Comèdia àcida

Definirem alguns conceptes per a què quedin clars:

AMOR: Inclinació o afecció profunda envers una persona.
DEVOCIÓ: Inclinació, afecció especial, predilecció.

Perquè dos conceptes que es poden conjuminar (sí, he dit "conjuminar", existeix), costen tan de fer avançar junts ?
No entenc el món en el que em veig immers, sembla una realitat com la de Matrix, que quan comences a descobrir-la t'enterbola i no entens res, no diferencies la realitat de la ficció, et sents desorientat, sense enza per a afrontar-ho. Les energies que es dediquen a un projecte són X; si amb el temps aquest projecte en requereix X+C, sentin-te disposat a fer aquest increment, el fas; si tot i això, aquest projecte et demana 2X, o X^2, ho seguiràs donant; però, si la teva energia és Y, i l'energia del projecte vol sobrepassar Y, l'abandones ... Quin greu abandonar-lo perquè et demana totes les teves energies, no ?

CONFIANÇA: Seguretat d'aquell qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció, d'algú.

Que compta amb QUANTES coses d'algú altre ? 4 ? tantes capacitats positives i visibles hi ha en una sola persona ? Potser sí, però no les saps fins passats uns anys, crec.

-Moment molt calent aquest, en el que dubto de tot, de si visc en un engany, en una mentida, en una fal·làcia, en una ficció, en una "irrealitat", en un complot, en un món governat per algú que no es veu però que està present en tot (no parlo d'ELL, no).

-21 minuts de temps ...