Quan s'encén la llumeta
El més dur va ser haver de marxar perquè te n'adonessis de que hi era.
by Pol
Quan et sents més sol amb algú altre que amb tu mateix.
by Pol
La primera cita m'ha vingut al cap quan avui, mirant la tele, he vist a en Carlos Sobera essent entrevistat per l'Albert Om. En Sobera comentava el repte que és tenir una bon share a la tele i arribar a fer mil emisions d'un mateix programa. Per a exemplificar-ho/aclarir-ho deia: El problema és quan un programa s'acaba familiaritzant; com que saps que sempre està allà, acaba essent prescindible. Amb això deixava a entendre que només te n'adones que hi era quan marxa.
Que a què ve aquesta súbita inspiració ? (no és tan súbita, sempre sóc així d'eloqüent, però a vegades ho amago a sota el nas). Potser perquè he assumit que perdre alguns records era el millor que em podia passar (perdre'ls literalment, tema SMS, actualitzacions de programes i falta de còpies de seguretat). Tinc una caixa, on hi ha una calavera dibuixada, que duu un missatge a la tapa: Prohibit obrir, o prohibit treure'n quelcom.
7 Comments:
el problema ve quan et penses que ho has superat i obres la caixa
L'has clavat.
potser el problema pot deixar de ser-ho si no obres mai aquella caixa...i la deixes enterrada en el passat i vius el present...
Només sabré que visc "bé" quan sigui capaç d'obrir-la i que m'arrenqui un lleuger somriure el que hi trobi. Fins llavors ... si l'enterro mai ho sabré.
*Ara no us dediqueu tots a tenir caixetes de sabates on guardar-hi cosetes, una per a cada persona ...
jo tinc dues caixetes on hi guardo records de les relacions passades, xo sóc capaç d'obrir-les i somriure emntre miro els records q hi ha dins d'elles....una per cada persona no xo quasi...jajajaja....
Llavors ? Lo d'enterrar-les ? from the sleeve ?
Sembla que tots en tenim una caixeta
Comenta