Cubanito

Hi havia una vegada un noi molt i molt simpàtic (tot i que a vegades era una mica borde) que es deia Pol. En Pol no tenia amics, perquè com he dit, era borde, però una noia molt guapa i amable, un dia li va dir:

• Pol, vols que siguem amics ?
  

I en Pol va dir:

• Unga Unga*
  

Aleshores, la Laura i en Pol van ser molt amics.
Un gat i un gos, aquest conte ja s'ha fós.

by Laura**

*Unga Unga ? Això no em sona a borde, em sona a ... Nyaca Nyaca ! ;)
**M'ho va fer una companya de feina súper simpàtica amb que vaig compartir 15 dies d'aquest estiu (bé, amb ella i un bon munt de gent més). Merci !


En serio que sóc així ? Bé, si els hi haig de caure tan simpàtic a les noies molt molt guapes, de puta mare, encara que no tingui amics (Rugge, ets l'excepció) ;).

Acabo de recordar una cosa, one thing en anglès:
Fa uns dies estàvem a classe de Laboratori 3 (direu: Laboratori 3?, i jo respondré: sí, tenim una assignatura que es diu Laboratori 3 i que a més a més s'imparteix al laboratori número 2, i què ?) i se'ns va passar una enquesta sobre els nostres companys de grup (en Xavier, la Jenni i en Wensin en el meu cas). L'enquesta era personalitzada on calia valorar a cada company de grup en una sèrie de camps, dient si era nefast, dolent, normal, bo o excel·lent. Tot seguit hi havia un apartat amb dues observacions, una de positiva i una de negativa.
Al cap d'uns dies, i després de les notes de l'entrega del treball (també influenciades pels resultats de l'enquesta) vaig dir: ostia, vull saber qè hi deia a les enquestes sobre mi.
El primer recurs q vaig trobar fou el professor. Il·lús de mi si em pensava que m'ho deixaria veure ! Els resultats de les enquestes són privats ... tot i que em va recomanar "Feu-ne un entre vosaltres", i jo penso "joder, els hi ho preguntaré directament. Avui és un d'aquells dies que accepto les crítiques (només avui eh !)."
Pam ! Vaig al laboratori número 2 on fem Laboratori 3 i dic:

• Xavier, què vas posar de mi ?
  

Al que en Xavier respon:

• Ehmmmm, uhmmmm, ee..., ah..., doncssss..., de lu primer tot normal menys una que malament o fluixet.
  
• I de les observacions ?
  
• Doncs la dolenta: Que et distreus amb facilitat
  

(en Wensin es queixava de que sóc massa llepafils i impacient ... :P però no és la part que interessa per la historeta).

"Uooo!" vaig pensar.

Passada una setmana aprox., mentres dinava a casa amb els pares, els hi ho vaig comentar, en un to tot divertit i curiós:

• Sabeu què em va posar d'observació negativa en Xavier a lu de les enquestes de Laboratori 3 ?
  
• Què ? (papa).
  
• Que em distrec amb facilitat ! Ja Ja Ja. ... Plink !

Se'm va encendre la llumeta, patia un deja-vu, ho havia viscut, a la cuina, menjant, els pares, llegir la frase "es distreu am facilitat".

• Ostia, però això no era el que sortia sempre a les meves notes de Primària i de l'E.S.O. ?
  
• Sí, sempre ! (mama).
  

Han passat més de 15 anys i segueixo amb el mateix defecte ... mola !