Una nova dimensió

El somni d'aquesta nit ha estat ... ha estat un regal. Ens he donat una tercera oportunitat. No, ni així hi havia esperança, he iniciat el camí com l'última vegada, ressentit, però no per això he deixat de caminar.

Quan m'he despertat tenia una sensació extranya. Aquesta tarda, al obrir el messenger, em semblava que en qualsevol moment em parlaries, per això hi anava donant una ullada de tant en tant.

Igual que passa a "Regreso al futuro", al llevar-me, he deixat una parella, amb un nou camí que recórrer, en una altra dimensió, la que m'he inventat somiant. Espero que us vagi molt bé, que el que heu decidit viure junts a partir d'ara us duri eternament.

SI us haig de ser sincer (i si ho haig de ser amb mi mateix), us envejo, potser una tercera oportunitat aquí, en la meva dimensió, en la que diuen que és la realitat, no apareixerà mai.

Avui potser viuré un altre somni tan intensament com el d'avui, en el que el subconscient ha fet aflorar el que ningú deia en la realitat però que tothom sabia. Un somni on no hagi d'anar contracorrent, on sembli que m'he vist el cul aquell dia i la resta de la meva vida.

Fa setmanes vaig tenir un somni una mica diferent: estava a Menorca, aquest estiu passat, i t'hi trobava (ens hi trobàvem, vaja). Jo estava estirat en un banc i, per una conjunció astral i del destí, apareixies, treien el cap per damunt meu. Va ser com una premonició, semblava que tot l'univers s'hagués posat d'acord perquè ens trobéssim allà. Els nostres cossos i les nostres ànimes sabien que passaria alguna cosa semblant, estàven tots preparats, no hi va haver sotrac, sols la calma de saber que el destí ens havia revel·lat la veritat, que aquell era el primer dia de la resta de la nostra existència junts.

Bona nit, a les dues.