White Musk
Un perfume puede ser más que solo una aroma, también puede convertirse en un hermoso recuerdo .
— SABÍAS UN DATO ™ (@sabiasundato_o) December 29, 2013
El meu feu.
Un perfume puede ser más que solo una aroma, también puede convertirse en un hermoso recuerdo .
— SABÍAS UN DATO ™ (@sabiasundato_o) December 29, 2013
Enamórate como si nunca te hubieran hecho daño. Come como si no tuvieras diabetes. Folla como si no existiesen las ETS.
— Panteras Rosas ♦♦ (@PanterasRosas) December 24, 2013
Hiciste bien. Ayer la situación más peligrosa hubiese sido que nos encontráramos. Que descanses princesa.
Si hoy diéramos un plano de la antigua Alejandría, veríamos un lugar metódico, un sistema reticular de bulevares y pasajes. Al este, un Barrio Judío densamente poblado, mientras que la Biblioteca y el Museo se hallan en el centro, en el Barrio Real. La ciuad está rodeada de agua, con el Gran Puerto (donde se hallan los palacios reales) en pequeñas islas, al norte. En el puerto se levanta el Faro, una de las Siete Maravillas del Mundo, de más de cien metros de altura, y sobre él arde una llama que, reflejada por un espejo, es visible a una distancia de 50 kilómetros mar adentro. Sería difícil no percibir la metáfora: Alejandría era una atalaya, un hito liberado y liberador en una ciudad que palpitaba con el pensamiento más avanzado.
Existen dos clases de hombres: aquellos que duermen y sueñan de noche y aquellos que sueñan despiertos y de día... esos son peligrosos, porque no cederán hasta ver sus sueños convertidos en realidad.by Thomas Edward Lawrence
Primera concursant. 16 anys, no canta professionalment, ha escrit una cançó. Algú li ha tocat al piano i la posen per acompanyar la veu. I fot això. Prou de Los 40 i poseu aquests cracs les 24h, si us plau.
A en Berti i a l’Ali, per suplir les hores que jo no estava al Sibarita, per donarme
tot el temps del món, sense fer-ho massa evident i perquè els hi ho dec tot, si no fos
per ells no estaria aquí.
A la colla per tenir un interès pràcticament nul en el projecte (degut al
desconeixement) i no fer-m’hi pensar les hores que passàvem junts.
A en Dani, l’Edu, l’Albert, en Carlos, en Raúl, en Xavier, i a tots els que em
deixo per les visites de cortesia i haver compartit les històries a les trinxeres dels
projectistes. Alguns ho han estat, alguns s’hi trobaran en breu. Gràcies per fer-me notar
que, des de fora, semblava que no avançava.
A en Mark DBD, perquè sense la seva ajuda no hagués arribat on he arribat en
aquest projecte.
A en Juan Palacio, per les seves aportacions, explicacions i aclariments sobre
les metodologies.
A en Josep Mª per l’ajuda en la programació i el compromís que ha agafat amb
el projecte. La intenció és el que compta.
A l’Eduard i a en Joan per les mirades de sorpresa al preguntar qüestions per a
les que no estaven preparats en aquell moment.
A en Xavier per la curiositat desinteressada en el projecte.
A en Cinto per les comoditats en quan a navegació que m’ha proporcionat.
A en Joan per les indicacions sobre JavaScript i la pinzellada d’AJAX. No hi ha
ningú que ho sàpiga tot, en aquest cas érem dos.
A en Juan, per les primeres indicacions i correccions en la meva
correspondència en anglès.
A en Sergi per picar-me quan jo encara estava amb el projecte i ell acabava la
superior. Aquella estona amb l’HttpRequest va servir per a molt més que el projecte.
A en David i a en Carles un altre cop per a salvar-me a l’hora de fer el més
complicat del projecte: complir les “especificacions” de format.
A en David, en Fran, i en Javier per la quantitat de demandes, problemes,
queixes, peticions i reflexions que els hi he fet durant aquests mesos i han atès tant bé
com han pogut. He aconseguit un entorn de treball gairebé òptim sempre i quan els que
els demanava no estigués per sobre seu (per exemple, una impressora pel laboratori de
projectistes).
A en Cristóbal per les hores que hem compartit al laboratori i en les que ha
aconseguit distreure’m en qualsevol cosa que no em fes donar masses voltes als
problemes que tenia amb el projecte.
Un altre cop a en Javier i a en Fran per les pauses d’oci que hem jugat tots tres
junts després de les jornades de treball.
A en Miyi, per ajudar-me en el perfeccionament del meu anglès a l’hora
d’expressar el que aquest projecte representa i ofereix.
