Peter Pan

Recordant la pel·lícula de Hook (una meravella, abans, ara i sempre, amb una Julia Roberts moníníníníníssima) hi he caigut. Peter Pan (que no recordo com es deia a la pel·lícula, però bé, Robin Williams) cercava, amb l'ajuda de la Campanilla, un record feliç que el permetés volar. Peter Pan, rumiant rumiant, explicant la seva vida i les seves vivències recorda el naixement del seu primer fill. Heme aquí el seu record feliç: Volia ser pare !
A volar !!! (Song: Gipsy Kings - Volaré)
No, en Peter Pan no és l'única persona feliç de ser pare, ni a qui li impacta molt fort la idea (això sí, és l'únic que vola).
A Friends, el nostre amic Ross Geller ha de ser pare també, amb l'ajuda d'una sempre esplèndida Rachel Green (la Jennifer Aniston de tota la vida). S'acosta el dia en què la Rachel donarà a llum i ... en Ross no deixa de repetir "Voy a tener un hijo, voy a tener un hijo, etc." fins que, com la discpiplina del tàntric ens pot ajudar a fer (atenció a "Afers Exteriors - La Índia), processem aquest concepte i això fa que arribi el següent. Li va passar a en Ross, arribant a dir: Voy a ser padre.
Tocat i enfonsat !
I perquè us explico tot això ? Doncs perquè, fa un parell de dies, mirant la quantitat de parides i capricis que tinc a l'estudi acumulats vaig veure el meu teclat (un teclat elèctric "de veritat", un tant pro, que fa més de 10 anys vaig adquirir al mòdic preu de tots els meus estalvis). Estava tot moix, a la part més elevada de les estanteries, just a sota de la bomba de calor, passant (o plorant) les hores, els dies, els mesos, els anys, ...
En un atac de cracionisme (em refereixo a ganes de crear, no que sigui Déu) em vaig decidir a muntar-lo on li toca estar; a sobre el seu suport i conectat a la corrent per a deixar-me tocar-lo quan ho necessiti (o quan em piqui).
Sonava, i sona com sempre (és elèctric, què vols), encara que carraspeja una mica l'altaveu d la dreta ...
No em vaig entretenir a tocar res en concret (Vals del Chocolate potser ? creuant una miqueta les mans potser també ?).
De sobte, no sé perquè, em va venir un tum tum de lluny al cap, recordava quelcom, però no dil·lucidava el què ...
Un parell d'hores després, havent fet de tot menys tocar-lo; NFSU2, YouTube, Bloglines, desitjar que moris un dia d'aquests ... m'encamino al llit.
Merda, una altra vegada m'he oblidat El joven César a l'estudi ... bé, sempre em queda el Muy Interesante (no, res de Siempre quedará el amor). Llegeixo, aprenc, absorveixo, processo, ... llenço el xiclet, inhalo una mica de Symbicort Forte (catalogat com Polvo para inhalación) i tanco la llum per encaminar-me a un món que, majoritàriament, controlo jo; el dels meus somnis, tot i que últimament està obrant a la seva voluntat, que suposu és el meu subconscient ... merda !.
Recordo, fa uns 12 anys (us podria dir els anys exactes, però el pare dorm ja), vaig escoltar un piano. Era Eurodisney, hi anava l'any d'obertura amb els pares. El món de Disney, on els somnis es fan realitat (eis, és sols per a nens !), amb en Mickey, la Sirenita, l'Aladdin (una atracció horrible, per cert), Peter Pan (sí, esclar), etc.
El piano sonava en un restaruant (self-service) de Main Street (Main=principal, a l'avinguda principal del parc) i estava allà, d'hornament, per a què qualsevol que passés el podés tocar. Un noi, de 3 o 4 anys més que jo, tocava Para Elisa (sí home sí, de Beethoven) i, pim pam pum, en un plis plas, am una destresa als dits que fascinava ens va deixar a mi i als pares embadalits ...
Aquell dia vaig decidir que volia aprendre a tocar el piano.
5 o 6 anys més tard hi vaig tornar. Tocava Para Elisa del dret i del revés, sense partitura, amb els ulls tancats, ... La cucaracha, la Coca-Cola, la Marcha Turca (de Mozart) i el Vals del Chocolate a una velocitat que resultava inaudible.
Vaig trobar el piano, que després de 5 anys ... el nom de "piano" passava a ser un terme "meritori" solament. Pim pam pum, toco el que se'm va acudir (sense públic, sols els pares, que m'havien sentit, poc, però sentit a casa). Perquè ? perquè no vaig sentir el mateix que aquell dia ? Esclar ... era jo qui escoltava, i aquell dia era jo qui tocava ...
La pròxima vegada ho faré, però procuraré que hi hagi un mosso o una mossa, prou petit per embadalir-se amb quatre notes massa assajades i memoritzades, i que el faci despertar i dir: Jo també vull aprendre a tocar el piano !
No podré competir amb la PSP, la GC, la PS2, la XBOX, la GBoy, l'ordinador, ... però sóc un utòpic, i per això ens entenem (no, amb tu no, tu no m'entens).
Segueixo tenint ganes de posar-m'hi un altre cop. Vull aprendre a tocar, no fer servir la meva memòria titànica per aprendre'm tots els moviments sense entendre el que faig (això sona japonès ..., o no ?).
Setmana de GPI que s'acosta, notes de DSI que cauran demà, descobrint massa tard qui no val un duro per a treballar a la uni i pensant en pollastres desplomats tot el dia.
Us deitjo bona nit !

P.D.: No pot ser que degui 2 mails, 3 o 4 converses i un detall i que després foti posts que desanimen a qualsevol a llegir-los. Si heu arribat fins aqui ... ho sento !

Fan falta molts mesos ...

... per a poder celebrar un any !
Avui celebrem (de moment en xavier i jo) el primer any de vida d'aquest meravellós blog.

Encara ara recordo què em va dur a iniciar aquesta "andadura".
Per cert ! La perla d'avui: Llavaneres 2005.
Com l'any passat, hi ha hagut cursa ! 2ons !

Última hora

Gengis Kan fa 1 setmana i mitja que es va enllestir. Les cites cauran en breu.
Nou llibre: El Joven César, que com us podeu imaginar, parla del gran dictador romà (bàsicament són les seves memòries). De moment està molt interessant, i això que sols reflexiona (notem que no té més de 15 anys en les pàgines en les que em trobo).
Exàmens, seguint la tònica … Presentacions, potser també (tot és qüestió de prioritats).
Preparant el gran event d’aquestes festes nadalenques, programant un sopar amb els més íntims aquest Dijous, informant-me sobre la OCU per aquest Divendres i mantenint i col·laborant en un nou blog !!
Pel MeSseNger ja us en donaré la direcció ;).

