Un matí ben fred

En un matí com avui, a 1h de fer l'examen de la Nuri, havent tingut una nit mogudeta, què millor que aquesta sortida de sol (foto feta fa 5min). Disfruteu-la.

Cites citables

*Ja no sé quin número correspondria. Cites Citables IV, potser ?

Para aventureros:

Amor, soledad, ansia, bucear en el inconsciente y, finalmente, canto de liberación. Este es, quizá, el sentido tácito de toda misión exploradora.

by Liselotte Feder


Para resentidos:

Porqué cuando tú jugabas yo creía que lo que hacías era amar.

by arimibcn


Aquesta segona cita és molt durilla. Em sap greu que algú s'hagi vist en situació de crear-la (quina font d'inspiració eh) i també que hi hagi qui se senti identificat amb ella (la mateixa font d'inspiració).

Deepest Blue - Is It A Seen (Deepest Blue Remix)

Is it a sin, to love again?
I cannot win, this pain's not fair
And yes I climbed the highest mountain
And yes I painted you a pretty sky
Now you say its over


Forgot to tell you I am sorry
Never had the time to lie
Now its like a sad old story
Why do lovers always cry
I never had the time to worry
I never had the time to try
Now you say its over
(x2)

Is it a sin, to love again?
You broke me in, this pain's not fair
And yes I fell for you so madly deeply
And yes I want to hold you by my side
Now you say its over(x2)

Forgot to tell you I am sorry
Never had the time to lie
Now its like a sad old story
Why do lovers always cry
I never had the time to worry
I never had the time to try
Now you say its over
(x2)

And am I dreamin' now walkin on the moon
And I don't know how to reach you baby
Every time I try to move closer
(x2)
Every time I try to move closer

Que on la podeu trobar ? Doncs al Ministry Of Sound - Clubbers Guide Summer 2004 - CD1 - Pista 2 ò me la demaneu pel MSN.
Aquí l'e-link de l'àlbum.

*Xavier, dedicada et queda.

Daft Punk

Around The World

Digital Love


One More Time

Altres Cançons de Nadal - Quan Somrius (Col·lectiva)

Veient que és la cerca que més gent duu al meu humil blog, us poso el video, que és el que deveu demandar. Disfruteu-la!

Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred du tants records.

Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat

És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure'm
Quan la nit es fa més freda
Quan t'abraces al meu cos
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor.

És el buit que deixes quan t'aixeques
És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que em queda
Com queda al jersei un cabell llarg.

Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat.

És Nadal al teu cor
Quan somric content de veure't
Quan la nit es fa més neta
Quan m'abraço al teu cos.
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor.

En un Nadal així sí que hi creia; no feia falta que fós 25 de Desembre.

Roger Sanchez - Another Chance

If I had another chance tonight
I'd try to tell you that the things we had were right

If I had another chance tonight
I'd try to tell you that the things we had were right

If I had another chance tonight (x2)

If I had another chance tonight
I'd try to tell you that the things we had were right

If I had another chance tonight
I'd try to tell you that the things we had were right

If I had another chance tonight
I'd try to tell you that the things we had were right

If I had another chance tonight
I'd try to tell you that the things we had were right

If I had another chance tonight (x4)

If I had another chance tonight
I'd try to tell you that the things we had were right

If I had another chance tonight
I'd try to tell you that the things we had were right

If I had another chance tonight
I'd try to tell you that the things we had were right

If I had another chance tonight
I'd try to tell you that the things we had were right

If I had another chance tonight (x4)
(fade out)

Perquè va marcar una època.

BB (aka Benny Benassi)

I pensar que anava al Dj del set i li deia: tens Benny Benassi (Satisfaction, esclar), i em mirava amb cara de: Benny Hill ?

I aquí perquè pots canviar BOY per GIRL indistintament


[7/1/06 Actualització]:

Benny Benassi feat. Dhany - Hit My Heart

Hey boy it's not a game
You are the one to blame
My love is not your toy
You better be careful boy

You told a million lies to me
One day you said goodbye baby
I gave you one more chance
So be still be baby

Are you gonna hit my heart
Are you gonna leave me once again
Baby dont you hit my heart
Are you gonna break my heart
Are you gonna make me cry again
Baby dont you break my heart

I'm not that kind of girl
I know what i deserve
My trust in you was wrong, darling
I won't do it anymore

You swear that you still care for me
You tell to come back again, honey
But you is always the same
Won't you tell me baby

Are you gonna hit my heart?
Are you gonna leave me once again?
Baby dont you hit my heart...
Are you gonna break my heart?
Are you gonna make me cry again?
Baby dont you break my heart...

