dimecres, 23 d’abril de 2008

23 d'abril

Surto del Sibarita amb tres roses grogues a la mà (dues maques i la tercera molt maca). Enfilo cap a casa i als 10 metres veig a l'altra vorera un piló de nens. Amb els nens d'aquella edat hi van professors, i en aquesta ocasió professores. Professora 1, al capdavant de la comitiva (no l'és), professora 2, enmig de la comitiva (tampoc l'és, a veure si la pròxima), professora 3, al final de la comitiva. Bingo ! Top vermell i em sembla que texans, guapíssima com sempre, somrient.
La saludo, quedo a la vorera il·luminada pel sol, ella a la de l'ombra. Tarda més segons del que és normal en reconèixer-me (és perquè m'he tallat els cabells ? Fa molt que no em veu ... no crec que sigui per això). Diu: Ei, adéu !. Giro el cap en direcció al meu camí, semblava que ella es volia aturar a dir-me alguna cosa més. Sé que no ho resistiria, així que el millor que puc fer és seguir pujant i deixar el tema enrere una vegada més.
Ambdós seguim el nostre camí. Creuo, trepitjant les passes que ella havia fet feia uns moments. Al cap ed 50 metres em començo a debatre entre la vergonya i el que el cor em diu: Dona-li una rosa roja; No, no puc, no m'atreveixo; Vés-hi; No; Vés-hi!: Val!.
Giro cua, arrenco a caminar com una noia de rebaixes. Torno a creuar per a tenir més perspectiva d'on és ella. Calculo que amb un grup de trapelles com el que duïa no avançarà molt ràpid, és més, potser s'aturen a fer alguna activitat (reso perquè així sigui). Ull: Creuar un carrer és sempre motiu d'embús, porten un carrer i van cap al següent. Hi ha possibilitats d'enganxar-los.
Em trobo a l'altra vorera, la que acabava d'abandonar amb la germana d'en Moré, la Gigi. Em diu on va i creuo amb ella. Anem cap avall, l'acompanyo, li demano que m'acompanyi (sí, a mi, no jo a ella) a fer un disbarat.
Quin?
A donar-li una rosa a la noia aquella de vermell (senyalo uns 25 metres més endavant, davant de Can Binu. Està tot el grup aturat. Creuo just davant del Tramvia, uns nois venen roses tocant a la font de la Plaça Nova (o Gran). Els hi compro una rosa, tinc moltíssima pressa (no arribava a la d'en Marc Cram, que a més a més estava tancat). 3€, tinc una moneda de 2€ i una d'1€, potser el destí m'està ajudant i tot. Torno a creuar, fem uns metres més amb la Gigi.
Els nens estan aturats, ella al darrere, alguns creuant el pas de vianants, a aquella hora hi ha poc trànsit.
La Gigi s'atura a la porta de Can Binu, ells estan tocant a la cantonada, accelero, als 2 metres crido: Susana.
Es gira, li canvia la cara, sorpresa, es mira la rosa que li estic acostant. No s'ho acaba de creure: 30 nens i dues companyes de feina l'observen. La Gigi també, però des del meu bàndol. Em diu que gràcies. Li donc en mà i deixo anar: És que si no ho faig ara no ho faré mai.
Dos petons. Em giro tant o més ràpid que com he vingut. La Gigi somriu, ha presenciat una escena autèntica (no sé si molt èpica però m'ha sortit de dins). Estic tremolant !

3 Comments:

SanSe deia...

el que the dit per missatge. Ojala jo tingues el mateix valor

polromeu deia...

Espero que això digui més de mi que els 800 posts que hi ha al blog publicats.
Intentaré que això no quedi en una acció de jardiner.
Merci pel missatge (que t'acabo de respondre).

Ella deia...

Amb accions així les promeses passen a segones perspectives.
Gràcies a Deu, oi?

Valent, ets tan valent en tots els significats que hi pugui dur aquesta paraula, que fa por.

Music sounds better with you, baby

Cita: Otros muchos me han mostrado también que las únicas barreras están en nuestra mente. at El Sentido de la Vida
Màxima: Dentro de 20 años no te arrepentirás de lo que hiciste, sino de lo que no te atreviste a hacer by Mark Twain