I molt especialment a en Santi, pels maldecaps que m’ha donat al barallar-me
amb mi mateix plantejant-me dubtes que havia de respondre-li i respondre’m. Per
intentar reconduir l’enfocament científic que agafava cap al tècnic que havia d’agafar.
Per creure en mi, o si més no, fer que ho semblés per a seguir amb el camí que havia
escollit.
Sant tornem-hi. Avui que, a les 4 del matí, he començat a notar certa millora a les cames. Avui que he parlat amb l'Adri i m'ha dit que, tot i pensar que anava bé de cames, no pot caminar des de dilluns... I ara em tanquen un mes sencer!!! Cuyongs! Pol, què fem? Paddle? Rutina per a la reentré? Canvi de destí en breu i ja veurem? Mira que hi anava motivadíssim.
El que més m'agrada és que qui hi surt no són cantants professionals, no han grabat la veu, no fan playback, no tenen un equip de so que modula i adapta i ajuda la seva veu; són persones anònimes que no es dediquen professionalment (a cert nivell) a cantar, que surten allà i que crec, sincerament, de ben segur canten millor que els propi jurat.
Surten autèntics cracs que tenen una vida (més o menys afortunada, més o menys desgraciada) i que surten a l'escenari, amb una sola oportunitat, i que ho donen tot, que ho volen fer el millor que poden lluitant contra nervis, un mal dia, mals records, dolor, etc. i patapam, et deixen de pasta de moniato. I pot ser que aquell dia no surti bé i tornaran a casa, i seguiran visquent; o potser era una última bala...
Per això, i per moltes coses més positives que en podria dir, un aplaudiment als qui posen el talent de veritat en aquests espectacles (amb tot el que això comporta).
Gràcies per donar-nos moments tan i tan bestials i per oferir-nos el vostre do.
Això és sentir la música.
La música es el placer que experimenta la mente humana al contar sin darse cuenta de que está contando
Child head trauma fixed by Gonstead Chiropractic adjustment. Different child in one adjustment
He contribuït avui, com amb els gossos excitats, a canalitzar-me i poder viure en un nou estat? Uhmm, les dues primeres hores de post així ho semblen indicar.
He deixat anar al Facebook i pel Twitter si els diumenges tothom surt a córrer. Bàsicament perquè la Ceci i la Montse Mil havien sortit avui i ja se m'acumulaven les dones irrepetibles a la llista de corredores.
Em diu la Ceci que és pel remordiment d'haver fet el cafre el finde.
I ha estat quan he entès que per remordiment no haig de fer res... no hem de fer res, i que no serà mai un bon guia ja que quan feiem "lo anterior", no ho feiem en pau.
Mica a mica coneixent la vida i els límits, i el que deia en Sheldon: la idiosincràsia (l'he hagut de buscar perquè és la primera vegada que escric aquesta paraula) que seria bo ens guiés ara i sempre.
Escoltant Serotonina FM 20091029 després d'un cap de setmana on hauria d'haver-me fet Wedding Planner, mestre de cerimònies, anfitrió i ministre de rel·lacions internacionals.
Superb.
Felicitats Estel i Jack.
PD: Siddharta Gautama i la música.
Mr. Yego is the dream of YouTube founders. He would have to be the YouTube embassador over the world and be sponsored for that. The XXI century is here and arrives with Mr. You Tube!
...studying I send him this little messages when I masturbate and it drives him crazy" #
Bàsicament desinflat per vàries coses:
Aquell moment de la peli d'Aladdin quan li descriu al geni la noia que ha conegut...
Es diu Elena i té un somriure així, i a sobre ha estat solidària amb mi posant-se a la meva altura tirant-se a terra davant de tothom. Bé!
Y si aún no te has enamorado nunca, solo puedo decirte una cosa: ¡Aguanta!, aguanta con todas tus fuerzas, porqué cuando te coja, te arrollará. Algun@s no salen vivos de ello, otr@s hasta se casan... Cuántas veces he querido casarme... No se puede contar, ni definir, pero lo vas a saber, así que recuerda: aguanta, aguántate cuanto puedas, porqué te va a pasar por encima como si de una apisonadora cargada de toros sanfermineros se tratara.
¡Suerte!
PD: Lo lamento si el consejo llega tarde a quienes ya hayàis sido infectad@s pero la inspiración me ha venido terminando de comer hoy.
La peor falta de ortografía que existe es que nunca ponemos punto final a aquello que nos hace daño.