Daft Punk vs. Michael Jackson - Around the Pretty Young Thing

Be watching ...
Take you there (x5)
Come on, yeah
Come on girl (x2)

Where Did You Come From Lady
And Ooh Won't You Take Me There
Right Away Won't You Baby
Tendoroni You've Got To Be
Spark My Nature
Sugar Fly With Me
Don't You Know Now
Is The Perfect Time
We Can Make It Right
Hit The City Lights
Then Tonight Ease The Lovin' Pain
Let Me Take You To The Max

I Want To Love You
[Around, the world around]
You Need Some Lovin' [World]
[Around, the world around]
And I'll Take You There [World]
[Around, the world around]
Girl, woooh ! [World]
[Around, the world around]
I Want To Love You
[Around, the world around]
You Need Some Lovin' [World]
[Around, the world around]
And I'll Take You There [World]
[Around, the world around]
Girl, woooh ![World]
[Around, the world around]
Yes I will [World]

Be watching

Nothin' Can Stop This Burnin'
Desire To Be With You
Gotta Get To You Baby
Won't You Come, It's Emergency
Cool My Fire Yearnin'
Honey, Come Set Me Free
Don't You Know Now Is The Perfect Time
We Can Dim The Lights
Just To Make It Right
In The Night
Hit The Lovin' Spot
I'll Give You All That I've Got

I Want To Love You
[Around, the world around]
You Need Some Lovin' [World]
[Around, the world around]
And I'll Take You There [World]
[Around, the world around]
Yes I will [World]
[Around, the world around]
I Want To Love You [World]
[Around, the world around]
You Need Some Lovin' [World]
[Around, the world around]
And I'll Take You There [World]
[Around, the world around]
Yes I will [World]
Yes I will [Around, the world around, World]
I Want To Love You
[Around, the world around]
You Need Some Lovin' [World]
[Around, the world around]
And I'll Take You There [World]
[Around, the world around]
Yes I will [World]
[Around, the world around]
[World] (x...)

[Around, the world] (x...)
Woh![World]
Woh! (x2)
Yii !
Come on girl! (x2)

I Want To Love You
[Around, the world around]
You Need Some Lovin' [World]
[Around, the world around]
Take You There [World]
[Around, the world around]
Take You there [World]
[Around, the world around]
Take You there [World]
I Want To Love You
[Around, the world around]
You Need Some Lovin' [World]
[Around, the world around]
Take You There [World]
[Around, the world around]
Take You there [World]
[Around, the world around]
Take You there [World]

*Si la voleu, al MSN us la passo. Val molt la pena.

El principi del fi

Teoria dels cossos
Avui, lliçó de geometria. Teoria dels cossos. ¿Quin és el camí més curt entre dos punts? El recte. ¿Quin és el camí més curt entre dos cossos? El camí més curt entre dos cossos és el silenci. El silenci, la distància i la indiferència. Tots aquells que fa temps que volen seduir una noia i no se n'acaben de sortir, que provin amb el silenci. Si és que hi ha alguna cosa a fer, res no accelerarà tant el procés com el silenci. Tot és pur com el silenci, que precedeix el cant. El blau del silenci d'on sempre neix la cançó. Si la persona que volem seduir vol i dol, és perquè sap que ens té materialment agafats pels collons. No li regalem aquesta seguretat. Regalem-li la sensació que ens pot perdre, que pot ser que miri per la finestra i que ja no hi siguem. Distància, distància, distància. Hi va haver un temps per abraçar, però ara és l'hora de deixar-se abraçar. Que sigui ella qui faci el primer pas, i el segon. Això sí, el tercer més val que el fem nosaltres, no ens passéssim d'arrogància. La mesura, la mesura, la mesura. La distància, la distància, però a la tercera, que és la definitiva, posem la galta i els llavis, la set i l'aigua. L'amor no són els sentiments que ens exalten sinó, com també passa amb la poesia, aprendre a comptar versos. Una síl·laba més i ja no rima, un vers més i ja no és un sonet. Si encara queden naus per cremar, cos que vol cos, desig que ens necessita i necessitem, l'única manera que tenim de fer-lo aflorar és deixant-li espai. I si ve, ja vindrà. I si no ve, que en la geometria del cor no hi ha lleis exactes, com a mínim haurem après a despendre'ns, i ja no ens quedarà tan de pes per oblidar. Resum de la lliçó: marxa, i potser vindrà. Calla, i potser parlarà. Espera, i potser es desesperarà. Riu, i potser viuràs.

