Olorant l'aire

Tornant de casa d’un conegut d’aquí Argentona, he vist de lluny una dona que caminava en sentit contrari al meu. El sol havia desaparegut ja i el reflexos els provocàven les llums del carrer; així doncs que veig com la dona deixa anar un núvol de fum que semblava que li sortís dels cabells. Al cap de cinc metres em creu-ho amb ella i ensumo l’aire que ha deixat marcat. Per sorpresa meva aquesta olor em sona, tabac + perfum de dona. He buscat l’origen d’aquest olor familiar i l’he trobat: és l’olor de la discoteca; ple de noies i fum, on ens posem les nostres millor gales, intentem que la millor olor que perecbi algú que ens fa dos petons sigui el seu record nostre d’aquella nit, i el tabac, que conduïm o no aquella nit, de segur que ens acompanya fins a la nostra habitació quant el sol ja despunta.