Lo que Javi esconde ...

No és que sigui un despropòsit, però el fet de dedicar vàries hores al dia, durant varis dies, mesos i d'aquí poc compliré l'any, fa que percebi la pudor cada cop de més lluny. Una mitjana de 500 posts nous llegits, són molts posts, d'aquí que no me'n refïi de l'...hmmm....
Ho dic així, clarament: Crec que és un producte prefabricat, amb un equip de persones al darrere, un "yonkis" però en l'era dels blogs personals (el que fa el marketing).
Ho sé, tinc més de 30 posts seleccionats que m'han semblat genials, delirants, excèntrics ... però que al cap i a la fi no feien més que coincidir amb el que es respira a l'ambient: pro/contra l'islam, contra el feminisme, publicitat, humor, ... un compendi que ultimament fa pudor. Per a mostra, un botó.
Fa un parell de dies (o va ser ahir?) em vaig trobar amb un article "¿Cuánto tardas tú en llegar al trabajo?" (#) on hi ha unes paraules de l'autor que diuen així:

De siempre he sido de ese tipo de personas a las que le cuesta un mundo despertarse por la mañana. A esas tempranas horas me muevo cómo un zombie, por instinto y mecánicamente: salgo de la cama -a regañadientes-, me quito la ropa, me meto en la ducha, salgo, me pongo el albornoz, me seco, me visto (-empezando por los calcetines-), me tomo un colacao, me peino, cojo mi cartera y el móvil, y tiro para el trabajo. Así día tras día. Un ritual idéntico cada mañana.

Afortunadamente puedo apurar hasta las 7:15 el despertador (incluso más). El camino al trabajo son sólo unos 9,6 kilómetros… 15 minutos en coche, en un trayecto en el que, salvo en una zona, no suele haber casi nada de tráfico. Llego, minuto arriba, minuto abajo, a las 8 en punto. Listo para comenzar, aún con legañas en los ojos y bostezos, otra aburrida y deprimente jornada laboral.

I direu: Què té això d'extrany ? Que no et passa a tu potser ? Que no ens passa a tots ?
I jo contestaré: Esclar esclar, tots anem així al matí, sempre que ens toca llevar-nos quan l'hora que marca el rellotge té un sol dígit. El problema arriba quan, per desgràcia, algú com jo, recorda massa bé les coses dels demés (sóc un despistat amb memòria de peix, però el que és recordar detalls dels demés, no tinc rival, o gairebé) i cau en que, no fa pas tant, va llegir unes altres paraules de l'autor a l'article "Dormir menos y rendir más: Mi experiencia con el sueño bifásico" (#) que es contradiuen força amb aquestes últimes. Us les reprodueixo:

El milagro y resultado de esa “técnica” es que en la actualidad me bastan unas 5 horas al día de sueño (repartidas en 2 bloques) para permanecer activo (y espabilado) durante toda la jornada. Quizá a muchos de ustedes ese dato no les impresione en absoluto (todos los que tengan bebés lo firmaban ahora mismo). Lo comprendo. Pero en mi caso sí es algo excepcional, al ser un contraste radical con mi antiguo modelo. Comparemos.

Pregunta: 5 hores per estar com una rosa, i em vens amb que vas zombie ? No és d'avui que em ve aquesta malaestrugança ...
Comentari: Tot i llegir i recordar, moltes vegades tinc la sensació d'haver vist el que ell penja en d'altres llocs, en d'altres temps.