No es ya ningún drama para Arce tenerla tan cerca y haberla perdido de vista al mirarla. El poder del tiempo puede con toda atracción, si sus protagonistas se resignan y aún llega a arrollarla con más fuerza, si además prefieren perderse que ganar.
Comentari: M'he inventat un qüestionari que començarà amb aquesta pregunta. La resta versa sobre lloc de residència, ingressos mensuals, permisos de conducció, vicis i mals vicis, etc.
La pregunta és un fragment (la tornada, vaja) d'aquesta cançó: Dawood & Knight Ft. Jodie Connor - Love Of My Life (Wideboys Remix).
No quiero volver a pensar que ella es la solución a todos mis problemas. No quiero volver a ser esa persona irascible y bastante indeseable que era antes de tenerla cerca.
Comentari: Potser no és precisament ella, sino el sentiment que neix o reapareix a dins teu/nostre/meu quan hi ha algú a la teva/nostra/meva vida. Diria que tenim vàries Daliles al llarg de la vida i fot haver d'acceptar-ho.
Si solo se vive una vez, no quiero largarme de este mundo pensando que pasé media vida sufriendo por gente que es incapaz de hacerlo por mi (a esto se le llama egoismo).
No t'imagines ho que trobo a faltar acariciar-te. I si a més a més acabaves de dutxar-te amb el xampú amb aroma de mel era com tenir un carmel al llit.
Correcció: CarAmel, tot i que carmel m'agrada molt més.
O millor dit: des de can collons! Que no us imagineu ho lluny que estic de tot arreu.
Ahir vaig intentar parlar amb la collons però em va ser impossible. Veient que m'havia fet una perduda més tard per a saber què volia, avui hi he parlat. Que extrany, hi ha converses que sembla que tinguin pressa. Diu que se n'ha alegrat, i li he contestat que "això espero"; em sembla que precisament que contestés això no s'ho esperava. Així doncs, fins una altra. Adéu Pol.
Ens veiem el Diumenge i em conteu com ha anat el finde.
Casualitats del destí. No recordo com vaig arribar-hi, però us aviso de que hi ha un nou Imprescindible. Es titula Cinc mil dòlars i està escrit per l'Albert i un tal Eumolpo (que deu ser el seu alter ego).
Els darrers 4 posts sols fan referència a cites que he extret d'unes paraules molt ben trobades i que combinen fins a produir sensacions molt punyents (això està ben escrit, Pol?).
Aquí us penjo el text que m'ha fet decidir que Cinc mil dòlars tenia un lloc en aquest blog, disfruteu-lo:
Ell somia uns pits perfectes, senzills i sense opulència, com avantguarda d'una cara delicada i intel·ligent o dit més fàcil, encara: avançada d'una cara rotunda, senzillament bella. Ella somia un negre trepanant-li l'anus, veure's gemegant al mirall de l'armari de l'ascètica habitació d'hotel, presa d'un frenètic vaivé, punxades de dolor i retrocessos de plaer, l'habitació plena d'uns crits que mai havia sentit, gemecs mai pronunciats, impossible saber si eren de gust o de mal, de plaer o de dolor, de vida o de mort, de semen o de sang el bassal de l'entrecuix.
(Valen totes les combinacions possibles. Ell somiant una hispana amant del deepthroating, ella somiant un cara bonica i versos a l'orella, ell somiant el mateix negre, etcètera)
L'última frase del text que he marcat en negreta és simplement genial. Enhorabona !
Comentari: Amb aquesta sí que t'has passat. Quant de mal faràs a tots els qui la llegeixin, a tots a qui els provoquis unes associacions compulsives, unes rememoracions inevitables que al cap i a la fi no els aportaran res més que una frase més per a definir una desgràcia.