Uoooo !!!

Doncs supero més del triple del positiu permès per a conduïr, torno del Clap, he passat per l'Innobar, i ...
Començant tot moix pq fins a les 12.00h tenia temps per a entregar un comentari i un resum sobre una conferència he aconseguit despertar.
Gràcies al sou que he obtingut avui he decidit tirar per la borda tot el que tenia com a principi: 4 o 5 xupitos (diria q n'eren 4, 2 de tequila i 2 d'Orujo) 2 cerveses (havia de provar la de Desperados, consell de la Berta) i de cap al Clap per fer un cubata amb en Rugge de Bailey's amb Melody (ell no s'ho agafa això ni de conya; gràcies Marçal). Després de trobar-me amb: La meva qsineta i en Jack (i parlar llarga i distesament en anglès i am la torta am la música a tope ... ), durant la conversa m'ha semblat veure al Sr. Ferran i a la Sara Rancaño !!!! Bé, després de parlar amb en Jack sols he pogut retrobar a en Ferran ... d p.mare. Amb la Rancaño sols eh aconseguit donar una volta pel Clap i no l'he trobada ... mrda ... tb hem vist an Gerard P., a en Mr. Brown, al Sr. Albar, a en Pinyu, a en Curnet, al Sr. Chaves, ... tothom !!!!
Ho sento, potser hi ha un munt de faltes i la redacció no s mol lògica però .. no hi puc fer més ... GriGri, cuando lo necesites me llamas, no antes.
Per cert ! de tornada, am la Berta, la Laura i en Rugge ... m'han fet un regal (en Rugge, vaja): Superventas 2001 CD Dance !!!! ostia .. i va i em posa la de One More Time ... no és la millor versió però en aquest estat en el que estic això no compta ... GENIAL ! i després una mica de Gigi, una mica de Naive, una mica de Summer Project, ... una mica de TOT !
Com que el tinc he aprofitat per posar-me el CD ara al Winamp i estic disfrutant de la sessió.
Tots sabem que demà repetirem !!! o no ...
Bona nit a tots els que em llegiu (tots) i moriu-vos als que us ho mereixeu (q sou més d'1).

P.D.: De veritat que no m'aguanto ...

Alto Riesgo

Les cites promeses indefinidament postposades del llibre Alto Riesgo de Ken Follet:

-Como tú misma dijiste, esta es la hora de la verdad. [...] Tenemos que echar toda la carne en el asador, porqué no habrá segunda oportunidad.

-Dime algo -murmuró Flick [és la protagonista] con voz perezosa y sensual.
-¿Qué?
-Cualguiqer cosa. Apenas te conozco.
¿Qué era aquello? Nunca había estadoc on una chica que se comportara de aquel modo. Había entrado en su habitación en plena noche, se había acostado en su cama, aunque sin quitarse nada, y se había puesto a hacerle preguntas.
-¿Para eso has venido? -le preguntó Paul sin dejar de mirarla-. ¿Para interrogarme?
Ella rió con suavidad.
-No te preocupes, quiero hacer el amor contigo, pero sin prisas. Háblame de tu primera novia.
Paul le acarició el rostro con la punta de los dedos, siguiendo la curva de su barbilla. no sabía qué pretendía, ni adónde quería ir a parar. Había conseguido desoncertarlo.
-¿Podemos tocarnos mientras hablamos?
-Sí.
Paul la besó en la boa.
-¿Y besarnos?
-También.
-Entonces, creo que deberíamos hablar un rato, digamos duranto uno o dos años.

Paul la contempló [...]. Se sentía el hombre más afortunado del mundo. Le habría gustado que aquello no acabara nunca, que no amaneciera, que no hubiera mañana, [...]
En esta vida, se dijo, no había nada com el amor.

[...] lo primero que pensó Flick fue: Y ahora, ¿qué voy a decirle a Michael?
No estaba triste. Estaba llena de amor y deseo por Paul. En poco tiempo había llegado a sentirse más unida a él de lo que nunca lo estuvo a Michael.

-No tiene importancia -dijo Flick-. Cuando la gente es demasiado correcta, suele significar que no les importas. Un poco de torpeza resulta más sincera.

-¡No pueden ser tan idiotas!
-Maude lo es con ganas.
-Per Diana parecía más sensata...
-Diana está enamorada -Dijo Flick-. Imagino que haría cualquier cosa que le pidiera Maude.

Las palabras "Te quiero" acudieron a sus labios, pero Dieter dudó, reacio como siempre a pronunciarlas;

P.D.: Ha plogut molt des del dia que vaig llegir aquest llibre i vaig anotar aquestes cites com a genials.

Quan un calfred et recorre l'espinada ...

Esos locos progenitores

Navegant, he trobat un parell de fragments que potser et posen els pels de punta al llegir-los. El tema ? El més important, ens ho creguem o no: Els pares.

...pero mi padre permanecía callado. Le miré de reojo: tenía los codos apoyados en las rodillas, y los dedos cruzados sobre el vacío.

Tomé aire, volví la vista al suelo.

Me agarré a él tan fuerte como pude.

by José Miguel from El Taller

De repente el monitor se pone negro, y el salvapantalla empieza a tirar estrellitas de colores. Es la única luz de la habitación: son como unos fuegos artificiales en miniatura que nos van envolviendo a las dos. Entonces me meto en su cama y nos dormimos juntas, agarradas de la mano, como cuando ella era un bebé y yo era lo más importante de su vida.

by Mirta Bertotti from Mujer Gorda :: Has recorrido un largo camino, muchacha

Olorant l'aire

Tornant de casa d’un conegut d’aquí Argentona, he vist de lluny una dona que caminava en sentit contrari al meu. El sol havia desaparegut ja i el reflexos els provocàven les llums del carrer; així doncs que veig com la dona deixa anar un núvol de fum que semblava que li sortís dels cabells. Al cap de cinc metres em creu-ho amb ella i ensumo l’aire que ha deixat marcat. Per sorpresa meva aquesta olor em sona, tabac + perfum de dona. He buscat l’origen d’aquest olor familiar i l’he trobat: és l’olor de la discoteca; ple de noies i fum, on ens posem les nostres millor gales, intentem que la millor olor que perecbi algú que ens fa dos petons sigui el seu record nostre d’aquella nit, i el tabac, que conduïm o no aquella nit, de segur que ens acompanya fins a la nostra habitació quant el sol ja despunta.

