O gratis o impossible

Al dandi Oscar Wilde li van preguntar una vegada si era molt difícil ser elegant. Ell va contestar somrient que o era facilíssim o era del tot impossible. Un ja pot estudiar do de gents, que res de res. Hi ha coses a les quals no s’accedeix ni amb esforç ni amb diners, encara que siguin les presumptes claus universals. Doncs no, hi ha algunes portes que se’ls resisteixen.
Pagar-se una bacanal gastronòmica seguida de l’enjogassament amb belles fadrines és molt car, però es pot pagar. Però tenir ganes d’abraçar-te a una dona després de fer-li l’amor, això és impagable. O et passa espontàniament o és impossible aconseguir-ho. Fer pantans és car, però factible, però, fer que plogui per omplir-los, ja hem vist que només s’aconsegueix resant a la Moreneta. O és molt fàcil que plogui i és dificilíssim. Disfrutar d’una posta de sol quan encertes la tarda perfecta és per la cara, si ets allà en aquell moment i ho disfrutes; si no, impossible programar-ho. Riure, emocionar-te, posar-te els cabells de punta no es pot planejar, ni comprar-se, ni emmagatzemar-se. O és gratis o impossible. I així a poc a poc vas descobrint que el que és realment interessant de la vida no té preu, com diuen cínicament els de la targeta Visa. I tampoc ho garanteix l’afany ni el poder. És la casualitat o el destí. Però per sobre de tot s’ha de saber apreciar quan el miracle passa. I de miracles en passen, cada dia, diverses vegades, però sovint estem ocupats en una reunió de negocis o veient la tele. O llegint un llibre sobre com es pot ser feliç. I llavors se’ns escapa el regal. Però no hi ha problema, tornen en qualsevol moment. S’ha d’estar al lloro, però sense fer cap esforç.

by Juli Capella at El Periódico, Set x set

Aquest, per a tots, i especialment per a tu.