by Salvador Sostres, una cortesia de Pep Cots

--
No estic petat de l'aniversari, tot i que les tallarines i el filet al pebre em van trasbalsar la panxa (i el cubata de grosella am una mica de redbull ho van rematar).
He començat a treballar i quan no estic am la uni estic a la feina. Els descansos me'ls prenc per mi (lineageII, NFSMW, dormir) i tinc ganes de vàries coses, però entre elles no hi ha escriure aquí, too much troll over paradise.
No crec en l'any nou ni en el Nadal ni en les festes, total, ha estat per decret que s'han instaurat, i no per una conjunció de poders astrals, lleis físiques, reaccions químiques, diarrees mentals d'alguna cabrona manipuladora (aka dona) ... (un dia us ho explico).
Als qui si que ho creieu (i us ho meresqueu a parer meu) enhorabona per estar una vegada més encegats, però que ho disfruteu moltíssim.

La nostalgia, en petites dosis, és agradable; viure-hi sempre, no tan.

by Mikimoto a Afers Exteriors

Doblegat, puta i teta

3 paraules per a definir un dia (tarda-nit).

The Verve Pipe - Colorful

The show is over close the story book
There will be no encore
And all the random hands that I have shook
Well they’re reaching for the door
I watch their backs as they leave single file
But you stood stubborn, cheering all the while

I know I can be colorful
I know I can be gray
But I know this loser’s living fortunate
Cause I know you will love me either way

Most were being good for goodness sake
But you wouldn’t pantomime
You are more beautiful when you awake
Than most are in a lifetime
Through the haze that is my memory well
You stayed for drama though you paid for a comedy

I know I can be colorful
I know I can be gray
But I know this loser’s living fortunate
Cause I know you will love me either way

Look ahead as far as you can see
We’ll live in drama but we’ll die in a comedy
I know I can be colorful...

*Escoltada a "Rock Star", on en Chris Cole deixa anar un "si trabajas a tope y lo deseas a tope, los sueños se hacen realidad". Mentida !
Puta ...
**Quan sigui caurà un post (i un meteorit, i un moc, i un canvi, i ... una putada, o dues, o tres, ...).

Cubanito

Hi havia una vegada un noi molt i molt simpàtic (tot i que a vegades era una mica borde) que es deia Pol. En Pol no tenia amics, perquè com he dit, era borde, però una noia molt guapa i amable, un dia li va dir:

• Pol, vols que siguem amics ?
  

I en Pol va dir:

• Unga Unga*
  

Aleshores, la Laura i en Pol van ser molt amics.
Un gat i un gos, aquest conte ja s'ha fós.

by Laura**

*Unga Unga ? Això no em sona a borde, em sona a ... Nyaca Nyaca ! ;)
**M'ho va fer una companya de feina súper simpàtica amb que vaig compartir 15 dies d'aquest estiu (bé, amb ella i un bon munt de gent més). Merci !


En serio que sóc així ? Bé, si els hi haig de caure tan simpàtic a les noies molt molt guapes, de puta mare, encara que no tingui amics (Rugge, ets l'excepció) ;).

Acabo de recordar una cosa, one thing en anglès:
Fa uns dies estàvem a classe de Laboratori 3 (direu: Laboratori 3?, i jo respondré: sí, tenim una assignatura que es diu Laboratori 3 i que a més a més s'imparteix al laboratori número 2, i què ?) i se'ns va passar una enquesta sobre els nostres companys de grup (en Xavier, la Jenni i en Wensin en el meu cas). L'enquesta era personalitzada on calia valorar a cada company de grup en una sèrie de camps, dient si era nefast, dolent, normal, bo o excel·lent. Tot seguit hi havia un apartat amb dues observacions, una de positiva i una de negativa.
Al cap d'uns dies, i després de les notes de l'entrega del treball (també influenciades pels resultats de l'enquesta) vaig dir: ostia, vull saber qè hi deia a les enquestes sobre mi.
El primer recurs q vaig trobar fou el professor. Il·lús de mi si em pensava que m'ho deixaria veure ! Els resultats de les enquestes són privats ... tot i que em va recomanar "Feu-ne un entre vosaltres", i jo penso "joder, els hi ho preguntaré directament. Avui és un d'aquells dies que accepto les crítiques (només avui eh !)."
Pam ! Vaig al laboratori número 2 on fem Laboratori 3 i dic:

• Xavier, què vas posar de mi ?
  

