Incomprensiblement interessant

Tinc en ment fer una pel·lícula, és més, tinc la pel·lícula a la ment ja, filmada i muntada, amb una portada inclosa.
El problema és que l'he construït a velocitat supersònica i amb algunes salvetats: Sols me n'han presentant als actors que, en principi, en són els protagonistes; un sóc jo, l'altre és ella.
No hi ha guió de 3ers, ni productor (en principi seria jo mateix): em dirigeixo, em subvenciono i actuo (actuar? no, sóc sincer).
Un detall falla en tot això, i és que la co-protagonista encara no sap que hi ha previst fer aquesta pel·lícula comptant amb la seva presència.
Conclusió: Aquest projecte no s'aguanta per enlloc.

• Quan comences a fer les petites tonteries de semblar-te que aquella mirada entre llums de colors i sons estrepitosos, així, en la distància, ensenyant les dents, somrient, sense venir a res era per alguna cosa
  
• Quan, per molt de fred que pugui arribar a fer, et treus el que t'abriga per a oferir-li.
  
• Quan una carícia amb to amistós és per tu prou motiu com per sacrificar moltes coses.

Quan et passa tot això, és llavors quan podem afirmar: estàs perdut.