White Musk
Un perfume puede ser más que solo una aroma, también puede convertirse en un hermoso recuerdo .
— SABÍAS UN DATO ™ (@sabiasundato_o) December 29, 2013
El meu feu.
Un perfume puede ser más que solo una aroma, también puede convertirse en un hermoso recuerdo .
— SABÍAS UN DATO ™ (@sabiasundato_o) December 29, 2013
Enamórate como si nunca te hubieran hecho daño. Come como si no tuvieras diabetes. Folla como si no existiesen las ETS.
— Panteras Rosas ♦♦ (@PanterasRosas) December 24, 2013
Hiciste bien. Ayer la situación más peligrosa hubiese sido que nos encontráramos. Que descanses princesa.
Si hoy diéramos un plano de la antigua Alejandría, veríamos un lugar metódico, un sistema reticular de bulevares y pasajes. Al este, un Barrio Judío densamente poblado, mientras que la Biblioteca y el Museo se hallan en el centro, en el Barrio Real. La ciuad está rodeada de agua, con el Gran Puerto (donde se hallan los palacios reales) en pequeñas islas, al norte. En el puerto se levanta el Faro, una de las Siete Maravillas del Mundo, de más de cien metros de altura, y sobre él arde una llama que, reflejada por un espejo, es visible a una distancia de 50 kilómetros mar adentro. Sería difícil no percibir la metáfora: Alejandría era una atalaya, un hito liberado y liberador en una ciudad que palpitaba con el pensamiento más avanzado.
Existen dos clases de hombres: aquellos que duermen y sueñan de noche y aquellos que sueñan despiertos y de día... esos son peligrosos, porque no cederán hasta ver sus sueños convertidos en realidad.by Thomas Edward Lawrence
Primera concursant. 16 anys, no canta professionalment, ha escrit una cançó. Algú li ha tocat al piano i la posen per acompanyar la veu. I fot això. Prou de Los 40 i poseu aquests cracs les 24h, si us plau.
A en Berti i a l’Ali, per suplir les hores que jo no estava al Sibarita, per donarme
tot el temps del món, sense fer-ho massa evident i perquè els hi ho dec tot, si no fos
per ells no estaria aquí.
A la colla per tenir un interès pràcticament nul en el projecte (degut al
desconeixement) i no fer-m’hi pensar les hores que passàvem junts.
A en Dani, l’Edu, l’Albert, en Carlos, en Raúl, en Xavier, i a tots els que em
deixo per les visites de cortesia i haver compartit les històries a les trinxeres dels
projectistes. Alguns ho han estat, alguns s’hi trobaran en breu. Gràcies per fer-me notar
que, des de fora, semblava que no avançava.
A en Mark DBD, perquè sense la seva ajuda no hagués arribat on he arribat en
aquest projecte.
A en Juan Palacio, per les seves aportacions, explicacions i aclariments sobre
les metodologies.
A en Josep Mª per l’ajuda en la programació i el compromís que ha agafat amb
el projecte. La intenció és el que compta.
A l’Eduard i a en Joan per les mirades de sorpresa al preguntar qüestions per a
les que no estaven preparats en aquell moment.
A en Xavier per la curiositat desinteressada en el projecte.
A en Cinto per les comoditats en quan a navegació que m’ha proporcionat.
A en Joan per les indicacions sobre JavaScript i la pinzellada d’AJAX. No hi ha
ningú que ho sàpiga tot, en aquest cas érem dos.
A en Juan, per les primeres indicacions i correccions en la meva
correspondència en anglès.
A en Sergi per picar-me quan jo encara estava amb el projecte i ell acabava la
superior. Aquella estona amb l’HttpRequest va servir per a molt més que el projecte.
A en David i a en Carles un altre cop per a salvar-me a l’hora de fer el més
complicat del projecte: complir les “especificacions” de format.
A en David, en Fran, i en Javier per la quantitat de demandes, problemes,
queixes, peticions i reflexions que els hi he fet durant aquests mesos i han atès tant bé
com han pogut. He aconseguit un entorn de treball gairebé òptim sempre i quan els que
els demanava no estigués per sobre seu (per exemple, una impressora pel laboratori de
projectistes).
A en Cristóbal per les hores que hem compartit al laboratori i en les que ha
aconseguit distreure’m en qualsevol cosa que no em fes donar masses voltes als
problemes que tenia amb el projecte.
Un altre cop a en Javier i a en Fran per les pauses d’oci que hem jugat tots tres
junts després de les jornades de treball.
A en Miyi, per ajudar-me en el perfeccionament del meu anglès a l’hora
d’expressar el que aquest projecte representa i ofereix.
I molt especialment a en Santi, pels maldecaps que m’ha donat al barallar-me
amb mi mateix plantejant-me dubtes que havia de respondre-li i respondre’m. Per
intentar reconduir l’enfocament científic que agafava cap al tècnic que havia d’agafar.
Per creure en mi, o si més no, fer que ho semblés per a seguir amb el camí que havia
escollit.
Sant tornem-hi. Avui que, a les 4 del matí, he començat a notar certa millora a les cames. Avui que he parlat amb l'Adri i m'ha dit que, tot i pensar que anava bé de cames, no pot caminar des de dilluns... I ara em tanquen un mes sencer!!! Cuyongs! Pol, què fem? Paddle? Rutina per a la reentré? Canvi de destí en breu i ja veurem? Mira que hi anava motivadíssim.