Al que en Xavier respon:

• Ehmmmm, uhmmmm, ee..., ah..., doncssss..., de lu primer tot normal menys una que malament o fluixet.
  
• I de les observacions ?
  
• Doncs la dolenta: Que et distreus amb facilitat
  

(en Wensin es queixava de que sóc massa llepafils i impacient ... :P però no és la part que interessa per la historeta).

"Uooo!" vaig pensar.

Passada una setmana aprox., mentres dinava a casa amb els pares, els hi ho vaig comentar, en un to tot divertit i curiós:

• Sabeu què em va posar d'observació negativa en Xavier a lu de les enquestes de Laboratori 3 ?
  
• Què ? (papa).
  
• Que em distrec amb facilitat ! Ja Ja Ja. ... Plink !

Se'm va encendre la llumeta, patia un deja-vu, ho havia viscut, a la cuina, menjant, els pares, llegir la frase "es distreu am facilitat".

• Ostia, però això no era el que sortia sempre a les meves notes de Primària i de l'E.S.O. ?
  
• Sí, sempre ! (mama).
  

Han passat més de 15 anys i segueixo amb el mateix defecte ... mola !

The Disco Boys ft. Manfred Mann's Earth Band - For You

I came for you (x8)

Princess cards she sends me with her regards,
Oh, bar-room eyes shine vacancy
To see her you gotta look hard
Wounded deep in battle, I stand stuffed like some soldier undaunted
To her cheshire smile I'll stand on file
She's all I ever wanted
You let your blue walls stand in the way of these facts, honey
Get your carpet baggers off my back
Girl give me time to cover my tracks
You said, "Here's your mirror and your ball and jacks"
But they're not what I came for
Oh I came for so much more
And I know you that too
And I know you know that's true

I came for you (x3)
For You

I came for you
Oh I came for you
I came for you (x2)
For you I came for you
And I know you know that's true