Recordant una època

He entrat al #catalunya, ja que es cernia sobre meu un dubte lingüístic. i m’he trobat amb un vell/bell amic de la època del Privat Tarda, el Sr. Mr-Brown. Parlant de programes de ràdio (Privat FM, per Lau Pera, Xavier Baeza, Pol Romeu i Àlex Espígol) de discoteques (Privat i EQ) i de flyers, m’ha vingut al cap que el dia 11 de Setembre del 2001.
El dj David Gausa va venir a l’EQlògic a fer una sessió, i em recordo a mi, al passadís de dalt, aïllat per un instant de la música i del rebombori ambiental pensant “avui ha passat lo de les torres bessones, i nosaltres aquí tan tranquils ballant …”.

Comentari: No Xiva, no recordo la caiguda de Barcelona davant de les tropes borbòniques el 1714 en la Guerra de Successió.

Bub, guau, wof ...

APA, Complete (que no Accomplished). Gos, amb mal al cos de l’examen que ens ha clavat la Lina. Els posts? aplaçats. Jo? enfeinat. Els plans del pont se n’aniran a norris … tot sigui pel sibaritisme.
Les mitges tintes … mare meva, com les odïo.
Escriuré sobre el que he fet aquesta setmana i mitja, que ha estat trepidant (i té pinta de seguir essen-t’ho), provaré d’escriure uns e-mails que tinc pendents de fa massa temps i potser tendré una conversa al MSN que mai he tingut encara (postposada indefinidament).
Gràcies.

Comentari: Segueixo amb en Gengis Khan, que no s’acaba mai. Dijous, a les 22.15, a TV3, el programa Cronos amb els Mongols, no me’l perdré ! Demà El Guardià, per cert.

Cosas de la Vida

Son humanas situaciones
los momentos de los dos
la distancia, las pasiones
encontrar una razón,
hoy...como siempre,
estoy pensandoen tí....si ya ves

Son humanas condiciones
el sentirse bien o no,
si es de día o es de noche,
si es nostalgia o desamor,
hoy ...como siempre
estoy pensando en tí

Como si nuestro tiempo no hubiera pasado ya.
Dime dónde estamos, que podrá pasar,
corazones flechados pero de cada cual
esa es la barrera que hay que derribar
estoy pensando en tí
estoy pensando en mí

Son las cosas de la vida.
van unidas siempre así
el esfuerzo y la fatiga que supone estar aquí
hoy... miro al cielo
con los pies en el suelo, por que...
ser humano es lo que quiero ser
con mis manos yo lo alcanzaré

Son las cosas de la vida
nunca me acostumbraré
casi siempre es una herida
que tu corazón no ve
hoy... como siempre
solamente pienso en tí

Esta noche que pasa lenta, rozándome
trato de afrontarla, aferrarla
y derrapo en las curvas de tu corazón, por que
quiero provocarla, y que sepas que...
estoy pensando en tí
estoy pensando en mí
ya ves... ya ves

P.D.: Primer era un mail, ara és un post.
P.D.2: Gràcies Xevi per donar-me el títol (encara que mai ho llegiràs).

Lo que me viene encima

• Dilluns 9.00h: Examen GSI
  
• Dilluns 19.00h: Asíncron APA
  
• Dimarts matí: Resoldre enunciat APA
  
• Dimarts 17.00h: Examen APA
  
• Dimarts vespre: EL post i les cites pendents

Acerca de ...

Si puedes arrinconar todas tus victorias y arriesgarlas por un golpe de suerte, y perder, y empezar de nuevo desde el principio y nunca decir nada de lo que has perdido; Si puedes forzar tu corazón y nervios y tendones para jugar tu turno tiempo después de que se hayan gastado, y así resistir cuando no te queda nada excepto la voluntad que les dice "Resistid".

by Ruyard Kipling from Desnuda no es sin ropa

Drets Humans

Més cadenes perpètues a menors als Estats Units

El Periódico, Nova York

Amnistia Internacional i Human Rights Watch denuncien en un informe que als Estats Units hi ha, almenys, 2.225 persones complint cadena perpètua sense llibertat provisional per delictes que van complir quan eren menors d’edat. L’estudi denuncia que els 59% dels joves van ser condemnats en el seu primer judici davant un tribunal penal.

«Les persones menors que cometen delictes greus no han de quedar sense càstig, però si són jover per votar o comprar tabac, també ho són per passar la resta de la seva vida a la presó», diu Alison Parker, investigadora de Human Rights Watch, que constata la contradicció entre el descens de delictes greus a l’augment de les condemnes a cadena perpètua de del 1990.

L’estudi assegura que el 26% dels joves van ser declarats culpables d’«homicidi preterintencional», que disposa que tota persona implicada en un crim és culpable d’homicidi, encara que no hagi causat aquesta mort.

12 d’octubre del 2005

Nacha Pop - La Chica de Ayer

Un día cualquiera no sabes qué hora es,
te acuestas a mi lado sin saber porqué.
Las calles mojadas te han visto crecer,
y tú en tu corazón estás llorando otra vez.

Me asomo a la ventana eres la chica de ayer
jugando con las flores en mi jardín.
Demasiado tarde para comprender,
chica vete a tu casa no podemos jugar.

La luz de la mañana entra en la habitación,
tus cabellos dorados parecen el sol.
Luego por la noche al Penta vamos a escuchar
canciones que consiguen que te pueda amar.

Me asomo a la ventana eres la chica de ayer
Demasiado tarde para comprender
mi cabeza da vueltas persiguiéndote (4 bis).

When my eyes begin to read ...

When my eyes begin to read … I’m insatiableee …
Avui, a les 3 del matí, he acabat l’enèsim (cinquè llibre) d’en K. Follet, titulat Alto riesgo (el noi no té molta gràcia pels títols).
La crítica: Recomanable, això sí, no us desespereu si els protagonistes són sempre genials, intrèpids, extrovertits, autosuficients, madurs, guapos, ben plantats, … i totes les històries d’amor (com la ficció mana) acaben en una unió sincera i de respecte mutu (repeteixo: ficció).
[Pendents 4 o 5 cites dignes de menció, que per això són cites i surten aquí.]
Pròxim llibre: Gengis Khan o continuar amb l’obra de K. Follet, en cas de tenir-los per casa.

