dilluns, 14 de gener de 2008

Quantes? Dues !

Me n'han passat dues de coses.

He vist Cashback, una pel·lícula que es podria definir com una llaaaarga reflexió de la veu en off del protagonista. Parla de la primera ruptura de veritat que ha tingut, dels motius que l'han dut a fer-ho (o a que fós quelcom inevitable), de com no pot dormir setmanes després de que se separéssin, de les voltes que hi dona, de les seves amistats, del seu passat, de com el fascina la bellesa femenina (cosa que a mi també), de les banalitats, de la nova feina que té per aprofitar les 8h que ha guanyat cada dia, del desencadenant que el fa tornar a dormir com un liró (liró, Pol ? jo què sé); que no és més que un petó ! però esclar, defugint de tot el sexisme que impera i ho comòde que us resulta, és ella qui s'acosta i el llença, amb tota la bona intenció. Pot fer que t'enamoris aquesta pel·lícula. El tiu té un sistema d'aturada del temps increïble ... i és un romàntic. Recorda les coses que li agraden dibuixant-les (això interpreto), d'altres memoritzen un munt de detalls insignificants que al cap i a la fi li arrencaran un somriure que et farà embadalir.

No trobareu la pel·lícula en espanyol (perquè pel que diu l'eMule, no ha estat encara doblada). En anglès subtitulada en castellà (cap problema, es pot seguir tranquilament). Dóna com una mica de material per a fer rondar el coco, i bàsicament per a fer-lo rondant no anant molt més enllà d'on estic jo ara, o estàs tu llegint-me en aquest moment.

Responent a l'afirmació (o retopant, o contrariant) de l'eMMa en el seu últim post, hi ha una pel·lícula que es diu El guerrero pacífico on es promou viure el moment, que és ara. En un diàleg que hi ha a la pel·lícula se sent: -¿Qué hora es? -Ahora -¿Dónde estamos? -Aquí -¿Quién eres? -Éste momento. És una mica lliure, però vull que capteu l'escència. Si veiéssiu els moments en els que el protagonista aconsegueix "viure el moment", veurieu, si és que heu tingut una infància com cal, les arts d'entrenament d'en Popo a en Son Gokhu al temple de Déu. Ho recordeu quan en Gokhu posava els ulls com amb la mirada perduda i elliberava la seva ment ? Quelcom així ...

Entre la pel·lícula i el post de l'eMMa, m'he submergit en una maquinació/meditació que també ha estat acabada d'adobar (més aviat en va ser el moment iniciador) a la conversa amb en Monroy i en Valero al Manaus, ahir a la nit.

Plaer per plaer en aquell moment ? Sexe per sexe ? Necessitat ? Vaig llegir que el sexe és com l'esport: t'acostumes a viure sense. En Monroy no va poder evitar donar-me la raó. No em compensa fer-ho així, o es fa o no es fa, però per intentar-ho i que no signifiqui més del que és, no mouré ni un sol dit.

Val, el següent cop (que després de no sé quin període encara no definit en les regles no escrites seria com el primer) serà un gatillazo d'entrada, una reentrada, però aquí queda, i a qui no li agradi, que s'acabi ella !!! O li faig una papallona ...

Fins aquí la primera cosa !

La segona: Un somni, la nit de divendres a dissabte.

Resulta que va començar amb una de les dones més guapes de la vila, que per colmo, viu aquí al costat. Té un cos increïble, és menudeta, de mans petites, guapíssima i a sobre quan et somriu (que és sempre que et veu) fa que creguis i tinguis una fe que no professes en moltíssimes altres coses.

L'acció no recordo on s'iniciava, encara que suposu que en un escenari on l'hagi pogut veure o on hagi pogut coincidir amb ella en algun moment. Al carrer de casa ? Al pati comunitari ? Per aqui aprop.

M'hi acosto, una mà per l'esquerra i la de la dreta una mica més avall, poc simètric, però tots sabem on està assentada l'altra mà.

M'hi acosto (i no sé com està gairebé a la meva alçada, diria que s'ha enfilat) i a mida que la seva cara s'apropa a la meva, va canviat la seva fisonomia i van apareixen detalls que no són seus però que tampoc em són desconeguts: els ulls canvien, el nas canvien, les dents canien, la pell canvia ... i em trobo que qui em somriu és l'Ingrid ! (sí, d'ella en poso el nom, no hi perdo res, i com dieu tots: el no ja el tinc). Si he començat amb la figura, la closca, l'emboltori d'una dona preciosa, he acabat en contacte amb LA dona (no diré de la meva vida perquè encara haig de rebre moltes òsties perquè això s'acabi). Un somni collonut que conjuminat amb la primera cosa que m'ha passat (encara que cronològicament sigui posterior a la segona) hagi revolucionat tot un capdesetmana de plantejaments i replantejaments.

Potser sí que toca posar-se una mica les piles però és que l'índex de fracàs és del 100% ! Preferiria 5 dies d'entrenament en els que em clavéssin la del pulpo com dijous passat que no pas tornar a equivocar-me d'una manera tan insultant?

Va, prou, que l'última part ja era un desvariament desvariós causat per l'hora que és i el que toca treballar demà (a les 10!).

Bona nit.

Comentari: Demà unes quantes cites, tant de Cashback com de La guerra de las Galaxias.

2 Comments:

Alls cuits mai couen deia...

Feia temps que no veia un post tan llarg.

(perdona pel meu comentari simplot)

polromeu deia...

Aquest o el del teu post ?

Music sounds better with you, baby

Cita: Otros muchos me han mostrado también que las únicas barreras están en nuestra mente. at El Sentido de la Vida
Màxima: Dentro de 20 años no te arrepentirás de lo que hiciste, sino de lo que no te atreviste a hacer by Mark Twain