polromeu in love ? (I)

Dies miran-te, tan d'esquitllada com directament, sempre evitant que em veiessis.
Segon dia que et veig, pam, pillada del mil assenyalan-te perquè un amic tingués coneixença de qui eres. Tornat a pillar.

Dimecres: Arribo al laboratori, hi havia més gent esperant, m'assec al banc, just al teu costat i no et saludo (suposu que el fet de no haver intercanviat més de 1 frase en el que portem de curs i que el fet de saludar-te hagués implicat saludar a tota la resta de les salsitxes que et rondaven ... o que si més no estàven per allà; esclar que si ho feia així, hagués quedat difosa la meva salutació cap a tu, semblaria educació solament, que qui sap si és bo o dolent ... merda!). Fem un examen junts, de costat gairebé (eres qui tenia més aprop i que va haver d'aguantar les meves anades i vingudes del professor al llarg de 4 hores i 1/2).

Dijous: Em llevo amb un bon gust de boca, un MOLT bon gust de boca, he somiat en tu sense pretendre-ho, ni molt menys. Passejàvem, acompanyats de no sé qui. Tontegem, ens quedem sols pel carrer, vols passejar però estàs cansada (esto no es pasear, es una competición ... veure: Ángel Martín, monòlegs). Decideixo que, donada la teva envergadura en relació a la meva, t'agafo a coll, així, de costat, per a poder mirar ambdós endavant (o mirar-nos, qui sap). Passegem (et passejo) i acabes pujada a les meves espatlles, observan-t'ho tot des de dalt. M'encanta, et tinc aprop i ho disfrutes. No és esforç, és una inversió; no gasto ni malgasto, inverteixo.
De 8 a 10 tinc classe, al descans m'escapo i ens creuem pel passadís. Et saludo i em saludes, ho fem gairebé al mateix temps. Porto des de llavors aturant-me i pensant: Li hauries d'haver preguntat si ahir no us vau saludar per corte o perquè simplement ... i si ara ho havies fet perquè no hi havia més remei, estàvem de cara. Esclar que si t'aturo pel passadís només per a preguntar-te això ... em prendries per sonat com a mínim, però és que ... és ese impulso irresistible... impulse! (anunci del desodorant Impulse).

La primera vegada que et vaig veure em vas recordar a l'Anck-Su-Namun, vegem-te: