coÑ

[...]
Ah, i el cony com una nova metàfora perfecta:
si l'estimo, me'l miraria hores, acaronant-lo,
nadó, mirall, parrús expressionista abstracte.
Si no me'ls estimo parlaríem d'usar y tirar,
de devorar el bodegon
i no recordar si hi havia peres o pomes.
[...]

La resta, aquí.