[con la venia]
Val, els homes no parirem, però és que la il·lusió, tant en les pròpies carns com per la més gran i pura de les empaties de veure que neix una cosa nova, quelcom creat amb les mans i per pur plaer... molt reconfortant, la veritat.
::
goear,
house,
musica,
radio,
recomanació
I'm awake
Late at night
I'm so confused inside
Wish I could fall asleep
But I can't I'm into deep
I keep on asking round and round
And who's the one want to blame
This place is what it used to be
And we'll never be the same
'Cause this town is like a ghost town
Now that you've gone
Will I walk these streets forever
You left here on my own
Every look that I take
Every moving I make
Everywhere there I go
Now this town is like a ghost town
Since you're not around...
I'm alright
But I'm scared
You have caught me unprepared
Suddenly, just like that
When away seems won't be back
I did not see the warning signs
You never told me why...
Why can't we give it one more chance
Just giving one more try
'Cause this town is like a ghost town
Now that you've gone
Will I walk these streets forever
You left here on my own
Every look that I take
Every moving I make
Everywhere there I go
Now this town is like a ghost town
Since you're not around...
You're not around
you're not around
This town is like a ghost town
Ohh...
Like a ghost town
Like a ghost town
Huh...
It's like a ghost town
'Cause this town is like a ghost town (like a ghost town)
Now that you've gone
Will I walk these streets forever (Will I walk)
You left here on my own
Every look that I take
Every moving I make
Everywhere there I go (there I go)
Now this town is like a ghost town
Since you're not around...
::
dance,
goear,
musica,
recomanació,
tema
Entra i tanca les cortines,
només ens cal un petit llum,
tu i jo i una ampolla de vi,
i tenir-te amb mi, oh sí.
Ja sabem que marxo molt lluny,
i com desitjo quedar-me amb tu,
prèn el vi i beguem-lo junts,
allarguem aquest patir.
Sent la nit, que no s'acabi mai,
que demà, demà ja hauré marxat.
Crema un tronc i fa brasa,
i crema igual que jo per tu,
el demà vindrà per emportar-me,
una mica més lluny.
I no és fàcil haver-se'n d'anar,
mira amor de no plorar,
perquè, noia, saps que he marxar,
oh, senyor, que no sigui veritat.
Sent la nit, que no s'acabi mai,
que demà, demà ja hauré marxat
sent la nit, que no s'acabi mai,
que demà, demà ja hauré marxat.
El demà ve i m'estira la pell,
i jo voldria no haver d'anar amb ell,
però ja saps que he de marxar,
oh, senyor, que no sigui veritat.
Comentari: Vinguda de la sempre estimada ^eMMa^. Em recorda moltíssim a El hombre del piano.
::
emmatartaglia,
goear,
musica,
recomanació
No,
no pretendas tener la razón,
no me vengas pidiendo perdón,
no me digas que ha sido un error
que lo sientes.
En fin,
de qué sirve un futuro ideal,
construido en terreno ilegal,
o un pasado que me hace dudar
del presente.
Y yo,
me defiendo atacandote así,
retorciendo palabras de amor,
intentando que quieran decir
lo que yo no me atrevo.
Y yo,
me sorprendo diciendo que sí,
retorciendo palabras de amor,
intentando que hagan por mí
lo que yo ya no puedo.
No,
no te inventes un nuevo color,
transparente como una traición,
camuflaje para una ilusión
de mi mente.
Por fin,
los milenios son un decimal,
un trocito de tiempo fugaz
algo efímero y bien poco más
sin ningún valor.
Y yo,
me defiendo atacandote así,
retorciendo palabras de amor,
intentando que quieran decir
lo que yo no me atrevo.
Y yo,
me sorprendo diciendo que sí,
retorciendo palabras de amor,
intentando que hagan por mí
lo que yo ya no puedo.
Los milenios son un decimal una suma de cifras de tiempo sin más,
voces nuevas presentes, futuras, pasadas que van retorciendo palabras de amor
construyendo edificios que no durarán,
un diseño de algo fugaz,
arquitectos de frases que me hacen dudar y que intentan decirme
que no se lo que quiero.
Y yo,
me defiendo atacandote así,
retorciendo palabras de amor,
intentando que quieran decir
lo que yo no me atrevo.
Y yo,
me sorprendo diciendo que sí,
retorciendo palabras de amor,
intentando que hagan por mí
lo que yo ya no puedo.
Construyendo edificios que no durarán,
un diseño de algo fugaz,
arquitectos de frases que me hacen dudar y que intentan decirme
que no se lo que quiero.
De les cançons més escoltades i més descriptives del 2004. Hi ha a qui se'l pot definir amb adjectius i hi ha cançons que també haurien de ser-ne d'adjectius (per a certes persones, esclar).
Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en faran ressons de guerra
les parets del Tavertet.
Des de el Sau a la Cellera
des del Far, als Matagalls
el trabuc d’en Serrallonga
tornarà als amagatalls.
Tonra, torna, Serrallonga,
que l’alzina ens cremaran
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.
Ja deia jo que en Clamaran s'ho havia tret d'algun lloc això ...
::
goear,
musica,
recomanació
Llicència CC