Cites i una novetat

Kincaid volvió a intentarlo:
-Lamento si…
-Y también detesto a la gente que si disculpa –dijo Honeymoon-. Una disculpa se concibe con objeto de que el pecador se sienta justificado y así pdoer repetir el error. No está arrepentido.

Los títeres siempre recordaban a Judy la tranquilidad de su madre. ¿Qué diría ahora? Judy oía su voz, baja y sosegada: "Un error es un error. Otro error es normal. Sólo el mismo error cometido dos veces te convierte en tonto”.

Aquesta va per en Bush i el seu grupet:

Alrededor de dos millones de personas habían huido del área metropolitana des del viernes por la noche, cuando Granger […] anunció que el siguiente terremoto afectaría a San Francisco. Pero aún quedaban más de un millón […] que no habían podido o querido abandonar sus casas: los pobres, los ancianos y los enfermos, además de todos los policías, bomberos, enfermeras y empleados de la ciudad que esperaban para emprender las tareas de rescate.

Poco a poco va perdiendo el conocimiento, que se desvanece como una lámpara lejana cuya claridad va disminuyendo hasta que, por último, la luz se apaga.

I tot seguit començo un nou llibre: Alto Riesgo. Està ambientat en la mateixa època que el de Vuelo Final i de moment està resultant una mica trepidant. Segueixo amb la meva intenció de llegir-me un llibre al mes. Sort!

BlogDay i un retallet ...

Faig tard… em vaig ratllar uns dies abans, intentant posar-ne el tag però no hi havia manera, la web es tornava boja i em quedàven totes les cel·les desplaçades, així que vaig optar per deixar-ho. Fa 2 dies va ser el dia internacional del Blog, o sia, el Blog Day 2005. En la web oficial de l’event es demanava que cada blogger (a qualsevol n’hi diuen blogger ara… mireu-me …) postegés 5 blogs que llegeix però que difereixen en localització geogràfica (de l’autor parlem), cultura, llengua, ideologia, etc.
Si no us fa res us els citaré ara, tot i que el tema llengua i ideologia… no puc assegurar que difereixin de les meves; la llengua és evident, i la ideologia… no és d’això del que llegeixo.
Aquí els teniu:

• En la calle, en tu calle: Pertany a Ella, i no us en penedireu si el llegiu (és curiós perquè la conec i segons m’ha dit el té de forma completament anònima, tot i això, rep la tira més de comentaris, i visites, que el meu… jurls, hauré de compondre i deixar-me del que escric ara).
  
• CPI (Curioso pero inútil): Això mateix, curiositats inutils, que l’únic que aconseguiran serà meravellar-vos durant uns instants i que ocuparan espai en la vostra memòria que podrieu dedicar a memoritzar dates importants…
  
• alzado.org: Un blog sobre disseny, usabilitat, etc. ple de posts MOLT extensos, clars i ben parits.<
  
• Kirai.net: L’amo! Llàstima que li falta una mica de… sentimentalisme? No sé si és que ell és poc emotiu o no és el seu objectiu al blog, però crec que n’hi manca un xic.
  
• FUCKOWSKI :: Memorias de un programador: Si en Kirai és l’amo, en Fuckowski és el seu mestre. Avís: la seva lectura enganxa sobremanera i produeix riure crònic (no és broma ni exageració, és experiència).

Res més doncs… comentaria el dia d’avui, i en com he disfrutat la visita a la Sala Blanca (alguna foto caurà al Flickr d’algun motivat), però hi ha de tot menys ganes de fer-ho.
AVÍS: deixeu de fer tanta PENA i de ser tan falsos, si us plau, que sols doneu ganes d’esborrar-vos del mapa.
Enllaç: Per a que tots disfruteu del que llegeixo, aquí ho teniu (BlogRoll a l’esquerra),MyRoll.

Resum d'activitats

…PIP……PIP……PIP……PIP…

Devorant lletres

Ahir al migdia vaig acabar El tercer gemelo de Ken Follet. 7 dies i un culló i mig de pàgines amb una lletra minúúúúscula, però que entrava que donava gust. Puntuació: 8. Enganxa, i molt.
Cites Citables: [Comentaris i aclariments] al peu.

Me estoy enamorando de esta mujer, pensó Steve. No es sólo que dessee acostarme con ella… aunque eso también. Quiero que sea mi amiga. Quiero ver la tele con ella, acompañarla al supermercado y darle cucharadas de jarabe cuando esté resfriada. Quiero contemplarla mientras se cepilla los dientes, se pone los vaqueros y unta mantequilla en la tostada. Quiero que me pregunte qué tono naranja de lápiz de labios le sienta mejor y qué hojas de afeitar debería comprar y que a qué hora volveré a casa.

Era sorprendente que aú pudiese confiar en algún hombre; asombroso que pudiera quedarse dormida en un sofá con un chico que tenía exactamente el mismo aspecto físico que uno de sus agresores. Pero ahora podía estar incluso más segura de Steve. Ningún otro hubiera pasado la noche así, a solas con una muchacha, sin tratar de forzarla. [1] Jeannie frunció el entrecejo. Steve había hecho algo durante la noche, ella lo recordaba de modo ambiguo, un detalle bonito. Sí: era el recuerdo entre sueños de una mando grande [2] que le acariciaba el pelo rítmicamente; le parecía que durante bastante tiempo, mientras ella dormía, tan a gusto como un gato mimado.
Sonrió, se removió y Steve preguntó al instante:
-¿Estás despierta?
Jeannie bostezó y se estiró.
-Lo siento, me quedé dormida encima de ti. ¿Te encuentras bien?
-Alrededor de las tres de la madrugada la circulación sanguínea de mi pierna izquierda se interrumpió, pero me acostumbré en seguida y ya está.
Jeannie se incorporó para verle cara a cara. Tenía la ropa arrugada, el pelo desgreñado y le había cracido un poco de barba rubia, pero daba la impresión de encontrarse lo bastante en forma como para comer.
-¿Dormiste algo?
Steve dijo que no con la cabeza.
-Disfrutaba demasiado contemplándote.
-No me digas que ronco.
-No, no roncas. Se te escapa un poco de saliva, nada más. [3]
Se tocó ligeramente una manchita de humedad de la pernera.
-¡Oh, qué rabia!-Jeannie se levantó. Su mirada fue a detenerse en la esfera del reloj azul que colgaba de la pared: las ocho y media. Puntualizó, alarmada-: No nos queda mucho tiempo. La audiencia empieza a las diez.
-Dúchate mentras preparo un poco de café- se brindó Steve, magnánimo.
Jeannie se le quedó mirando. Era un chico irreal.
-¿Te ha traído Santa Claus? [4]
Steve se echó a reír.
-De acuerdo con tu teoría, he salido de una probeta.
Su expresión se tornó solemne de nuevo
-Quién sabe, qué diablos.

