Marmotejant
Carpe diem, quam minimum credula postero
El meu feu.
Estava jo fent números per l'Àfrica Twin i tal, i un company, entestat en convèncer-me de que no me la comprés, la comparava amb la Tracer MT-09 i els gairebé 5.000 euros de diferència entre les dues.
-¿Pero tú cuántos quilómetros vas a hacerle al año? Porque claro, 5.000 euros entres tantos quilómetros...
-¿Sabes cuántos le haré? Los que me apetezca.
Davant de tant poderós argument va haver d'abandonar... ja la tinc entre cella i cella, així que ara solament és qüestió de temps.
Al final, Laura besa a Steve con una condición: que nunca vuelva a viajar al espacio. Éste le responde "sólo cuando me estés besando, Laura Lee, sólo cuando me estés besando".
Capaç d'apagar un llumí amb el palpís dels dits, de cabell ros, ulls blaus, retallat de cos i podria dir-se que fins i tot esquàlid.
Home de l'hora del te, d'educació i costums de clubs d'elit, avesat al clima humit, fred i plujós però sempre relacionat amb la calor, la sorra i dur una túnica blanca de beduí no feta precisament de tweed anglès.
Sempre rebel contra la marcialitat, l'ordre tancat i la jerarquia, obtingué fama, respecte i reconeixement mundial, que sempre defugí.
El setè art en fé més mítica la figura reproduint-ne la festa amb l'ajuda de noms com Anthony Queen, Omar Sarif o Alec Guiness.
Amb sang d'alt octanatge, causa de la més gran tragèdia que ell i tot l'imperi van patir.
M'he posat a veure un vídeo de gossos que no volen banyar-se... no ho hauria d'haver fet. Quins éssers més grans; lliures.
-Hola guapa, qué tal, cuánto tiempo. [professora]
-Bien, aquí dando una vuelta. [nena de 16 anys de pitiminí selfifílica]
-bla, bla, bla, y cuántas te quedaron?
-6.
-Uf. ¿Y qué harás?
-Hay unos cursos de pastelería.
-Aham.
I segueixo amb The Affair. El moment més dur, S01E09, quan ella explica què recorda del dia que el seu fill de 4 anys va morir per, aparentment, culpa seva... Com bé li diu a en Cole, el seu marit: marxo, marxo perquè si em quedo més temps aquí em moriré, i no em vull morir.
Recordo quan, estant enamorat de tu, estimant-te. Contra-correntejant. I el millor per la meva salut (mental i física), per no morir-hi, va ser marxar.
Com diu el sogre del protagonista, l'esciptor Bruce Butler, cada punyeter dia recorda l'estudiant de Michigan que li feia perdre els papers; potser no la més maca, però tenia "algo" que el feia trontollar, a ell, als seus principis, al seu pla vital, etc. i pensa en ella cada puto dia.
Quin gran descobriment, i com disfruto amb aquesta parella d'actors.
Cheers.
Veient The Affair, S01E04. Ella li explica que sel i va ofegar el fill amb 4 anys, i perquè es fa talls a la cama per no sentir-se tan malament. Tot i que és això, un affair, és el moment en què a ell se li pot veure a la cara que està enamorat. La pregunta: quan te n'adones que ho estàs? En la tragèdia o al riure? Si fos en la tragèdia algunes parelles no ho sabrien mai, no? Uhmmm, let's thing about it.
Us la recomano. La noia és la dolentotat psicòpata de Luther. Està estupenda, i ell és el policia de The Wire, actor molt gran però amb poca presència. Sort de HBO i Showtime, que sino...
::
serie
El karma m'ha retornat això avui:
That's the thing: Entro a les 6 del matí, així que porto dos dies anant curt de son per, en teoria, anar a dormir aviat avui (haver-hi anat, vaja). Tot bé, al llit a les 22 i adormit en poca estona... A les 00.45h plinc! Dret i despert com la mare que el va parir. Em llevo en 4h, què foto?
He endreçat, he arreglat un portàtil i... mirant la taula de mescles pensava: me lío o no me lío. I m'he liat. 1h després ha vingut el primer badall, però sols després d'uns bons bailoteos amb mi mateix. Mare meva com he disfrutat. Vestax and house music r34lly r00lz!
Res més. Llegeixo una mica, em vesteixo i vaig a la cuina a preparar la intendència d'aquests dos dies.
Cheers!
And respect.
Esto... guau.
Acabo de trobar l'e-mail amb què convidava a un munt de gent a la presentació del meu treball de fi de carrera. Enjoy it.
Bona tarda a tothom,
Sé que aquest correu electrònic us sobtarà. Us haig de confessar que no tenia pensat afegir-hi tantes direccions, però se sap que "com més serem més riurem" (encara que potser aquí riu tothom menys jo).
Esteu davant una invitació formal a assistir a la presentació del meu Treball de Fi de Carrera a la Escola Universitària Politècnica de Mataró el pròxim Dimarts dia 3 de Juliol a les 12.30h en calitat d'espectadors (jo en dic gallines, a la presentació sabreu perquè).
