plaza de aparcamiento reservada. Sí, estáis viendo a una de estas personas.
[...]
Ah, i el cony com una nova metàfora perfecta:
si l'estimo, me'l miraria hores, acaronant-lo,
nadó, mirall, parrús expressionista abstracte.
Si no me'ls estimo parlaríem d'usar y tirar,
de devorar el bodegon
i no recordar si hi havia peres o pomes.
[...]
::
cincmildolars,
cita,
link
Consejo de guerra numero 489:
- ¿Qué harás si fracasas?
- La verdad, no tenia en mente fracasar. No es una opción.
Asociación de Internautas #:
wwwath's new #:
Ser profundamente amado por alguien da fuerzas. Mientras que amar profundamente a alguien, da valor.
::
cita
La razón por la cual los ríos y los mares reciben el homenaje de cien torrentes de la montaña es que se mantienen por debajo de ellos. Así son capaces de reinar sobre todos los torrentes de la montaña. De igual modo el sabio que desea estar por encima de los hombres se coloca debajo de ellos; el que quiere estar delante de ellos, se coloca detrás. De tal manera que aunque su lugar sea por encima de los hombres, éstos no sienten su peso; aunque su lugar sea delante de ellos, no lo toman como insulto.
::
cita
Ve a trabajar, envía a tus niños a la escuela, sigue la moda, compórtate normalmente, camina por la acera, mira la tele, ahorra para cuando seas viejo, obedece la Ley y repite conmigo: soy libre.
::
cita,
link,
microsiervos
Al dandi Oscar Wilde li van preguntar una vegada si era molt difícil ser elegant. Ell va contestar somrient que o era facilíssim o era del tot impossible. Un ja pot estudiar do de gents, que res de res. Hi ha coses a les quals no s’accedeix ni amb esforç ni amb diners, encara que siguin les presumptes claus universals. Doncs no, hi ha algunes portes que se’ls resisteixen.
Pagar-se una bacanal gastronòmica seguida de l’enjogassament amb belles fadrines és molt car, però es pot pagar. Però tenir ganes d’abraçar-te a una dona després de fer-li l’amor, això és impagable. O et passa espontàniament o és impossible aconseguir-ho. Fer pantans és car, però factible, però, fer que plogui per omplir-los, ja hem vist que només s’aconsegueix resant a la Moreneta. O és molt fàcil que plogui i és dificilíssim. Disfrutar d’una posta de sol quan encertes la tarda perfecta és per la cara, si ets allà en aquell moment i ho disfrutes; si no, impossible programar-ho. Riure, emocionar-te, posar-te els cabells de punta no es pot planejar, ni comprar-se, ni emmagatzemar-se. O és gratis o impossible. I així a poc a poc vas descobrint que el que és realment interessant de la vida no té preu, com diuen cínicament els de la targeta Visa. I tampoc ho garanteix l’afany ni el poder. És la casualitat o el destí. Però per sobre de tot s’ha de saber apreciar quan el miracle passa. I de miracles en passen, cada dia, diverses vegades, però sovint estem ocupats en una reunió de negocis o veient la tele. O llegint un llibre sobre com es pot ser feliç. I llavors se’ns escapa el regal. Però no hi ha problema, tornen en qualsevol moment. S’ha d’estar al lloro, però sense fer cap esforç.
Ja deia jo que en Clamaran s'ho havia tret d'algun lloc això ...
::
goear,
musica,
recomanació
El primer amor es maravilloso, pero deja que se quede en eso.
Un trajecte de bus; un altre, vaja. I de cop la certesa que s'ha desbordat allò que creia que controlava. Un bri d'ansietat treu el cap per les meves finestres.
Intento redreçar el pensament però és difícil quan sembla que totes les cançons que escull l'mp3 es posin d'acord per recordar-me el que vull oblidar.
Arriba un moment de descontrol en que ni tansols sé si vull oblidar-ho: les petites obsessions són així.
Suposo que tots tenim pensaments que, tot i que reconeixem com a nocius, no volem del tot que desapareguin.
Fa menys de 24 hores que tinc la bici i ja han passat dues coses:
Vaig fer un disbarat: et vaig escriure un e-mail que no era més que la peli dels nostres millors anys en guió, amb una paraula rere l'altra. Aquell dia et vaig perdre.
Només vull saber on ets i perquè vas desaparèixer del meu mapa.
[Putus records de merda ...]
La pregunta: No volies que desmuntés res del que tenies muntat fins al moment (suposu que més d'una vegada ho havia fet trontollar, però em sembla que ha estat, des de temps immemorials, quelcom recíproc) o va ser simplement per haver-me excedit ?
Aquesta és la pregunta que et vull fer des del desembre d'aquell any gairebé, i vista la situació, és l'únic motiu pel que vull parlar amb tu ara; necessito saber-ho.
Problema: ara com t'ho fem arribar això ?
Aclariment: No vull trencar res (eh, Elena), simplement ho vull saber. La consciència em manté en un estat d'intranquilitat constant i en vull sortir d'una puta vegada. Els somnis també em turmenten i no tens/teniu ni idea de fins a quin punt.
Al cap i a la fi, els maleïts somnis són vivències irreals, però que deixen un regust de boca quan et lleves que et duu massa lluny a vegades ...
Avís: Absteniu-vos de comentaris subnormals, aquí seré lapidari.
Aquesta última cita és per a mi i només per ami, així que us recomano que comenteu sense tenir-la en compte:
Pol, recorda que potser hi ha un altre motiu per tot això: quan una noia et ve a buscar, tot perfecte, mai ho dirà clar ni directe, però donarà tots aquells senyals que pregonen per allà. Ara, si un dia hi vas tu i a ella no li pica prou, tururú, et fots, quedes malament i et foten una creu que no hi ha qui l'aguanti.