Practice to excel

 

Thx Mr. hoyt

 

N-Nano

Llegiu el fil sencer:

Este mediodía hemos ido al supermercado el enano de diez años y yo. Mientras cogía algunas cosas, le he dejado esperando turno en la carnicería. Le he dicho que si le tocaba, pidiera 300 gramos de carne picada de ternera.
Justo cuando yo volvía, le tocaba a él. No me ha visto...

— Galder Reguera (@GalderReguera) February 27, 2021

Força'l per l'esquerra, digueren

Someone said “Force him left” pic.twitter.com/BvHOfAbZ8Z

— Brad Ballislife (@BradBallisLife) January 29, 2021

Zach Hodskins, jugador dels Florida Raptors.

Un record que s'esvaeix

37 primaveres

Decía Truman Capote que la vida es una buena obra de teatro con un tercer acto mal escrito...disfrute usted al máximo de esta obra de teatro! Mis felicitaciones y que cumplas muchos más. Un abrazo

 

Hi ha hagut uns quants missatges especials aquest any, la veritat. Escrits o en video, i especials.

I una BSO que us acabo de penjar al post següent!

• Jessie Frye ft. Timecop1983 - Faded Memory (Official) # 

PD: Ha estat el primer aniversari en 37 anys que no he passat amb la ma i el pa, i això els ha deixat una mica tristos. No passa res, més perspectiva que la que ens ha donat el 2020 de què és realment important poques coses la donaran en breu.

L'arbre

Ja l'he deixada marxar. Li he dit que ja havia patit prou, que ja podia marxar...
I així ho ha fet. I en fer-ho ha sortit el sol.
Fins sempre, estimada Anna. Amiga i companya. Aviat ens retrobarem a l'arbre de les ànimes.

Fi.

— El Fumador(Xavi 💞 Anna) (@bombers_man) January 22, 2021

Mnm: Verdades y Mitos de la vida en un Instituto estadounidense

• TeRespondo: Verdades y Mitos de la vida en un Instituto estadounidense #

Espectacular obra de Ron Cobb

•  Ron Cobb #
  

When A 70s/80s Song Comes On

Els 25 personatges més importants d'Oz

Oz Characters, top 35 #

Ted Lasso

El 1r episodi, meh, no saps què estàs veient, si és seriosa o no. Però amb el 2 i el 3... no sé què han fet ni com però m'ha guanyat. I això que és extremadament senzilla. O no?

Aquelles petites coses que un s'enduria arreu

LAS PEQUEÑAS COSAS: IMÁGENES Y RELATOS #.

Font.

Manuel Cuyàs

Aquí podeu escoltar en Xavier Grasset acomiadant el Sr. Cuyàs. Del dia 15 de juny del 2020:


És el primer pare/la primera mare, que ens deixa, d'algú amb qui havia tingut contacte molt molt proper durant una pila d'anys; la Núria, la seva filla, era companya de classe i íntima amiga de la Grigri.

Quants records d'aquella època. La darrera vegada que ens vàrem veure amb la Núria crec que va ser per l'aniversari de l'Oriol Cortada que va fer en una zona de berenars per la serralada Litoral... o en unes 24 hores de bàsquet de Sant Vicenç de Montalt?

No sabia que eren tan espessos, i més que ho seran, els núvols que abracen els records. No passa res, un bon dia se'ns esmunyiran del tot i, si no tenim amb qui parlar-ne, mai sabrem que han estat amb nosaltres. Gràcies per acostar-nos, de tant en tant, sensacions, olors, sons, cares, emocions i rialles que feia temps que no sentiem.

Descansa en pau, Manuel.

PD: Quin net més bufó que tens.

Nando Dixkontrol: Leyenda viva de la música electrónica

Com l'entenc, això és PASSIÓ:

Fidel

Avi, dona-li un petó ben fort a la iaia...

... ara que per fi estareu junts de nou i per sempre.

Un petó.

