Hank's sun

I mira que en Hank i jo no tenim res a veure, però que el seu sol i el meu surtin i s'amaguin amb una sola dona, ja ho diu tot. Ho sento Hank.

Si només vols a la Kharen. No podem acceptar, ni tu ni jo que la nostra millor època amb ella ja ha passat.
Ahir, en un bar, m'explicàven que no som els únics que tenim un sol (o una lluna). També tenim els nostres dimonis, ni els nostres fantasmes, però el temps ens passa inexorable.
Ho vaig poder intentar més de 15 vegades, i cap d'elles va funcionar. No sé si ara estic comptant i ja se'm van acabar els números.
A un tal PeTeT PuNK li vaig deixar anar un dia: tots tenim les nostres Daliles. Uns se les troben dormint, els altres a la discoteca, i uns pocs potser a la feina, potser al carrer, etc.
Un símil científic és que els sentiments hi són, i que duren massa. La cosa va així: sigui per odi, sigui per amor, podem duur anys sentint-ho per algú. Sigui positiu o negatiu és profund. Si parlem de sentiments sabem que aquests són fàcilment reversibles (de l'amor a l'odi hi ha un pas, i això que odio els topics).
Ahir també, en un bar també, bebent també, em replantejava, sentint-me explicar-ho, si és per empatia o per falta de confiança.
Avui he acabat la 3era temporada de Californication. La Becca li ha dit al pare que ha perdut la virginitat. El pare li a dit a la Kharen que se'n va anar a llit amb la Mia. El pare s'ha trencat la cara i ha trencat la cara per defensar a la seva família, al seu sol i a la seva lluna.
Porto un parell de dies recordant un moment patidor: jo, a la barana del pis de dalt de l'EQlògic, mirant i vigilant, observant el mig de la pista. Hi havia una parella amiga i ella, fent la cobra.
Que com va acabar ? Baixant a la pista i ballant "Boig per tu", volent-nos-ho dir tot en un moment en què no calia dir-nos res. I tot això amb una lletra que va dedicada a la lluna (gràcies NiNa^).
Escric com el capítol, amb Elton John - Rocketman.
[em rasco la barba]
De què parlem, de comoditat o de felicitat ? Et fa infeliç o simplement et fa mandra ? Perquè si és per mandra que vius infeliç, fés-t'ho mirar.
Avui ballem, junts. I potser ni anem al compàs del que sona, i ens miren i ens critiquen, i xiuxiuegen sobre què estem fent; però estem junts. El meu ridícul amb tu, la meva "nota" amb tu, tot, junts, és això, tot. No és un ridícul; puc cantar, ballar, cridar, parlar, riure i plorar.

Perdó per això, però per a ser escriptor s'ha d'escriure, com a mínim, molt bé. Ara, qualsevol pot començar a picar.

P.D.: La sèrie estava decaient en els darrers episodis, però aquest últim ... tot i ser una mica extrany per la reacció de la Kharen per lo de la Mia, quan ha passat de totes les altres, ha sonat una mica extrany. Becca, sols et poden igualar en fidelitat alguns gossos (i cap gat).

And I think it's gonna be a long long time ...