-¿Recuerdas lo que dice Sherlock Holmes? “Una vez has eliminado lo imposible, lo que queda, por improbable que resulta, tiene que ser la verdad.” ¿O quizás es Hércules Poirot quien lo dice?

Steve se emocionó al ver a Jeannie sentada en el patio, bebiendo limonada y charlando animadamente con Charles [5], como si fueran viejos amigos. Eso es lo que quiero, pensó; quiero a Jeannie formando parte de mi vida. Entonces podré afrontar lo que venga. [6]

1. Això és que no em coneixeu enamorat.
2. L’Steve fa 1,88m.
3. És com tenir una primera cita per sopar i que, mentres menges, notes que l’altre et mira i et deixa anar: Tens un spaguetto a la barbeta. DISH!
4. No tia, està enamorat de tu !!
5. El pare de l’Steve.
6. És com les mongetes màgiques l’amor.

Engrescat amb en Ken, he començat també a engolir En la boca del dragón, un altre dels seus. Ja us diré què tal. Ànim!
Objectiu: 1 llibre mensual com a mínim (com el cicle menstrual, vaja, l’únic que d’aquest en trec quelcom de profit).

Assassinats virtuals, Farruquitos i presons 2

Ho he llegit avui mateix a Microsiervos.
No us perdeu algun comentari tampoc.

Confirmant el que és evident

Si a europa estem al cul del progrés, Espanya n’és el granet que emprenya. Llegiu aquí per corraborar el que es refereix a Europa, i mireu al voltant vostre (incloent a l’administració) per adonar-vos de la segona afirmació.

.: Nintendo, PS i XBOX :. Again!

Després del SE K750i+MS Pro DUO 512MB que van costar la seva milionada passarem a coses també molt importants per a la subsistència.
Per als que seguiu aquest blog amb assiduitat (vegeu que he modificat una mica lo de About me i hi he posat el meu nom, enllaçat al meu perfil de Blogger i la fotografia que m’identifica), notareu que fa MOLT de temps que no parlo de consoles; doncs bé, un cop arribades les noves notícies notar que:

• Nintendo DS rebaixada als E.U.A. coincidint amb la sortida del Nintendogs (costarà 106€ allà), aquí segueix costant 150€. <-- Un objectiu és obtenir-la.
  
• Game Boy Micro té prevista la seva arribada al mercat Europeu el 7 de Novembre si no recordo malament, a un preou de 100€ (el mateix que la GameCube! Ia mi me’n va costar 300€! T’enrecordes Núria que em vas acompanyar ?). <-- Un altre objectiu és obtenir-la també.
  
• Nintendo Revolution té data prevista de sortida, segons Amazon France, el 15 de Juny del 2006, poc després que la PS3, a un preu de 300€ també (com la GameCube). La PS3 per això, costarà el mateix i sortirà a la primavera. <-- Ja estic estalviant per aquesta, que és el 3er objectiu i el més important. Queda pendent veure’n el comandament !
  
• XBOX 360º surt aquest Nadal a un preu de 300€ (versió bàsica) i 400€ (versió no tan bàsica).
  
• PSP surt en menys d’una setmana al preu de 250€ amb un pack una mica complert; consola, funda, auriculars, tarja de memòria i disc amb demos. <-- si acompleixo tots els altres, aquest serà el següent.
  
• PS2 ja va sortir sí, i a un preu de més de 1.200€ als seus inicis, el més bo del cas és que la rebaixaran poc després de la sortida de la PSP al mercat (o sigui, que segurament costarà com la GC, uns 100€) <-- llavors sí que la compraré ! Xipejada i a descarregar jocs !
  
• Total: Nintendo DS (150€) + Nintendo Revolution (300€) + Game Boy Micro (100€) + PS2 (100€) = 650€ ( cal sumar els jocs ! Per a les petites, 35€ el joc, i per a les grans, entre 40€ i 60€.
  

Som-hi doncs !

Cuando arribi a cassa ...

Després de El Código Da Vinci el llistó va quedar massa alt... sols s’hi va acostar una mica amb Ángeles y Demonios. L’últim, que ja us vai comentar, La conspiración m’ha deixat (em va deixar, que fa com dues setmanes que el vaig acabar, tornant de les colònies) planxat… ha estat una lectura “llana, llana, llana”. Perquè ens entenguem; el Codi és un Braveheart, el d’Àngels és Waterworld i el Conspiraciónés El Cor de la Ciutat (sabeu tots l’opinió que em mereix aquesta sèrie, busqueu el vostre equivalent si és que us agrada). Ja veieu, decepció total.
I per no desesperar ni perdre les ganes de nodrir-nos de pàgines i paraules i lletres i … històries, m’encamino a llegir, ara, El tercer gemelo de Ken Follet (autor també de Los pilares de la tierra i Vuelo final, i de molts més, però que encara no he llegit). No sé si promet molt, però l’estil d’en Follet està força bé, enganxa gairebé tan com el de Dan Brownal primer llibre i una mica al segon, al tercer ja es fa repetitiu …
Res més, pensant en afegir un parell de detalls al Blog, desitjant que disfruteu el fil musical (que haig de descobrir com aturar la reproducció amb un botó i tal … javascript power veig aquí) i enfeinadíssim amb PCs amunt i PCs avall. Posem-nos amb Ubuntu o deixem-nos d’MS !
Vaig a provar una mica de mel de la que tan m’agrada que no sabeu les ganes que en tinc, la qüestió és: trobaré el pot ? Hi haurà abelles protegint-la ? Anna, m’has de deixar el teu equip d’apicultora !

Afegint fil musical ...

Si teniu una mica de paciència, a l'hora de carregar el Blog us caurà al damunt la banda sonora (que variarà segons em vingui de gust, segons l'estat d'ànim o el temps que faci).
Sols ha calgut afegir una línea: BGSOUND SRC="direcció_arxiu" LOOP=nombre_de_repeticions

Gràcies als de WebMaestro, secció Sonidos, perquè sempre hi trobo explicat el que necessito (o gairebé). A veure quan un manual per a les dones !

Comentari: Amb ganes de publicar, de parlar, d’explicar, i amb mil motius per fer-ho i amb milions de temes per posar sobre la taula, però fins al coll de feina, de preocupacions i ... volen matar-te (no, a tu no, a tu !).