Brrrrrrrr! - Tócala otra vez, Sam

Ho torno a dir i a repetir: I em trobo aquí, amb la pell eriçada, escoltant a Terrence Parker a Frankfurt, o Tips & Rocks vs. Wisdom o Sofi Tukker & Charlie Barker, etc. i com se'm passen els minuts volant amb la música. Brrrrrrrrr!
I a partir d'ara i els propers 4 mesos, això serà UNA BOGERIA TOTAL.
Canviarem de casa i 30 coses més.

El darrer 23 que hem passat...

"Decía mi amigo Antoñin un mediodía de abril junto al Guadalquivir mientras esperábamos unas tortitas de camarones y dos cañas de Cruzcampo, que a partir de los once años los cumpleaños no le importaban a nadie...lo mismo lo dijo para ahorrarse la invitación.

Usted sabe que mi mayor enseñanza en esto de gastar tiempo de vida me la dio un irónico monje budista de Haeinsa. Desde entonces intento ser un tipo despierto y digno heredero de este magnífico regalo.
Hágase merecedor del nuevo escalón que se le presenta. Exprimalo al máximo, corra riesgos, equivoquese, sea atrevido...la vida, en definitiva, es probar infinitas veces.
Y recuerde siempre que a mí sí me importan sus cumpleaños...

Suyo afectísimo"

La meva resposta:

"Lo tengo presente, puede que no tan a menudo como cada escalón que me encuentro a diario. Sus calcetines me ayudarán cuando realmente los necesite. Muchísimas gracias querido cofrade.".

"Emotional Man describes late wife to sketch artist"

El meu mentor

Gracias por todo, abuelito. ¡Cuídate que ahora vas solo y no te podré vigilar ni decir que te sientes!

Celebració de comiat el dia del meu aniversari

Dad adopts four kids, gives them childhood he never had

Mercè

De les 5 persones que més m'han cuidat al llarg de la vida, 3 ja no hi són.
No sé donar el pèsam quan m'imagino rebent-lo.

#moshemcasat

Jana

CARTA PEL JORDI LLOMPART #

eppure piange

I no, no per la foto.

Bat For Lashes - Laura

Ah i... ens casem!

#amblapitxu

Un 23 de gener més

"A ciertas edades no conviene airear demasiado el paso de los años..." me decía un antiguo compañero de armas, en servicio de correrías de 14 a 22. Pero vista la publicidad del evento, no corro peligro de indiscreción...
El personal suele felicitar el día, se reclaman unos platos y hasta le llaman a uno guapo; olvidate...

Cuando visité el Templo Bulguksa cerca de Gyeongju, el paciente guía coreano que me acompañaba, un delgadísimo y vivaz monje de edad indefinida, me miró fijamente y me señaló una empinada escalera que daba acceso al monasterio; "es la escalera de la vida", me dijo con voz suave... "tiene exactamente 33 escalones. En el primer tramo hay 17 y fue tú juventud. El segundo tramo posee 16 escalones y es tú vejez..."
Volvió a mirarme fijamente y colocó su mano en mi hombro ; " pero dime, ¿en que escalón de los 16 te encuentras ahora?"

Nunca olvidaré aquel momento...El pequeño monje budista redujo mi existencia a unos escasos 16 escalones y de repente me entró prisa...con 49 años que tengo, ¿cuantos escalones he consumido?¿los he vivido con la intensidad, con la emoción que se merecían? ¿he sido un digno merecedor de ellos?

A Ricardo Fité que es de aquí al lado, de Badalona, su hermano le dejó escrito unas hermosas palabras cuando se marchó a recorrer Mongolia en una antigua Special 250:

"Sube a la cima, cruza el desierto, descubre las selvas, pisa los polos, nada los siete mares...Y vuelve a casa mil veces para compartirlo"

Y esto querido amigo, con permiso de los Fité, es lo que te deseo.

Un fuerte abrazo.

by Pedro Picón

Un benvolgut i benhaurat company de feina que, després de 3 anys, canvia de destí. Em va dedicar aquestes paraules pel meu aniversari. Un dia us comparteixo les que em va dedicar tornant ell d'un viatge de 20.000km en moto o més de 40.000km donant voltes.

Gracias cofrade.