El polvo d'entre setmana és poc excitant, incòmode i precipitat. La fel·lació ha anat bé -són anys d'experiència, aquí tampoc hi calen virtuosismes- però a l'hora de titar mai acaba contenta. Se li fa impossible muntar-lo al seient del conductor, ja que cada dos per tres el cul li acciona el clàxon i alerta a picadors veïns i vigilants del polígon. El seient del copilot és una mica millor, però la cama esquerra mai no sap on fotre-la i acaba agobiada i nerviosa. Com cada dilluns, li retreu que no hagi agafat el cotxe del pare, un elegant sedan de cinc portes amb un darrere espaiós, no com el d'aquest ensopit Clio dels collons. "El cotxe del pare és sagrat", pensa ell, i encara recorda la bronca després d'aquell dissabte a Los Monegros, quan el va tornar amb la tapisseria tacada de lefa i, per més inri, s'hi va deixar mitja pedra a la guantera. A més per ell el polvo d'avui és un tràmit i quan la testosterona apreta no hi ha incomoditats que puguin frenar-lo. Ho té claríssim, prefereix aquestes enganxades ràpides als cerimoniosos rituals de dissabte, amb les putes espelmes i el cony de llenceria que la molt sòmines ha de lluir mentre li dedica els tediosos balls mongòlics de sempre, aquelles contorsions a lo Shakira de comarques que sempre són iguals i duren una eternitat.
Passeges per blocs estrangers, vagarejant sense rumb, t'atures a llegir algun text que a primera vista semblava interessant, desisteixes a la tercera línia, reps l'enèsim correu d'spam editorial, l'esborres, et passes pel facebook, esborres invitacions a jocs estúpids, repasses l'última hora a quatre mitjans digitals, comentes quatre parides per missatgeria instantània, somrius amb un parell de youtubes, escoltes una vegada més la cançó de la setmana, passeges novament pels blocs de referència, que no han actualitzat, fins que al final la ment t'assalta, irreverent i imperativa: "Òstia puta, fote't a escriure d'una puta vegada".
El amor es una hermosa mentira, y a cualquier mentira, por muy maravillosa que sea, se impone siempre la realidad. Soportar sus ataques convierte a los amantes en duros héroes de la resistencia cotidiana. Por eso, no estaría mal que de vez en cuando también nos lo recordaran.
Muchas personas saben por experiencia que cuando están enamorados resultan prácticamente invulnerables ante los virus y las enfermedades en general, y que tienen la energía para comerse el mundo.
Si conoces al enemigo y te conoces a ti mismo, no te pondrán en peligro ni cien batallas. Si no conoces al enemigo, pero te conoces a ti mismo, perderás una y ganarás otra. Si no te conoces ni a ti ni al enemigo, estarás en peligro en todas las batallas.
I revisant m'he topat amb Shakira - En tus pupilas. Un dia, en un trencament trencadament trencat, em vas/va/van dedicar aquesta cançó, o si més no el meu record recorria alguna ment quan aquesta la sentia. Més de dos anys després he decidit escoltar-la (en el seu moment em vaig negar, no fós que era massa maca pel que els fets del dia a dia demostràven), i resulta que és increïble ! Que si granotes, príniceps, que si Déu existeix ...
Aquí la cançó i la lletra:
Antes de conocerte el mundo era plano Aunque lo discuta usted Señor Galilei Y me canse de besar ranas en vano Pero el príncipe azul Jamás no encontré
Y así llegaste tu Devolviéndome la fe Sin poemas y sin flores Con defectos con errores Pero en pie
Y siento Algo en ti algo entre los dos Que me hace insistir Cuando miro en tus pupilas se que Dios no dejo de existir Tu lo haces vivir Tu lo haces vivir
La vida es una colección de recuerdos Pero a nada como tu recuerdo tan bien Desde la redondez de tus labios Al olor de tu pelo Al color de tu piel
No pienses que te iras y me voy a resignar Eres lo mejor que me ha pasado Entre lo mundano y lo sagrado Y aun mas
Y siento Algo en ti algo entre los dos Que me hace insistir Cuando miro en tus pupilas se que Dios no dejo de existir Tu lo haces vivir. Tu lo haces vivir.
Per desgràcia, seguint amb la llista de cançons que vaig descarregar per aquella època, va i em surt, com un bolet, un altre individu que va cantar ho que no s'havia de cantar: Sergio Dalma - Mi historia entre tus dedos.
Més em valdria avui haver deixat el Winamp tancat ...
El poema d'avui:
¿Qué es poesía?
¿Qué es poesía? --dices mientras clavas en mi pupila tu pupila azul. ¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas? Poesía... eres tú.