La qüestió és: perquè a mi ? Donada la quantitat ingent de direccions a qui ho estic enviant no em dedicaré a justificar-ho individu per individu, sino que passaré a detallar-vos els trets principals que es poden extreure del llistat: simplement per conèixer-me, perquè som amics, perquè hem compartit hores pre-universitàries i universitàries, perquè m'heu donat classe, perquè us n'he donat (això és una tirada de moc), perquè sí, perquè em fa molta il·lusió de que estigueu en la culminació dels meus estudis superiors o perquè tinc ganes de veure-us. Crec que són raons de prou pes. No les assignaré a cadascú, feu volar la imaginació i sentiu-vos o no identificats.
Si heu arribat fins aquí vol dir que no heu esborrat el correu. La cita és al Laboratori d'Informàtica 2, primer pis entrant a la Universitat a mà dreta (pugeu les escales, tireu endavant ... a mà dreta ...). No sabeu on és la meva Universitat ? Molt fàcil: Edifici contigut al Miquel Biada, davant del Salesians.
Us adjuntaria un PDF del projecte per a que podéssiu donar un cop d'ull als agraïments i al resum esqüet que he fet per a que qualsevol pugui fer-se una idea de què tracta (per si interessa mínimament venir en cas de no tenir prou pes que qui el presenta sigui jo). No crec que faci falta ... Si voleu venir, benvinguts, sino, ja trobarem una altra ocasió.
Res més doncs. Estic preparant la presentació.
I avui he sabut, per la meva curiositat mai satisfeta, que la Duna ens va deixar l'11 de març d'enguany =(. Estic tant trist com content; content perquè sé que va rebre tot i sempre amor i perquè va ser un suport, un lloc al què agafar-se en un moment molt i molt dolent d'algú que m'ha important durant tant i tant de temps, tant o més que jo a mi mateix. He vist també que ara la llar s'ha convertit en una mena de refugi, i sé que els inquilins ho tindran tot, perquè no volen res, sols afecte. =)
Petons NeNa.
::
curiositat,
link
::
link,
musica,
serotoninafm
Esa caricia de lo que nunca pasará, esa sonrisa bajo un velo que nunca tendré. Qué despedida light más dulce. =)
A loja do gato preto
I una cosa mega curiosa que feia fa temps, 4 o 5 vegades solament però que disfrutava enormement i era molt molt enriquidora: encender el xat i posar play ambdós al mateix temps. Així ella m'anava explicant la seva sessió. Relax and enjoy!
I això que no mha costat gens, ni m'hi he pensat, però t'he acabat esborrant. Sortosament cada cop em costa menys desfer-me de les coses, si més no, d'algunes.
I em trobo un video d'un gos, rescatat, al que han hagut d'amputar una cama i... segueix sent lliure, per ell no és incapacitant.
I em trobo mirant un reportatge sobre Camarón de la Isla, on surt el seu company de duet, Paco de Lucía, y van i explquen que Camarón col·leccionava guitarres perquè el que realment hagués volgut hauria estat esdevenir un bon guitarrista... però és que a sobre, Paco de Lucía, diu que la seva il·lusió era cantar! N'hi ha per matar-los... que actuéssin junts pensant un que volia fer el que feia l'altre i resultar que no hi havia qui els hi arribés a la sola de la sabata en els seus respectius.
M'he cascat 14h dormint i ara no hi ha qui tingui son.
Veient "El médico" i pensant que jo també ens he imaginat amb 4 fills, entre altres coses.
Que el Sr. Gabilondo digui que el Sr. Pedro Jota hauria pogut ser el millor periodista d'Europa... Ull eh.
Una lengua que sería buena oreja con la que hablar y sólo habla, pregunta e interrumpe...
¿Pero quién necesita riqueza cuando puedes hacer reír a una mujer?
Lo que la ciencia ya ha logrado a fecha de hoy es absolutamente increíble. De hecho los humanos actuales somos tan diferentes de los primeros homo-sapiens que casi podríamos considerarnos una nueva especie: vivimos más del doble, cruzamos los océanos en pocas horas, enviamos datos casi instantaneamente a cualquier parte del planeta, hemos creado un inmenso y complejo entramado social, conocemos como se formó la Tierra, el sistema solar y el Universo entero e incluso nos atrevemos a proponer hipótesis comprobables sobre el inicio de los tiempos. Solo con la ciencia hemos llegado a conocer nuestros orígenes, lo que somos, como hemos llegado hasta aquí (aunque tristemente la mayoría de la gente no llegará nunca a conocer en toda su profundidad esta fascinante historia) porque somos diferentes, porque nuestros hijos se parecen a nosotros, porque enfermamos…
La ciencia ha acumulado una inmensa cantidad de conocimiento, en ese conocimiento reside gran parte de la grandeza humana, sin él no seriamos humanos. Criticar a la ciencia es criticar lo que nos ha hecho humanos.
orgànic, però no inflexible, amb un esquelet i uns eixos que li donen un sentit però que no són una cuirassa, ja que si apareixen altres opcions interessants es podrien afegir
Siempre con el alma en vilo
esperando ese mensaje de vuelta…
Mendigando tus besos como una pordiosera de ojos suplicantes, piernas flacas y rodillas sucias.
Lamiendo, famélica, las migajitas de ese amor raquítico que a veces dejas sobre el mantel.
Así me tienes, hijo de la gran puta,
Roñoso de mierda.
::
post