Virginia Woolf

Querido:

Estoy segura de que me vuelvo loca de nuevo. Creo que no puedo pasar por otra de esas espantosas temporadas. Esta vez no voy a recuperarme. Empiezo a oír voces y no puedo concentrarme. Así que estoy haciendo lo que me parece mejor. Me has dado la mayor felicidad posible. Has sido en todos los aspectos todo lo que se puede ser. No creo que dos personas puedan haber sido más felices hasta que esta terrible enfermedad apareció. No puedo luchar más. Sé que estoy destrozando tu vida, que sin mí podrías trabajar. Y sé que lo harás. Verás que ni siquiera puedo escribir esto adecuadamente. No puedo leer. Lo que quiero decir es que te debo toda la felicidad de mi vida. Has sido totalmente paciente conmigo e increíblemente bueno. Quiero decirte que… Todo el mundo lo sabe. Si alguien pudiera haberme salvado, habrías sido tú. No me queda nada excepto la certeza de tu bondad. No puedo seguir destrozando tu vida por más tiempo.

No creo que dos personas pudieran haber sido más felices de lo que lo hemos sido nosotros.

V.

darraitin

A tu, saltamarges.

I tu, com vas a dormir?

No anar a dormir enfadat. Check.
Però i trist? :__(

10 plus 10

Youngr - Sweet Disposition (Youngr Bootleg) - Live at Morning Gloryville

#kortrnkt

I potser he vist el que havia de veure, i potser l'equació no tenia solució perquè les matrius no creuaven per enlloc. Moix, tranquil i reconfortat; per estimar, i sobretot per haver estimat. Per la pau. Ja somio en marxar d'aquí, anar a cop de gas una mica més lluny que cada dia i veure el sol que entra pels finestrals i que sols em taparan les muntanyes. Ja m'hi veig, i aquest és el primer pas: veure-s'hi.
I el meu pecat, la meva maleïda petrum, és sempre la mateixa, i la poso davant del peu amb orgull perquè és l'altra cara de l'honestedat: ser un llibre obert.
Els darreres dos dies m'he enganxat a una cançó que, qui sap, potser era premonitòria:

I kill per deixar que del que no emani llum, no brilli més i es pugui perdre de vista per així veure el que sí que brilla amb llum pròpia.

Talent

"I keep dancing on my own"

Marit malalt d'Alzheimer, a la seva sra.

ona-corpuscle

I al contrari que Newton, o potser en un univers paral·lel, fins i tot esbiaixat, on una ona i una partícula eren una mateixa cosa, i complementaven l'explicació d'un o altre fenòmen, aquí no, aquí em trobo no complementant, sinó debatint-me entre un estirabot i una mala estrugança, entre una papallona i un volcà, etc.
Potser ha arribat el moment de ser insolidari, d'abandonar l'ONG, de fer una societat unipersonal amb un únic objectiu, liberal, de benefici propi, de capital de felicitat.
T'he vist plorar 3 vegades, dues d'elles foren inevitables i no en vam poder parlar, i tampoc m'ho deixes fer ara, cosa que respecto i no vull remoure, però no t'ofereixis per després desaparèixer en MHz invisibles que corren per l'aire, en un mega-zeros del s. XXI, en interferències digitals d'1 o 0.
I potser la més gran mostra d'amor fou... el Taj Mahal?
I parlar de Myanmar i Siam.
Jo, rei.

Slo-mo

-¿Y qué me digo a mi misma?
-Que una vez hubo un hombre que os amó demasiado para cambiaros.

at El primer caballero

Soul sisters

Les sinergies que creem quan estem junts i quan ens veiem. Com gira el món d'una altra manera si les nostres mirades es creuen. Ains. Com et trobaré a faltar.
Aquest comiat em recorda a un altre que vaig fer, gairebé també obligat per les circumstàncies, per abandonar la inestabilitat (o estabilitat) que junts generavem de manera espontània.

La meva petita

I potser la pregunta al final seria:
- Pol, i què faries en un món on tothom fos cec?
- Uhmmm, ben "vist".

La que sí que em van fer:
- Com l'hi diràs a la teva filla, Pol?

Lame Dog Carried from Neglect to New Home

Nujabes/Fat Jon/Force of Nature - Impression (Samurai Champloo OST) [Full album]