I came for you (x4)
For You

I came for you
Oh I came for you
I came for you (x2)
For You I came for you

Peter Pan

Recordant la pel·lícula de Hook (una meravella, abans, ara i sempre, amb una Julia Roberts moníníníníníssima) hi he caigut. Peter Pan (que no recordo com es deia a la pel·lícula, però bé, Robin Williams) cercava, amb l'ajuda de la Campanilla, un record feliç que el permetés volar. Peter Pan, rumiant rumiant, explicant la seva vida i les seves vivències recorda el naixement del seu primer fill. Heme aquí el seu record feliç: Volia ser pare !
A volar !!! (Song: Gipsy Kings - Volaré)
No, en Peter Pan no és l'única persona feliç de ser pare, ni a qui li impacta molt fort la idea (això sí, és l'únic que vola).
A Friends, el nostre amic Ross Geller ha de ser pare també, amb l'ajuda d'una sempre esplèndida Rachel Green (la Jennifer Aniston de tota la vida). S'acosta el dia en què la Rachel donarà a llum i ... en Ross no deixa de repetir "Voy a tener un hijo, voy a tener un hijo, etc." fins que, com la discpiplina del tàntric ens pot ajudar a fer (atenció a "Afers Exteriors - La Índia), processem aquest concepte i això fa que arribi el següent. Li va passar a en Ross, arribant a dir: Voy a ser padre.
Tocat i enfonsat !
I perquè us explico tot això ? Doncs perquè, fa un parell de dies, mirant la quantitat de parides i capricis que tinc a l'estudi acumulats vaig veure el meu teclat (un teclat elèctric "de veritat", un tant pro, que fa més de 10 anys vaig adquirir al mòdic preu de tots els meus estalvis). Estava tot moix, a la part més elevada de les estanteries, just a sota de la bomba de calor, passant (o plorant) les hores, els dies, els mesos, els anys, ...
En un atac de cracionisme (em refereixo a ganes de crear, no que sigui Déu) em vaig decidir a muntar-lo on li toca estar; a sobre el seu suport i conectat a la corrent per a deixar-me tocar-lo quan ho necessiti (o quan em piqui).
Sonava, i sona com sempre (és elèctric, què vols), encara que carraspeja una mica l'altaveu d la dreta ...
No em vaig entretenir a tocar res en concret (Vals del Chocolate potser ? creuant una miqueta les mans potser també ?).
De sobte, no sé perquè, em va venir un tum tum de lluny al cap, recordava quelcom, però no dil·lucidava el què ...
Un parell d'hores després, havent fet de tot menys tocar-lo; NFSU2, YouTube, Bloglines, desitjar que moris un dia d'aquests ... m'encamino al llit.
Merda, una altra vegada m'he oblidat El joven César a l'estudi ... bé, sempre em queda el Muy Interesante (no, res de Siempre quedará el amor). Llegeixo, aprenc, absorveixo, processo, ... llenço el xiclet, inhalo una mica de Symbicort Forte (catalogat com Polvo para inhalación) i tanco la llum per encaminar-me a un món que, majoritàriament, controlo jo; el dels meus somnis, tot i que últimament està obrant a la seva voluntat, que suposu és el meu subconscient ... merda !.
Recordo, fa uns 12 anys (us podria dir els anys exactes, però el pare dorm ja), vaig escoltar un piano. Era Eurodisney, hi anava l'any d'obertura amb els pares. El món de Disney, on els somnis es fan realitat (eis, és sols per a nens !), amb en Mickey, la Sirenita, l'Aladdin (una atracció horrible, per cert), Peter Pan (sí, esclar), etc.
El piano sonava en un restaruant (self-service) de Main Street (Main=principal, a l'avinguda principal del parc) i estava allà, d'hornament, per a què qualsevol que passés el podés tocar. Un noi, de 3 o 4 anys més que jo, tocava Para Elisa (sí home sí, de Beethoven) i, pim pam pum, en un plis plas, am una destresa als dits que fascinava ens va deixar a mi i als pares embadalits ...
Aquell dia vaig decidir que volia aprendre a tocar el piano.
5 o 6 anys més tard hi vaig tornar. Tocava Para Elisa del dret i del revés, sense partitura, amb els ulls tancats, ... La cucaracha, la Coca-Cola, la Marcha Turca (de Mozart) i el Vals del Chocolate a una velocitat que resultava inaudible.
Vaig trobar el piano, que després de 5 anys ... el nom de "piano" passava a ser un terme "meritori" solament. Pim pam pum, toco el que se'm va acudir (sense públic, sols els pares, que m'havien sentit, poc, però sentit a casa). Perquè ? perquè no vaig sentir el mateix que aquell dia ? Esclar ... era jo qui escoltava, i aquell dia era jo qui tocava ...
La pròxima vegada ho faré, però procuraré que hi hagi un mosso o una mossa, prou petit per embadalir-se amb quatre notes massa assajades i memoritzades, i que el faci despertar i dir: Jo també vull aprendre a tocar el piano !
No podré competir amb la PSP, la GC, la PS2, la XBOX, la GBoy, l'ordinador, ... però sóc un utòpic, i per això ens entenem (no, amb tu no, tu no m'entens).
Segueixo tenint ganes de posar-m'hi un altre cop. Vull aprendre a tocar, no fer servir la meva memòria titànica per aprendre'm tots els moviments sense entendre el que faig (això sona japonès ..., o no ?).
Setmana de GPI que s'acosta, notes de DSI que cauran demà, descobrint massa tard qui no val un duro per a treballar a la uni i pensant en pollastres desplomats tot el dia.
Us deitjo bona nit !

P.D.: No pot ser que degui 2 mails, 3 o 4 converses i un detall i que després foti posts que desanimen a qualsevol a llegir-los. Si heu arribat fins aqui ... ho sento !

Fan falta molts mesos ...

... per a poder celebrar un any !
Avui celebrem (de moment en xavier i jo) el primer any de vida d'aquest meravellós blog.

Encara ara recordo què em va dur a iniciar aquesta "andadura".
Per cert ! La perla d'avui: Llavaneres 2005.
Com l'any passat, hi ha hagut cursa ! 2ons !

