Dexter, crèdits inicials
- Arte en los créditos #
El meu feu.
Asociación de Internautas #:
wwwath's new #:
Ser profundamente amado por alguien da fuerzas. Mientras que amar profundamente a alguien, da valor.
::
cita
La razón por la cual los ríos y los mares reciben el homenaje de cien torrentes de la montaña es que se mantienen por debajo de ellos. Así son capaces de reinar sobre todos los torrentes de la montaña. De igual modo el sabio que desea estar por encima de los hombres se coloca debajo de ellos; el que quiere estar delante de ellos, se coloca detrás. De tal manera que aunque su lugar sea por encima de los hombres, éstos no sienten su peso; aunque su lugar sea delante de ellos, no lo toman como insulto.
::
cita
Ve a trabajar, envía a tus niños a la escuela, sigue la moda, compórtate normalmente, camina por la acera, mira la tele, ahorra para cuando seas viejo, obedece la Ley y repite conmigo: soy libre.
::
cita,
link,
microsiervos
Al dandi Oscar Wilde li van preguntar una vegada si era molt difícil ser elegant. Ell va contestar somrient que o era facilíssim o era del tot impossible. Un ja pot estudiar do de gents, que res de res. Hi ha coses a les quals no s’accedeix ni amb esforç ni amb diners, encara que siguin les presumptes claus universals. Doncs no, hi ha algunes portes que se’ls resisteixen.
Pagar-se una bacanal gastronòmica seguida de l’enjogassament amb belles fadrines és molt car, però es pot pagar. Però tenir ganes d’abraçar-te a una dona després de fer-li l’amor, això és impagable. O et passa espontàniament o és impossible aconseguir-ho. Fer pantans és car, però factible, però, fer que plogui per omplir-los, ja hem vist que només s’aconsegueix resant a la Moreneta. O és molt fàcil que plogui i és dificilíssim. Disfrutar d’una posta de sol quan encertes la tarda perfecta és per la cara, si ets allà en aquell moment i ho disfrutes; si no, impossible programar-ho. Riure, emocionar-te, posar-te els cabells de punta no es pot planejar, ni comprar-se, ni emmagatzemar-se. O és gratis o impossible. I així a poc a poc vas descobrint que el que és realment interessant de la vida no té preu, com diuen cínicament els de la targeta Visa. I tampoc ho garanteix l’afany ni el poder. És la casualitat o el destí. Però per sobre de tot s’ha de saber apreciar quan el miracle passa. I de miracles en passen, cada dia, diverses vegades, però sovint estem ocupats en una reunió de negocis o veient la tele. O llegint un llibre sobre com es pot ser feliç. I llavors se’ns escapa el regal. Però no hi ha problema, tornen en qualsevol moment. S’ha d’estar al lloro, però sense fer cap esforç.
Ja deia jo que en Clamaran s'ho havia tret d'algun lloc això ...
::
goear,
musica,
recomanació
El primer amor es maravilloso, pero deja que se quede en eso.
Un trajecte de bus; un altre, vaja. I de cop la certesa que s'ha desbordat allò que creia que controlava. Un bri d'ansietat treu el cap per les meves finestres.
Intento redreçar el pensament però és difícil quan sembla que totes les cançons que escull l'mp3 es posin d'acord per recordar-me el que vull oblidar.
Arriba un moment de descontrol en que ni tansols sé si vull oblidar-ho: les petites obsessions són així.
Suposo que tots tenim pensaments que, tot i que reconeixem com a nocius, no volem del tot que desapareguin.
Fa menys de 24 hores que tinc la bici i ja han passat dues coses:
Vaig fer un disbarat: et vaig escriure un e-mail que no era més que la peli dels nostres millors anys en guió, amb una paraula rere l'altra. Aquell dia et vaig perdre.
Només vull saber on ets i perquè vas desaparèixer del meu mapa.
[Putus records de merda ...]
La pregunta: No volies que desmuntés res del que tenies muntat fins al moment (suposu que més d'una vegada ho havia fet trontollar, però em sembla que ha estat, des de temps immemorials, quelcom recíproc) o va ser simplement per haver-me excedit ?
Aquesta és la pregunta que et vull fer des del desembre d'aquell any gairebé, i vista la situació, és l'únic motiu pel que vull parlar amb tu ara; necessito saber-ho.
Problema: ara com t'ho fem arribar això ?
Aclariment: No vull trencar res (eh, Elena), simplement ho vull saber. La consciència em manté en un estat d'intranquilitat constant i en vull sortir d'una puta vegada. Els somnis també em turmenten i no tens/teniu ni idea de fins a quin punt.
