Un nou imprescindible que mai ho sabrà

Casualitats del destí. No recordo com vaig arribar-hi, però us aviso de que hi ha un nou Imprescindible. Es titula Cinc mil dòlars i està escrit per l'Albert i un tal Eumolpo (que deu ser el seu alter ego).

Els darrers 4 posts sols fan referència a cites que he extret d'unes paraules molt ben trobades i que combinen fins a produir sensacions molt punyents (això està ben escrit, Pol?).

Aquí us penjo el text que m'ha fet decidir que Cinc mil dòlars tenia un lloc en aquest blog, disfruteu-lo:

Ell somia uns pits perfectes, senzills i sense opulència, com avantguarda d'una cara delicada i intel·ligent o dit més fàcil, encara: avançada d'una cara rotunda, senzillament bella. Ella somia un negre trepanant-li l'anus, veure's gemegant al mirall de l'armari de l'ascètica habitació d'hotel, presa d'un frenètic vaivé, punxades de dolor i retrocessos de plaer, l'habitació plena d'uns crits que mai havia sentit, gemecs mai pronunciats, impossible saber si eren de gust o de mal, de plaer o de dolor, de vida o de mort, de semen o de sang el bassal de l'entrecuix.


(Valen totes les combinacions possibles. Ell somiant una hispana amant del deepthroating, ella somiant un cara bonica i versos a l'orella, ell somiant el mateix negre, etcètera)

L'última frase del text que he marcat en negreta és simplement genial. Enhorabona !