Última hora

Gengis Kan fa 1 setmana i mitja que es va enllestir. Les cites cauran en breu.
Nou llibre: El Joven César, que com us podeu imaginar, parla del gran dictador romà (bàsicament són les seves memòries). De moment està molt interessant, i això que sols reflexiona (notem que no té més de 15 anys en les pàgines en les que em trobo).
Exàmens, seguint la tònica … Presentacions, potser també (tot és qüestió de prioritats).
Preparant el gran event d’aquestes festes nadalenques, programant un sopar amb els més íntims aquest Dijous, informant-me sobre la OCU per aquest Divendres i mantenint i col·laborant en un nou blog !!
Pel MeSseNger ja us en donaré la direcció ;).

Uoooo !!!

Doncs supero més del triple del positiu permès per a conduïr, torno del Clap, he passat per l'Innobar, i ...
Començant tot moix pq fins a les 12.00h tenia temps per a entregar un comentari i un resum sobre una conferència he aconseguit despertar.
Gràcies al sou que he obtingut avui he decidit tirar per la borda tot el que tenia com a principi: 4 o 5 xupitos (diria q n'eren 4, 2 de tequila i 2 d'Orujo) 2 cerveses (havia de provar la de Desperados, consell de la Berta) i de cap al Clap per fer un cubata amb en Rugge de Bailey's amb Melody (ell no s'ho agafa això ni de conya; gràcies Marçal). Després de trobar-me amb: La meva qsineta i en Jack (i parlar llarga i distesament en anglès i am la torta am la música a tope ... ), durant la conversa m'ha semblat veure al Sr. Ferran i a la Sara Rancaño !!!! Bé, després de parlar amb en Jack sols he pogut retrobar a en Ferran ... d p.mare. Amb la Rancaño sols eh aconseguit donar una volta pel Clap i no l'he trobada ... mrda ... tb hem vist an Gerard P., a en Mr. Brown, al Sr. Albar, a en Pinyu, a en Curnet, al Sr. Chaves, ... tothom !!!!
Ho sento, potser hi ha un munt de faltes i la redacció no s mol lògica però .. no hi puc fer més ... GriGri, cuando lo necesites me llamas, no antes.
Per cert ! de tornada, am la Berta, la Laura i en Rugge ... m'han fet un regal (en Rugge, vaja): Superventas 2001 CD Dance !!!! ostia .. i va i em posa la de One More Time ... no és la millor versió però en aquest estat en el que estic això no compta ... GENIAL ! i després una mica de Gigi, una mica de Naive, una mica de Summer Project, ... una mica de TOT !
Com que el tinc he aprofitat per posar-me el CD ara al Winamp i estic disfrutant de la sessió.
Tots sabem que demà repetirem !!! o no ...
Bona nit a tots els que em llegiu (tots) i moriu-vos als que us ho mereixeu (q sou més d'1).

P.D.: De veritat que no m'aguanto ...

Alto Riesgo

Les cites promeses indefinidament postposades del llibre Alto Riesgo de Ken Follet:

-Como tú misma dijiste, esta es la hora de la verdad. [...] Tenemos que echar toda la carne en el asador, porqué no habrá segunda oportunidad.

-Dime algo -murmuró Flick [és la protagonista] con voz perezosa y sensual.
-¿Qué?
-Cualguiqer cosa. Apenas te conozco.
¿Qué era aquello? Nunca había estadoc on una chica que se comportara de aquel modo. Había entrado en su habitación en plena noche, se había acostado en su cama, aunque sin quitarse nada, y se había puesto a hacerle preguntas.
-¿Para eso has venido? -le preguntó Paul sin dejar de mirarla-. ¿Para interrogarme?
Ella rió con suavidad.
-No te preocupes, quiero hacer el amor contigo, pero sin prisas. Háblame de tu primera novia.
Paul le acarició el rostro con la punta de los dedos, siguiendo la curva de su barbilla. no sabía qué pretendía, ni adónde quería ir a parar. Había conseguido desoncertarlo.
-¿Podemos tocarnos mientras hablamos?
-Sí.
Paul la besó en la boa.
-¿Y besarnos?
-También.
-Entonces, creo que deberíamos hablar un rato, digamos duranto uno o dos años.

Paul la contempló [...]. Se sentía el hombre más afortunado del mundo. Le habría gustado que aquello no acabara nunca, que no amaneciera, que no hubiera mañana, [...]
En esta vida, se dijo, no había nada com el amor.

[...] lo primero que pensó Flick fue: Y ahora, ¿qué voy a decirle a Michael?
No estaba triste. Estaba llena de amor y deseo por Paul. En poco tiempo había llegado a sentirse más unida a él de lo que nunca lo estuvo a Michael.