— Ortografía (@0RTOGRAFIA) July 12, 2013
Los sentimientos quieren dormirse y no pueden. Se pusieron de acuerdo y han decidido que ya no les queda nada por hacer, que han terminado. Que sí, que podrían mejorar ciertos aspectos de su trabajo y matizar algunos apuntes, pero están cansados, han hecho horas extra y quieren irse a dormir. Han sido utilizados, humillados, desgastados, explotados, atacados y ahora sólo quieren irse a dormir. Todos ellos padecen enfermedades a causa del sobreesfuerzo. Sienten dolor. También envidia; han escuchado que hay personas que son incapaces de sentir dolor, y se preguntan si también los sentimientos de allí serán inmunes a él, a la humillación, a los ataques, a las horas extra. Por el momento, sólo quieren dormir. Necesitan dormir.
Algú em va fer la trabeta l'altre dia. No recordo ni qui, ni la situació, ni l'entorn, etc. sols sé que a partir d'aquell moment recordo la frase.
Parlàvem de quelcom que costava calers, i en sentir-ho, deixa anar:
El problema són els calers? Llavors no és un problema.
Em va saber greu, anys després, no haver passat del dogma i no haver entès en el seu moment "Un viejo que leía novelas de amor".
Suposo que per això, i perquè sóc, era i seré sempre un romàntic, puc encetar un nou estereotip no aplicable a qualsevol; seria quelcom així: Un policía que lee sobre historias de amor.
I és que hi ha somriures que valen una vida amb tu, i espero que tots els que m'arrenques valguien el mateix per tu també.
Recordem quin era el tema principal d'El Ala Oeste de la Casa Blanca... O de Downton Abbey, o d'alguna altra que no recordo i que és el que al final del dia importa.
Elsa, com ja t'he dit avui, V, com et diré demà: Que la gent que m'importa estigui bé és el més important al final del dia.
Thaïs, et trobo a faltar #quelosepas.
I que sapigueu tots que us animaré i faré costat en totes i cadascuna de les decisions que prengueu, sempre i quan sigui perquè estigueu millor (si no és per estar millor ja...), allunyeu-vos del que no us fa somriure.
Un síndrome de Stendhal m'ataca sempre que escolto aquesta cançó, i més al principi de la meua sessió; em provoca entre el plor més humit i l'alegria, la plenitud "musical", la sensació més plaent i més reconfortant; la que omple tots els buits i rascades. Bestial.
I got you, in my life (x8)
I said baby, lately
I know you feeling blue
Got to keep your spirits high
Cuz love will see us through
I said baby, take me
I nothing left to lose
I got you, in my life
And my heart is on a groove
I got you, (baby baby) in my life (baby baby)
I got you, (baby baby) in my life (baby baby)
I got you, (baby baby) in my life (baby baby)
I got you, (baby baby) in my life (baby baby)
Baby, please don't change
Just stay the same
And you will never cry again
Cuz you got one life to live
And all my love
I´ve got so much more to give
Baby, please don't change
Just stay the same
And you will never cry again
Cuz you got one life to live
And all my love
I´ve got so much more to give
I said baby, take me
I got nothing left to loose
I've got you, in my life
And my heart is on a groove
Baby, please don't change
Just stay the same
And you will never cry again
Cuz you got one life to live
And all my love
I´ve got so much more to give
Baby, please don't change
Just stay the same
And you will never cry again
Cuz you got one life to live
And all my love
I´ve got so much more to give
I said baby, lately
I know you feeling blue
Got to keep your spirits high
Cuz love will see us through
I said baby, take me
I nothing left to lose
I got you, in my life
And my heart is on a groove
I got you, (baby baby) in my life (baby baby)
I got you, (baby baby) in my life (baby baby)
I got you, (baby baby) in my life (baby baby)
I got you, (baby baby) in my life (baby baby)
Baby, please don't change
Just stay the same
And you will never cry again
Cuz you got one life to live
And all my love
I´ve got so much more to give
Baby, please don't change
Just stay the same
And you will never cry again
Cuz you got one life to live
And all my love
I´ve got so much more to give
Baby, please don't change
Just stay the same
And you will never cry again
Cuz you got one life to live
And all my love
I´ve got so much more to give
Baby, please don't change
Just stay the same
And you will never cry again
Cuz you got one life to live
And all my love
I´ve got so much more to give
I got you, in my life (x8)
::
musica,
polromeu,
serotoninafm,
video,
youtube
Fotógrafo retrata la lucha de su esposa contra el cáncer hasta la muerte | FuriaMag | Arts Magazine #
Y no me lo puedo sacar de la cabeza, pienso en la moto, pienso en ti y aún me vienen escalofríos, y me inunda una sensación de oportunidad echada a perder.