skip to main |
skip to sidebar
Sobre la festa del Flaix History al SHE, el 20090807:
Vaig convèncer a la colla per venir, una colla on les edats estan entre els 25 i els 27, q és la generació q més gaudeix i reconeix els temes del 5 volums del Flaix History.
No demanava ni Proyecto 1, ni Nightcrawlers, ni els megamix d'Ibiza Mix 95, pero ja que va sonar Gigi d'Agostino i TOTHOM, fins i tot els/les qui no l'havien sentit neixer i creixer a la discoteca aixecaven les mans i ballaven. Vaig suposar que el fet de que en kp altre tema s'aconseguís aquest feedback ja era prou esclaridor, pero no; quan pensava q la sessio ja estava dstrossada, vaig i sento un intent de Children", només faltava això, el p*** electro rebentant el que ja estava ben fet.
Un 0, mai més m'aixecaran així la camisa. Com torni a proposar-ho a la colla i em diguin "No, que va ser una merda", ho recordaré, els hi donaré la raó i callaré. Si hi tingués més traça, hagués entrat jo a la cabina i hagués agafat els CDJ1000, l'iMac i el que hi hagués i hagues rebentat la sala amb més Gigi, am Naive, amb Sophie Ellis Bextor, amb Alcazar, amb Naive, amb Underdog project, Eiffel 65, Vengaboys, Paps'n'Skar, Gitta, Flashdance, Safri Duo, Daft Punk, Planet Funk, Prezioso feat. Marvin, Novaspace, Dj Bobo, Wamdue Project, etc. fins i tot s'hagués ensorrat la discoteca amb Whigfield - Saturday Night ! Però no, aquell dia era el dia dels xavalins i les xavalines premenstruals que pul·lulen per allà i que fan que no aconsegueixi MAI convèncer a ningú per anar-hi.
Per desgràcia, que em rebentin així la sessió de nit em treu de polleguera. És sortir de festa puntualment o per evasió o per algun pla en concret en alguna discoteca i tornar emprenyat a casa. Per sort aquí ho puc dir i compartir: No cal que torneu al SHE, i si ho feu, com potser faré jo, és perquè el temps ajuda a oblidar, no per res més.
P.D.: Quan vaig sentir que "començava" la festa, que hi havia moviment a la cabina i que hi havia indicis de Gigi (sí, algú els va percebre) em van venir ganes d'anar a la cabina i de dir: Olé al SHE pels seus collons i ser l'única sala que s'atreveix a fer una sessió remember <-- Atenent-nos sempre a la sessió remember que es podia esperar amb un inici tan especial. Per desgràcia aquesta eufòria em va durar ... 1 tema ? I em sembla que va ser el de Gigi i tot.
P.D.2.: Em sembla que va ser el tema després de Children, que sonava més a la Ruta del Bakalao, que també el van rebentar, literalment. Un amic i jo ens vam mirar les cares just quan va començar a sonar l'electro-toca-collons dient: però què ha passat aquí ? Amb els polzes, des del final de la pista, vaig indicar la meva desaprovació, cosa que un dels DJs va veure i va assentir amb el cap. Vaig pensar que ho arreglaria, però no ... l'esperança és l'últim que es perd, i aquell dia me la van treure, llençar a terra i trepitjar.
0 Comments:
Comenta