-No tiene importancia -dijo Flick-. Cuando la gente es demasiado correcta, suele significar que no les importas. Un poco de torpeza resulta más sincera.

-¡No pueden ser tan idiotas!
-Maude lo es con ganas.
-Per Diana parecía más sensata...
-Diana está enamorada -Dijo Flick-. Imagino que haría cualquier cosa que le pidiera Maude.

Las palabras "Te quiero" acudieron a sus labios, pero Dieter dudó, reacio como siempre a pronunciarlas;

P.D.: Ha plogut molt des del dia que vaig llegir aquest llibre i vaig anotar aquestes cites com a genials.

Quan un calfred et recorre l'espinada ...

Esos locos progenitores

Navegant, he trobat un parell de fragments que potser et posen els pels de punta al llegir-los. El tema ? El més important, ens ho creguem o no: Els pares.

...pero mi padre permanecía callado. Le miré de reojo: tenía los codos apoyados en las rodillas, y los dedos cruzados sobre el vacío.

Tomé aire, volví la vista al suelo.

Me agarré a él tan fuerte como pude.

by José Miguel from El Taller

De repente el monitor se pone negro, y el salvapantalla empieza a tirar estrellitas de colores. Es la única luz de la habitación: son como unos fuegos artificiales en miniatura que nos van envolviendo a las dos. Entonces me meto en su cama y nos dormimos juntas, agarradas de la mano, como cuando ella era un bebé y yo era lo más importante de su vida.

by Mirta Bertotti from Mujer Gorda :: Has recorrido un largo camino, muchacha

Olorant l'aire

Tornant de casa d’un conegut d’aquí Argentona, he vist de lluny una dona que caminava en sentit contrari al meu. El sol havia desaparegut ja i el reflexos els provocàven les llums del carrer; així doncs que veig com la dona deixa anar un núvol de fum que semblava que li sortís dels cabells. Al cap de cinc metres em creu-ho amb ella i ensumo l’aire que ha deixat marcat. Per sorpresa meva aquesta olor em sona, tabac + perfum de dona. He buscat l’origen d’aquest olor familiar i l’he trobat: és l’olor de la discoteca; ple de noies i fum, on ens posem les nostres millor gales, intentem que la millor olor que perecbi algú que ens fa dos petons sigui el seu record nostre d’aquella nit, i el tabac, que conduïm o no aquella nit, de segur que ens acompanya fins a la nostra habitació quant el sol ja despunta.

Recordant una època

He entrat al #catalunya, ja que es cernia sobre meu un dubte lingüístic. i m’he trobat amb un vell/bell amic de la època del Privat Tarda, el Sr. Mr-Brown. Parlant de programes de ràdio (Privat FM, per Lau Pera, Xavier Baeza, Pol Romeu i Àlex Espígol) de discoteques (Privat i EQ) i de flyers, m’ha vingut al cap que el dia 11 de Setembre del 2001.
El dj David Gausa va venir a l’EQlògic a fer una sessió, i em recordo a mi, al passadís de dalt, aïllat per un instant de la música i del rebombori ambiental pensant “avui ha passat lo de les torres bessones, i nosaltres aquí tan tranquils ballant …”.

Comentari: No Xiva, no recordo la caiguda de Barcelona davant de les tropes borbòniques el 1714 en la Guerra de Successió.

Bub, guau, wof ...

APA, Complete (que no Accomplished). Gos, amb mal al cos de l’examen que ens ha clavat la Lina. Els posts? aplaçats. Jo? enfeinat. Els plans del pont se n’aniran a norris … tot sigui pel sibaritisme.
Les mitges tintes … mare meva, com les odïo.
Escriuré sobre el que he fet aquesta setmana i mitja, que ha estat trepidant (i té pinta de seguir essen-t’ho), provaré d’escriure uns e-mails que tinc pendents de fa massa temps i potser tendré una conversa al MSN que mai he tingut encara (postposada indefinidament).
Gràcies.

Comentari: Segueixo amb en Gengis Khan, que no s’acaba mai. Dijous, a les 22.15, a TV3, el programa Cronos amb els Mongols, no me’l perdré ! Demà El Guardià, per cert.