Al cap i a la fi, els maleïts somnis són vivències irreals, però que deixen un regust de boca quan et lleves que et duu massa lluny a vegades ...
Avís: Absteniu-vos de comentaris subnormals, aquí seré lapidari.
Aquesta última cita és per a mi i només per ami, així que us recomano que comenteu sense tenir-la en compte:
Pol, recorda que potser hi ha un altre motiu per tot això: quan una noia et ve a buscar, tot perfecte, mai ho dirà clar ni directe, però donarà tots aquells senyals que pregonen per allà. Ara, si un dia hi vas tu i a ella no li pica prou, tururú, et fots, quedes malament i et foten una creu que no hi ha qui l'aguanti.
Surto del Sibarita amb tres roses grogues a la mà (dues maques i la tercera molt maca). Enfilo cap a casa i als 10 metres veig a l'altra vorera un piló de nens. Amb els nens d'aquella edat hi van professors, i en aquesta ocasió professores. Professora 1, al capdavant de la comitiva (no l'és), professora 2, enmig de la comitiva (tampoc l'és, a veure si la pròxima), professora 3, al final de la comitiva. Bingo ! Top vermell i em sembla que texans, guapíssima com sempre, somrient.
La saludo, quedo a la vorera il·luminada pel sol, ella a la de l'ombra. Tarda més segons del que és normal en reconèixer-me (és perquè m'he tallat els cabells ? Fa molt que no em veu ... no crec que sigui per això). Diu: Ei, adéu !. Giro el cap en direcció al meu camí, semblava que ella es volia aturar a dir-me alguna cosa més. Sé que no ho resistiria, així que el millor que puc fer és seguir pujant i deixar el tema enrere una vegada més.
Ambdós seguim el nostre camí. Creuo, trepitjant les passes que ella havia fet feia uns moments. Al cap ed 50 metres em començo a debatre entre la vergonya i el que el cor em diu: Dona-li una rosa roja; No, no puc, no m'atreveixo; Vés-hi; No; Vés-hi!: Val!.
Giro cua, arrenco a caminar com una noia de rebaixes. Torno a creuar per a tenir més perspectiva d'on és ella. Calculo que amb un grup de trapelles com el que duïa no avançarà molt ràpid, és més, potser s'aturen a fer alguna activitat (reso perquè així sigui). Ull: Creuar un carrer és sempre motiu d'embús, porten un carrer i van cap al següent. Hi ha possibilitats d'enganxar-los.
Em trobo a l'altra vorera, la que acabava d'abandonar amb la germana d'en Moré, la Gigi. Em diu on va i creuo amb ella. Anem cap avall, l'acompanyo, li demano que m'acompanyi (sí, a mi, no jo a ella) a fer un disbarat.
Quin?
A donar-li una rosa a la noia aquella de vermell (senyalo uns 25 metres més endavant, davant de Can Binu. Està tot el grup aturat. Creuo just davant del Tramvia, uns nois venen roses tocant a la font de la Plaça Nova (o Gran). Els hi compro una rosa, tinc moltíssima pressa (no arribava a la d'en Marc Cram, que a més a més estava tancat). 3€, tinc una moneda de 2€ i una d'1€, potser el destí m'està ajudant i tot. Torno a creuar, fem uns metres més amb la Gigi.
Els nens estan aturats, ella al darrere, alguns creuant el pas de vianants, a aquella hora hi ha poc trànsit.
La Gigi s'atura a la porta de Can Binu, ells estan tocant a la cantonada, accelero, als 2 metres crido: Susana.
Es gira, li canvia la cara, sorpresa, es mira la rosa que li estic acostant. No s'ho acaba de creure: 30 nens i dues companyes de feina l'observen. La Gigi també, però des del meu bàndol. Em diu que gràcies. Li donc en mà i deixo anar: És que si no ho faig ara no ho faré mai.
Dos petons. Em giro tant o més ràpid que com he vingut. La Gigi somriu, ha presenciat una escena autèntica (no sé si molt èpica però m'ha sortit de dins). Estic tremolant !
Cuando odiamos a alguien, odiamos en su imagen algo que está dentro de nosotros.
::
cita
Tienes mucha suerte de tener a un hombre que sienta eso por ti; muchísima suerte.
No hay nostalgia peor que añorar lo que nunca jamás sucedió.
La va penjar en Xavier aquí, i vull que la tingueu a tocar de mouse:
Comentari: Xavier, merci, és increïble.
La web d'en Jofre.
::
goear,
musica,
recomanació
::
article,
cultura,
gurusblog,
info,
kriptopolis