dilluns, 10 de juny de 2013

Amb un somriure

Em va saber greu, anys després, no haver passat del dogma i no haver entès en el seu moment "Un viejo que leía novelas de amor".
Suposo que per això, i perquè sóc, era i seré sempre un romàntic, puc encetar un nou estereotip no aplicable a qualsevol; seria quelcom així: Un policía que lee sobre historias de amor.
I és que hi ha somriures que valen una vida amb tu, i espero que tots els que m'arrenques valguien el mateix per tu també.
Recordem quin era el tema principal d'El Ala Oeste de la Casa Blanca... O de Downton Abbey, o d'alguna altra que no recordo i que és el que al final del dia importa.
Elsa, com ja t'he dit avui, V, com et diré demà: Que la gent que m'importa estigui bé és el més important al final del dia.
Thaïs, et trobo a faltar #quelosepas.

I que sapigueu tots que us animaré i faré costat en totes i cadascuna de les decisions que prengueu, sempre i quan sigui perquè estigueu millor (si no és per estar millor ja...), allunyeu-vos del que no us fa somriure.

  • Con una sonrisa y el corazón en la mano. Por Vicky Bendito #

0 Comments:

Music sounds better with you, baby

Cita: Otros muchos me han mostrado también que las únicas barreras están en nuestra mente. at El Sentido de la Vida
Màxima: Dentro de 20 años no te arrepentirás de lo que hiciste, sino de lo que no te atreviste a hacer by Mark Twain