Ploraner

El 17 de juny del 2006 vaig anar al SHE amb en Moré i la Sandra. Em fotia una ràbia infinita no haver pogut anar a veure a en Robbie Rivera la setmana abans per a escoltar-lo; no hi havia ningú disposat a acompanyar-me. El dissabte següent a la sessió vaig descobrir que en Barri hi havia anat (que dic: merda!).

Seguim al SHE, amb aquest parell.
La música sona, com sempre, a la sala House, a tot drap (amb aquells altaveus que ens va donar l'Oleart). Se'm va acudir que quina millor manera d'aprofitar el moment que demanant una song d'en Robbie; no feia falta donar-hi moltes voltes, amb l'original de Funk-A-Tron jo seria el tiu més feliç del món i l'escoltaria amb tots els decibels haguts i per haver.

A veure qui és el maco que ara em diu que ha escoltat aquesta cançó en els darrers dos anys en alguna altra discoteca ...

Vaig a la barra de darrere la cabina del DJ, agafo un posavasos, demano un boli (a la Eli, precisament), escric: "Pots posar Robbie Rivera - Funnk-A-Tron ? És que va venir la setmana passada però no hi vaig poder ser. Gràcies !". Li dono al DJ (que no era l'Oleart, era l'altre que omple l'estona). Al cap d'uns minuts (pocs) sento que baixen la música i el DJ diu pel micro: "I ara, Robbie Rivera". Comença Funk-A-Tron.


Vaig tancar els ulls. Començava la culminació, l'apogeu, l'aïllament, les ones acústiques i jo, no hi havia ningú més a la sala, només la cançó i jo.
Vaig plorar. Amb el cap mirant al cel, els ulls clucs, el cos que es movia sense voler evitar que les ones xoquéssin amb els meus timpans.
Potser ha estat el millor moment musical de la meva vida, possiblement a la par amb el dia 22 de Gener del 2001 (o com a molt 4 dies més tard), si no recordo malament, que vaig trobar la cançó U2 - With or Without You i un torrent d'emocions em van ofegar, a l'ordinador, després d'estar amb els amics a Andorra pels meus 18 anys.

Em titllen d'insensible per no plorar a les pel·lícules, per no sucumbir al romanticisme romanticós empastifós i pastelós que us fa plorar, però també ploro, amb El club de los poetas muertos però no amb Mar Adentro. Ploro amb l'inici de Marvin Gaye & Tammi Terrel - Ain't No Mountaint High Enough just quan sento, després del baix que introdueix la cançó, que en Marvin diu: "Listen Baby". Amb Nacha Pop - La chica de ayer amb la frase: "te acuestas a mi lado sin saber porqué". O amb la versió trista de La chica de ayer que van cantar en l'aniversari dels 40 anys de Los 40 principales, cortesia de Nacho Vega [Vídeo, del 2'20" al 2'40", fulgurant].

Jo també ploro.