Comentari2: La d’avui, la primera, té aquesta lletra (i els acords en guitarra).

Comentari3: Luego por la noche aprendes a escuchar, canciones que consiguen que te pueda amar. Perquè em sona tan a mi aquest tros?

[Actualitzat, al cap d’una estona]
Després de no poques proves, he aconseguit posar-vos el títol del fil musical del dia just a sota el títol del Blog, ok? Per als qui tinguin poca culturilla musical o no els hi vagi el tema.

Assassinats virtuals, Farruquitos i presons

Asesinato entre usuarios de juego online

En China, un jugador (41 años) de The Legend of Mir 3asesinó a otro (26 años) por haberle robado un arma virtual. La historia fue así: Qiu prestó el arma a Zhu, quien la vendió a otro jugador por $871, lo que despertó las iras del primero. Qiu denunció el robo a la policía, que no aceptó el caso al no tratarse de un objeto real, por lo que el internauta fue una noche a casa de Zhu y le apuñaló hasta la muerte mientras dormía, entregándose a las autoridades después, según informa Cigua. Ahora mismo Qiu ha sido sentenciado a muerte por las autoridades chinas, aunque dispone de dos años para demostrar buen comportamiento y que le aminoren la pena.

Comentar tres coses sobre la notícia:

• Notem tots que a la Xina encara existeix la pena de mort.
  
• S’ha d’estar MOLT malament per a cometre un crim així, amb un mòbil tan … virtual.
  
• I en Farruquito està absolt ?

Per a no desmerèixer al bailaor … una altra notícia:

17 años de prisión por grabar en un cine

Un joven estadounidense de Missouri que ha sido acusado de grabar en un cine podría enfrentarse a una pena máxima de 17 años de prisión. ElOtrolado.net reporta un artículo de Reuters en el que leemos que Curtis Salisbury, un joven estadounidense de 19 años de edad, ha sido detenido en Estados Unidos tras grabar con una videocámara en el cine las películas "El hombre Perfecto" y "Embrujada" y posteriormente distribuirlas a través de Internet.
Según ha anunciado el Departamento de la Justicia estadounidense Salisbury también ha sido acusado de descargar varias películas y software de Internet.
A destacar que es la primera detención efectuada tras el endurecimiento del pasado mes de abril de las leyes estadounidenses, por lo que Salisbury afronta acusaciones de conspiración contra las leyes de derechos de autor y un par de infracciones contra las nuevas leyes de videocámaras.
Curtis Salisbury podría enfrentarse a penas de hasta 17 años de prisión.

Comentari: ¡España va bien! (El món va bé home, el món va bé.)

Somewheeere, beyond the seeea

• Un SET de la sortida

Publicant des del Word

Estic provant de publicar al Blog des del Word, on em serà molt més fàcil editar el text i donar-li el format que més m’agradi.

Ja Ja Ja Ja !!!

• SonyEricsson K750i <-- The king of the Bongo !

L'esperança és l'últim que es perd

I parlant de perdre ... potser he retrobat quelcom que creia perdut ... o no ?
Estimat Dr. Watson, seguirem investigant.

Una mica fins la po**a

Tal com porto fent aquests últims dos mesos i com em temo que seguiré fent, per als que entreu aquí a llegir (si és que algú entra (sí, ja sé q tinc comptador de visites, però no recordo mai quin era l'últim número que hi vaig veure)), abandono una mica aquest Blog, i dic una mica per no comprometre'm a res, a diferència d'abans que intentava posar "coses" continuament.
Em trobo en un estat una mica d'hivernació i fins la po**a de tot una mica; busco, i trobo algunes coses, però en perdo d'altres. De moment seguiré així, jo sol amb mi mateix, ok ? Per a consultes antidepressives, a mi no si us plau (no dic que estigui deprimit però us podria caure un moc). Gràcies de tot cor (cor? What's this !?).

Què s'enten per succedani ...

Por cierto, hay que recordar que Google ya dispone de un programa de Mensajería Instantánea, y es que si descargamos 'Hello', la herramienta para compartir fotos con nuestros amigos, disfrutaremos también de una aplicación de Mensajería Instantánea para charlar con ellos.

Font: Redes Sociales, pertanyent a Alianzo.

La Conspiración

EL dia 16 de Juliol em dirigia a la caixa de l'Alcampo per a pagar el que acabava de comprar quan, passant per davant d'un prestatge de la secció de llibres, vaig veure "La Conspiración" de Dan Brown. Sense més miraments el vaig agafar per llegir-lo durant aquestes dues setmanes. Així doncs que ja ha completat les dues terceres parts. De moment cap cita ... però no per això diré que no enganxa. Ja us comentaré què tal.

Comentari: Llegiu, marxeu ben lluny, feu coses, enamoreu-vos, i sobretot, NO penseu.

Genialitats

• -T'he demanat perdó mil vegades
  -No és això. És que no sé si això nostre té remei.
  from El Guardià, diàleg entre en Brian i la Lulu
  
  
• Les arrugues li recorden a l'ànima què ha fet... i el què no ha fet.
  from Nip/Tuck, la infermera sabia
  
  
• Sóc la bufetada freda que necessites.
  from Nip/Tuck, l'Àngel de "i si haguessis... ?"
  Comentari: Una pallissa congelada li/us/et convé.
  
  
• Maca, ets tu qui ha de canviar, no les teves circumstàncies.
  from Nip/Tuck, l'Àngel de "i si haguessis... ?"
  
  
• Has de superar les teves pors i els teus fantasmes.
  from Nip/Tuck, l'Àngel de "i si haguessis... ?"
  Comentari: ... perquè sino se't pujaran sempre a l'esquena.
  
  
• Tu fés el que hagis de fer, però no cal que et digui que sempre ho has fet.
  from Nip/Tuck, la dona deprimida separada.
  Comentari: Egoisme !
  
  
• Les nenes bones van al cel,
  les dolentes a tot arreu.
  from Nip/Tuck, l'Àngel de "i si haguessis... ?"
  
  
• -M'esforço per tornar-me a enamorar de tu, però no me'n surto.
  -Ja però et trobo a faltar.
  from Nip/Tuck, diàleg entre l'home separat que no pot més i la dona deprimida i separada.
  Comentari: I què si el trobes a faltar ? Te jodes, haver-ho pensat abans d'actuar així ...
  
