Tapas

I avui em preguntàven si en voliar per sopar ...
Resulta que arribo a casa, tard, però amb bona olor, i decideixo donar-li una oportunitat al TDT i a la m***a de programació que s'hi emet.
Quina grata sorpresa he tingut al veure que feien "TAPAS", del Sr. Corbacho.
Quan vaig llegir al TTD (TeleToDo) [aquest: ToDo, és curiós], que l'emetrien, em va fer il·lusió i tot, sobretot per les paraules d'en Mau sobre l'amor (hi ha moments i moments en els quals veure aquesta pel·lícula, i quan la vaig anar a veure per primera vegada, al cinema, el moment acompanyava).
La qüestió és que hi ha dues escenes grans, molt grans, d'aquesta pel·lícula (dues que ara mateix recordo, però recomano a tothom mirar-la), que voldria compartir.
La primera tracta sobre un home de 50 i pico-llargs que li pregunta el següent al seu nou empleat, un xinès hiper-eficient que és molt bon cuiner. El diàleg va més o menys de la següent manera (sabeu que tinc mala memoria, així que no serà molt fidel):

-¿Escucha Mao, y qué puede traer a de China a un cocinero tan de puta madre como tú?
-¿Amor?
-Amor... eso lo dices tú que eres muy joven, pero cuando llevas 40 años con la misma el amor se va a tomar por [el] culo.
-El amor es como planta, si no se riega un poco cada día, se muere.

Estem tots situats ? ara la següent: Una relació entre una dona [35] i un noi [22], tota fortuïta, però amb il·lusió per part del més jovenet. Els retrets fan així i comença el noi, emprenyat i gelós, quan ella ve a disculpar-se i a felicitar-lo perquè era el dia del seu aniversari:

-Oye, que sólo hemos follado dos veces, tampoco te flipes ahora.
-Pues para sólo follar te han sobrado caricias.
-... [nyiiiiii]

Això és un "ZASCA" i la resta són tonteries.
Bé per TAPAS, bé per en Corbacho, i molt bé pels actors.