Esperant només una cosa, que siguis feliç

I avui he sabut, per la meva curiositat mai satisfeta, que la Duna ens va deixar l'11 de març d'enguany =(. Estic tant trist com content; content perquè sé que va rebre tot i sempre amor i perquè va ser un suport, un lloc al què agafar-se en un moment molt i molt dolent d'algú que m'ha important durant tant i tant de temps, tant o més que jo a mi mateix. He vist també que ara la llar s'ha convertit en una mena de refugi, i sé que els inquilins ho tindran tot, perquè no volen res, sols afecte. =)
Petons NeNa.