Manuel Cuyàs

Aquí podeu escoltar en Xavier Grasset acomiadant el Sr. Cuyàs. Del dia 15 de juny del 2020:


És el primer pare/la primera mare, que ens deixa, d'algú amb qui havia tingut contacte molt molt proper durant una pila d'anys; la Núria, la seva filla, era companya de classe i íntima amiga de la Grigri.

Quants records d'aquella època. La darrera vegada que ens vàrem veure amb la Núria crec que va ser per l'aniversari de l'Oriol Cortada que va fer en una zona de berenars per la serralada Litoral... o en unes 24 hores de bàsquet de Sant Vicenç de Montalt?

No sabia que eren tan espessos, i més que ho seran, els núvols que abracen els records. No passa res, un bon dia se'ns esmunyiran del tot i, si no tenim amb qui parlar-ne, mai sabrem que han estat amb nosaltres. Gràcies per acostar-nos, de tant en tant, sensacions, olors, sons, cares, emocions i rialles que feia temps que no sentiem.

Descansa en pau, Manuel.

PD: Quin net més bufó que tens.