  

Comentari: el capítol del 31 de Juliol del 2005 de Nip/tuck podeu veure que va ser molt fructífer. Deuria tenir el cor trencat el guionista aquell dia, o es va dedicar a rememorar males experiències. Em sap greu que algú més, a part de mi, hagi pogut plasmar en paraules sensacions i agonies tan bé i tan comunes (dic que em sap greu perquè bé que ho has hagut de passar).

Desde MasPa

Atenció quan torni ...

Vuelo Final (última part)

Acabo de concloure la lectura d'aquesta altra novel·la de Ken Follett. La intensitat d'aquesta i el temps que abarca no es pot comparar amb l'anterior, però no per això deixaré de recomanar-la. Una lectura força entretinguda. Malhauradament, no hi ha hagut més de dues cites dignes de menció.
Em dedicaré a confeccionar una bibliografia personal, per pur entreteniment.
I per a aquest període indefinit en el que estaré fora (acabarà essent 1 mes entre pitus i flautes) m'endinsaré, per segona vegada, en la ment del jutge Garzón i el bativull que vivim al cul d'Europa, que és Espanya.

F.U.C.K.

L'acrónim F.U.C.K. (aparegut, es creu que, durant el s.XVI) prové de les sigles:

Fornication
Under the
Control of the
King

Comentari: El que es pot aprendre en un dinar familiar ...
Comentari2: Vegeu Braveheart i el conegut "derecho de pernada".

Genialitats

• Envagínate tú lo que puedes hacer con eso ...
  by Laura
  
  
• [...] visqui la infantesa del seu fill, no se la passi mirant-se al mirall.
  by Nip / Tuck
  
  
• Si no está listo para las respuestas, procure no hacer las preguntas.
  by La Máquina del Tiempo (2002)
  

Vuelo Final

Nova lectura, novel·la "històrica" també de la mà de Ken Follett.

[Pendents dues cites]

Los pilares de la tierra (última part)

Avui, 16/06/2005, he acabat el que és dels millors llibres que he llegit.

-Debió ser la víspera de Todos Santos. ¿Recuerdas aquella noche? Me hicista cabalgar como un caballo... -Hizo una mueca.
-Lo recuerdo -repuso Aliena ruborizándose.

Jack sintió lástima de él. Se dijo que era terrible ser viejo y saber que has empleado mal tu vida.

Comentari: Llegiu-lo

Los pilares de la tierra (2ona part)

I a punt de concloure la que passarà a ser la meva altra novel·la preferida (l'altra és la primera amb què em vaig iniciar en la lectura per hobby, "Robinson Crusoe") us poso tres cites literals:

Aliena se preguntaba porqué se habría resistido tanto a amar. Adoraba a Jack y no exisitía placer en su vida semejante al gozo de yacer con él. Sin embargo, hubo un tiempo en que cerró los ojos de manera deliberada a aquella maravillosa felicidad.

... pero Jack no mostró repugnancia alguna; bien al contrario, su mirada no expresaba más que cariño. Debería haberlo sabido, se dijo. Debería haber sabido que me querría igual.

Tal vez fuera posible, pero Aliena sabía que sería luchar contra corriente. Y Jack también lo sabía. Le conmovió hasta tal punto el sacrificio que quería hacer por ella que se le saltaron las lágrimas. Nadie la había amado así nunca y nadie más lo haría jamás. Pero no estaba dispuesta a que Jack renunciara a lo que más le gustaba hacer.

Comentari: En un parell de dies conclouré la lectura (l'objectiu era millorar el segon millor récord que estava establert en 20 dies) però ja veig que res de res ...

Meme Musical

Després d'analitzar desenes de DVDs i CDs puc concloure que ...

Quantitat d’arxius de música que tinc al PC:
16.500 (G:) en cançons soltes i CD's [105GB]
321 (E:) Sessions entre el 2004 i el 2005 [24GB]

Quantitat d'arxius de música dels que disposo:
16.500 (G:) en cançons soltes i CD's [105GB]
321 (E:) Sessions entre el 2k4 i el 2k5 [24GB]
565 (Soul Funk & Disco Classic A_Z) [4.2GB]
115 (2k,2k1) [650MB]
2330 (2k2) [13GB]
3611 (2k3) [30GB]
6646 (CDs) [30GB]
254 (Sessions 2k2 al 2k3) [13GB]
------------------
30342 Totals [220GB]

Últim disc que he comprat:
Me'l van regalar, i era el Flaix History Vol.3

Cançó que estic escoltant en aquests moments:
Clásicos Diverti2 - Marcha Turca <-- m'heu pillat, però si un dia voleu, us la toco en directe.

5 Cançons que escolto sovint o que tenen algun significat especial per mi:
Michael Jackson - Man In The Mirror
U2 - With Or Without You
Nikelback - This Is How You Remind Me
Barbara Tucker - Stop Playin' With My Mind
Insoportable + Lo Noto + Tengo <-- Aquesta unió descriu moltes coses.

Persones a les que els hi passo el testimoni:
Oli1Pi1

[Actualitzat 10/06/2005]
+1 Sessió
+109 Cançons

[Actualitzat 26/06/2005]
+3 Sessions
+1251 Cançons

[Actualitzat 29/06/2005]
+364 Cançons

Comentari: A aquest ritme actualitzaré cada 2 dies ...

Error tipogràfic

Com podeu observar, a la pàgina inicial de Bloglines, després de seleccionar l'idioma "Español" al llistat esquerra, ens apareix el l'enllaç central "Click Here To Sign Up!" traduït com "Haga click aquí para para registrarse".
Vegeu-ne la captura de pantalla:

Acabo d'enviar-los un e-mail informant de l'error, ja us avisaré si em responen o si ho corregeixen (no vull pensar q sóc l'únic que s'hi ha fixat i els ha avisat ...).
Respondran ?
Comentari: Ho he enviat via "Problema con la web".

[Actualització 30/05/2005]
Al cap d'un parell d'hores vaig rebre resposta.
El meu suggeriment:

Como pueden observar en su página inicial
(http://www.bloglines.com), si se selecciona el idioma "Español" de la
lista (http://www.bloglines.com/?Lang=spanish) el enlace central en el
que decía "Click Here To Sign Up!" se traduce como "Haga click aquí
para para registrarse", pudiendo observar que "para" aparece repetido.
Deseando que les sirva de ayuda, atentamente, Pol.

P.D.: Les doy el enlace de la captura de pantalla del error tipográfico
(http://photos11.flickr.com/16228432_29a18fc89c_o.jpg).

La resposta:

Hello:

Thank you for writing to Bloglines.

Unfortunately, from your message below we were unclear as to the exact
nature of your inquiry. If you can get back to us with details in
English, we'd be glad to offer you further assistance.

