polromeu in love ? (II)

Eres com una mena de "fantasma", la dama que tothom coneix i que es veu però que no se sap ben bé què fa, ni com es diu, ni res que pugui ser productiu o interessant; simplement passes, t'admiro/admirem i desapareixes. Amunt i avall. Un caminar curiós, que em recorda a algú que me la pela, però m'hi recorda, és inevitable.
Vergonyosa, reservada, guapíssima (bé, objectivament no tant, però aquí l'objectivitat no hi té cabuda, que parlo jo). Un posat de les qui no estan interessades en que les mirin o no, simplement ...

T'he batejat: ets la meva Giselle Bundchen. Ho sé, tal com he dit aquí dalt, objectivament, no ets la Bundchen, però sí la meva Giselle.
Un amic (l'Edu concretament), m'avisa sempre: Eh Pol, la Giselle ! Quan ho fa, em falta temps per aixecar-me i buscar-te amb la mirada.
Fem una assignatura junts, tot i que ni seiem mínimament aprop ni fins fa 2 setmanes em vaig assabentar de que eres per classe, ja que mai t'hi veig, sino l'Edu ja m'ho hagués comunicat. Com és ?

Divendres tocava examen i presentació a l'assignatura. Presentaves després del meu grup, si no recordo malament. Just abans de fer el meu grup la presentació em diu l'Edu: Tu, que la Giselle sortirà. I esclar, amb els ulls mig sortits de les òrbites, dic: Ostia, tens raó. Per sort tinc el mòbil aquí preparat ...
Ho sé, això sí que és lleig, però lògicament no m'haguessis deixat (si és que m'hagués atrevit a demanar-ho) que fés fotografies, i menys grabar en vídeo.
Què vaig optar per fer ? Doncs ja que estic assegut a 1era fila, pam, grabar amb l'ajuda del zoom.

Ull: Aquest mòbil que tinc és increïble.

Va sortir el teu grup, va sortir la 1era del grup a exposar i esclar, per a filmar-ho tot, vaig haver d'empassar-me tota la seva presentació, no fós que apareixies de cop i m'ho perdia.
El resultat de la broma ha estat un video d'uns 8 minuts (amb un zoom impecable) 2 dels quals els gastes tu. Si no fós pels primers 6 minuts, l'hagués mirat mil vegades més encara.
Un rau-rau a la panxa sona quan t'hi veig. Maca ! Moníssima amb tanta vergonya, moníssima. I un català que sona melòdic m'atreviria a dir.

Vaig veure l'altre dia de reull que sorties del cotxe aparcat quan jo marxava cap a casa. Mira si em vaig despistar que no em vaig empanar ni de quin era: Nissan, Toyota, Honda ? Antic (més de 10 anys), vermell, petit (segment C com a molt).

Hi ha el sistema del bon noi, que és preguntar a un confident si tens novio, d'on ets, edat, què estudies, per on surts, ... això permet no ser inoportú i quedar malament, però et dóna menys preguntes per a fer si parleu. Esclar que si la 1era vegada et pregunto tot aquest reguitzell, o em tens ja un contracte preparat o t'espantaré.
Hi ha el sistema del voltor, que és intentar mossegar, i si no es pot, alguna resta d'alguna altra cosa es trobarà. És anar fent i no ser massa sel·lectiu amb la mercaderia (el que acabes de dir Pol ...).

Relfexió reflexiva: Pol, com anava això ? Que parlin amb ella de tu ? Tu parles amb ella ? Tens un confident que s'informa per mitjà d'un altre confident ? Pol va, que tu ja saps com va això. Fas la creueta aquella, com les lleones a l'hora de caçar, i fora, no ?

He descobert com et dius simplement perquè passen llista, sino m'hagués vist forçat a preguntar-li a una amiga teva que fa grup amb mi en una altra assignatura (espero que no llegeixi això perquè em delatarà), lleig no, però poc elegant.
Tens un nom que, tret d'una sola taca negra en el seu expedient (del nom dic), em té ... em persegueix remuntant-me fins on puc recordar. Fins i tot el vull posar a la filla que, possiblement, mai tindré (misogínia màxima, que m'acabaré empassant).

Deixaré els comentaris oberts d'aquesta entrada i de l'anterior. Com comenceu a tocar la polla (com que teniu tant de temps lliure i poc a fer), es tancaran, amb els improperis que cregui pertinents donat el to i el nivell intel·lectual del comentarista. Els anònims, seran fulminats a l'acte. I crucificats quan el Blogger ho permeti. Per gent com l'Utòpiq estan oberts.