-A propósito: ella no vale la pena.
-¿Quién?
-La que puso esa mirada en su cara. Déjela, se sentirá un hombre diferente. Ahora yo siempre me siento un hombre diferente.
-Ya, ese tamibén es mi problema.
from Jekyll 1x03
Us recomano, més que qualsevol producte que hagueu consumit a la televisió en els darrers 20 anys, que mireu la sèrie Jekyll. No está disponible en castellà, però tot i que els subtítols de El_Bardo son dolents i estan plagats de faltes, val moltíssim la pena. Aviso que crea addicció ! El que no hagués imaginat mai és que m'enganxaria una sèrie recomanada per Pjorge ...
Lo único bueno del film es la aparición de Leonor Watling, no por su calidad artística, sinó porque en todas las escenas enseña las tetas (¡¡¡Y que tetas amigos!!!), su papel no tiene sentido en el film a no ser que sea el de las susodichas tetas, y su relación con el bueno de Elijah Wood es cuanto menos … ridícula: ¡¡¡Ella puede ser su madre!!!!! La manera de conocerse ambos y liarse también es inverosímil.
He començat l'any amb Red Carpet - All Right, però no sé perquè però la tornada d'aquesta cançó que us penjo em manté atrapat. Disfruteu-la, si us plau.
Passejant-me per Alfredo de Hoces (anteriorment coneguda com Despacho101) he trobat paraules tan inspiradores com divertides, venint tan d'ell com dels seus lectors. Us les poso a continuació.
El desplome de la bolsa, sencillo análisis financiero
En los últimos años, el capital, en su ansia desenfrenada de crecimiento, ha utilizado la bolsa para robar dinero del último sitio que le quedaba: el futuro. Pues bien, el futuro llegó ayer.
Los MACaCos (Mentecat@ con Aspiraciones Capitalistas y Consumista)
MACaCo Clase 1: "Me hipoteco (a mi, a mis hijos y a mis nietos) hasta las cejas y en un añito lo vendo por 10 kilos más. De ahí a vivir de las rentas no hay nada." ¡¡¡¡Ohhh!!!!! El MACaCo Clase 1, no va a poder vender su piso al precio esperado
MACaCo Clase 2: "En mi casa todos tenemos coche. El BMW 4x4 de mi mujer, el Golf Gasolina con el que voy a la oficina y el Seat Leon del niño" ¡¡¡buah buahh buahh buahhhh!!! ¡Oh No! Sube el combustible, el cabrón del niño no lleva pasta a casa, el sueldo de la mujer congelado y el notas con una prejubilación exprés forzada a la vista... ¿Dónde esta por aquí la estación del metro?
MACaCo Clase 3: "Si sigo chupando culos y jodiendo al personal de esta manera; pronto pasaré de Jefe de equipo a gerente en la empresa." ¿Cómo? ¿Qué los mandos intermedios no productivos van a ser despedidos? ¡Si produzco! ¿El qué? ¡Esa lustrosa capa de saliva en tu culo! ¿Qué, eso no cuenta?
CO-ED Magazine ha publicat un ránking amb els 20 sets de fotos més sexis del 2007. En quart lloc, i per a mi el guanyador, encara que sols tingui 4 fotografies, correspon al de la Megan Fox a la revista FHM.
Us deixo la millor foto que hi ha (encara que la de la duxa és criminal ...)
Traginant per internet i buscant alternatives al YouTube he topat amb VMEO (que es pronuncia "vimeo", aproximadament). Quina estat la meva sorpresa al trobar una molt bona aproximació al meu paradigma de noia. Quedeu-vos embadalits amb aquestes comisures, amb aquest llavi que demana que els mosseguis i aquests "olluelos" que se li fan (no parlo del nas perquè sino ja em desfaig). Déu meu ! Investigaré una mica més per a descobrir qui és aquesta preciositat. Disfruteu-la tant com jo !
Comentari: Potser que em comenci a mirar el material que corre pel meu país, que sino no fotrem res.
Cita: Otros muchos me han mostrado también que las únicas barreras están en nuestra mente. at El Sentido de la Vida Màxima: Dentro de 20 años no te arrepentirás de lo que hiciste, sino de lo que no te atreviste a hacer by Mark Twain