Thank you again for writing, and enjoy using Bloglines!

Regards,
G.B.
Bloglines Support

Per tan: Algú m'ajuda a traduïr, si us plau ?
Pregunta: El qua ha fe tla traducció de la web, intueixo que una mica de castellà deuria saber, no ? però esclar, això de contractar a les ETTs ...

[Actualització 08/06/2005]
Gràcies a la corresponsal de la que disposa aquest blog a la ciutat comtal, ens hem pogut assabentar que a Bloglines han modificat la pàgina d'inici (tan el disseny com el text). Per als registrats a aquesta web us recomano llegir-vos la resta de brillants tranduccions i els textos en dual (Es-En) que surten a l'apartat Inicio - Mis Noticias. Disfruteu-ho !

Llegint fòrums ...

He trobat un fòrum on s'opina sobre la Nintendo Revolution i tal, i ... hi ha un post que diu una gran veritat; però és que darrere, n'hi ha un que en diu una de més gran encara. Meravelleu-vos !

No sé a qué viene tanto escándalo.
Os parecen acaso más realistas los comentarios del resto diciendo que sus consolas van a ser 20 veces más potentes?

No ha empezado la nueva generación y estoy hasta los putos huevos de ella. Yo no quiero una consola 20 veces más potente si todo eso se va a traducir en que antes no podía ver los empastes del prota y ahora sí.

Me conformo con que sea solo un 10% más potente si eso se va a traducir en juegos mejores y no solo en mejores imágenes.

by 3jane

Sí, eso lo decimos todos, pero luego nos gusta que las tetas reboten.

by Noah Cross

Font: Gamerah.com

IL puto amo ... E3 pwr !

Gent, estem en ple E3 i ja han sortit les novetats més esperades, de la mà de Microsoft (nua mica abans), Sony (acollonant al personal) i, la més esperada per la gent amb classe, Nintendo !
Us posaré una categoria per cada casa:

• Microsoft
  Ha presentat la seva XBOX360º (i què coi vol dir 360º en una consola ?) i us n'adjunto una imatge, així com del seu comandament (no, no han evolucionat massa que diguem).
  
  
• Sony
  Ha presentat la seva PlayStation3 i ja us dic que fa por. He estat mirant-ne les especificacions i fas "brrrrrrrrr...".
  Aquí la consola i el comandament (que per cert, és horrible!).
  
  
• Nintendo´
  És la companyia que més expectativa crea, ja que SEMPRE innova, SEMPRE. Està marcada per l'originalitat (Miyamoto's power) i per crear un estil inconfusible (que donen ganes de copiar, Stick analògic i tal ...).
  S'han presentat 3 coses súper importants:
  
  1era: Nintendo Revolution, la nova consola de Nintendo (els comandaments són una incògnita pel moment).
  
  
  
  2ona: GameBoy Micro, la nova GameBoy, ara MOLT més petita i compatible amb les anteriors.
  
  
  
  3er (i per ara el més assequible): The Legend of Zelda: Twilight Princess. És el que més ens recordarà a l'"Ocarina Of Time" ...
  
  
  
  *Ha sortit a l'E3 però no sé per a quina consola, ni de quin joc ni de quina casa, ara, si s'ha de veure així, millor no sortiu de casa !
  
  
  

[Actualitzat 19/05/2005]
Han llegit el meu post i han dit: farem una web per explicar-ho tot fil per randa. No us ho perdeu, si us plau.

[Actualitzat 20/05/2005]
Gràcies a Vida Extra us puc oferir la web on es mostren totes les carcaces disponibles per a la Game Boy Micro.

el Navegant

Estimats lectors (navegants), certifico que navegar obre els ulls; no saps mai amb el què et trobaràs. Ahir va ser un dia MOLT productiu, en el què vaig trobar 3 coses super interessants que romandran en un mínim anonimat:

• Vaig localitzar el blog d'algú MOLT MOLT proper (parlo físicament) que critica sense pèls a la llengua als seus congèneres (tan físics com històrics).
  
• Vaig localitzar un altre blog que creia impossible tornar a localitzar (havia canviat de lloc, de nom i de format) i ... ostres ! Quines semblances eh !? Això és una ment cretiva (la meva) i la resta son fal·làcies ! Gràcies per innovar així i no citar a l'autor (recordo que el meu blog està sota una llicència CC eh ...); i aquest títol ... quina espurna, Déu meu !

... Incongruències que no fan més que dilucidar una veritat que se m'ha estat amagant durant, ara per ara, no sé quant de temps ...

Los pilares de la tierra

Ahir vaig començar a llegir "Los pilares de la tierra" de Ken Follet, i us haig de dir que, fins al moment, el llibre és genial. Tracta sobre la vida d'un "paleta" (que va viure el segle XIV) que somia en participar en la construcció d'una catedral.

Comentari: són més de 1000 pàgines a lletra 7 i en dos dies no he avançat gairebé !

Cita:

Miró al niño que seguía mamando y luego a Tom.

• Eres un buen hombre -dijo con voz queda-. Te quiero.

Tom sintió que los ojos se le llenaban de lágrimas. Sonrió a Agnes y luego bajó la mirada.

*Boh, com se m'han posat els pèls de punta. Ni Joey Negro al Pacha !

El Reino de los Cielos

Crítica sobre el film.

Font: Abuse Magazine

I torno a estar aquí !

Després d'una operació un tan delicada (i força desagradable, la veritat) torno a estar a caseta. L'anestèsia, com totes, deixa una mica XOF (veure l'anunci d'Ausonia o l'espectacle del Tricicle) i ara per ara intento eliminar-la el més ràpid possible (pixant, bàsicament).
Vull apuntar que el que tenia pendent abans de l'operació ja està resolt:

• Deixar un parell de coses clares
  
• Començar i acabar el treball de Xarxes i Serveis
  
• Entregar la memòria de monitor !
  

Ara toca anar a buscar un casalet per a treballar aquest estiu, trucar a Mas Pagès i confirmar que hi aniré a l'Agost i ... quedar amb algú que ha estat més que atent aquests dies. A tu, gràcies.
Bé doncs, vull concloure avisant-vos de que no em veureu per la EUPMt fins el Dimarts segurament, que porto un "PEGOTE" a l'orella força acollonant i fa pupa, i raja i ... (sísí, en teoria m'han donat l'alta, però això de "drenar" per mi és "sagnar").
Sort a tots i fins aviat !

P.D.: La Nova Era (by Privat FM)