Cosas de la Vida

Son humanas situaciones
los momentos de los dos
la distancia, las pasiones
encontrar una razón,
hoy...como siempre,
estoy pensandoen tí....si ya ves

Son humanas condiciones
el sentirse bien o no,
si es de día o es de noche,
si es nostalgia o desamor,
hoy ...como siempre
estoy pensando en tí

Como si nuestro tiempo no hubiera pasado ya.
Dime dónde estamos, que podrá pasar,
corazones flechados pero de cada cual
esa es la barrera que hay que derribar
estoy pensando en tí
estoy pensando en mí

Son las cosas de la vida.
van unidas siempre así
el esfuerzo y la fatiga que supone estar aquí
hoy... miro al cielo
con los pies en el suelo, por que...
ser humano es lo que quiero ser
con mis manos yo lo alcanzaré

Son las cosas de la vida
nunca me acostumbraré
casi siempre es una herida
que tu corazón no ve
hoy... como siempre
solamente pienso en tí

Esta noche que pasa lenta, rozándome
trato de afrontarla, aferrarla
y derrapo en las curvas de tu corazón, por que
quiero provocarla, y que sepas que...
estoy pensando en tí
estoy pensando en mí
ya ves... ya ves

P.D.: Primer era un mail, ara és un post.
P.D.2: Gràcies Xevi per donar-me el títol (encara que mai ho llegiràs).

Lo que me viene encima

• Dilluns 9.00h: Examen GSI
  
• Dilluns 19.00h: Asíncron APA
  
• Dimarts matí: Resoldre enunciat APA
  
• Dimarts 17.00h: Examen APA
  
• Dimarts vespre: EL post i les cites pendents

Acerca de ...

Si puedes arrinconar todas tus victorias y arriesgarlas por un golpe de suerte, y perder, y empezar de nuevo desde el principio y nunca decir nada de lo que has perdido; Si puedes forzar tu corazón y nervios y tendones para jugar tu turno tiempo después de que se hayan gastado, y así resistir cuando no te queda nada excepto la voluntad que les dice "Resistid".

by Ruyard Kipling from Desnuda no es sin ropa

Drets Humans

Més cadenes perpètues a menors als Estats Units

El Periódico, Nova York

Amnistia Internacional i Human Rights Watch denuncien en un informe que als Estats Units hi ha, almenys, 2.225 persones complint cadena perpètua sense llibertat provisional per delictes que van complir quan eren menors d’edat. L’estudi denuncia que els 59% dels joves van ser condemnats en el seu primer judici davant un tribunal penal.

«Les persones menors que cometen delictes greus no han de quedar sense càstig, però si són jover per votar o comprar tabac, també ho són per passar la resta de la seva vida a la presó», diu Alison Parker, investigadora de Human Rights Watch, que constata la contradicció entre el descens de delictes greus a l’augment de les condemnes a cadena perpètua de del 1990.

L’estudi assegura que el 26% dels joves van ser declarats culpables d’«homicidi preterintencional», que disposa que tota persona implicada en un crim és culpable d’homicidi, encara que no hagi causat aquesta mort.

12 d’octubre del 2005

Nacha Pop - La Chica de Ayer

Un día cualquiera no sabes qué hora es,
te acuestas a mi lado sin saber porqué.
Las calles mojadas te han visto crecer,
y tú en tu corazón estás llorando otra vez.

Me asomo a la ventana eres la chica de ayer
jugando con las flores en mi jardín.
Demasiado tarde para comprender,
chica vete a tu casa no podemos jugar.

La luz de la mañana entra en la habitación,
tus cabellos dorados parecen el sol.
Luego por la noche al Penta vamos a escuchar
canciones que consiguen que te pueda amar.

Me asomo a la ventana eres la chica de ayer
Demasiado tarde para comprender
mi cabeza da vueltas persiguiéndote (4 bis).

When my eyes begin to read ...

When my eyes begin to read … I’m insatiableee …
Avui, a les 3 del matí, he acabat l’enèsim (cinquè llibre) d’en K. Follet, titulat Alto riesgo (el noi no té molta gràcia pels títols).
La crítica: Recomanable, això sí, no us desespereu si els protagonistes són sempre genials, intrèpids, extrovertits, autosuficients, madurs, guapos, ben plantats, … i totes les històries d’amor (com la ficció mana) acaben en una unió sincera i de respecte mutu (repeteixo: ficció).
[Pendents 4 o 5 cites dignes de menció, que per això són cites i surten aquí.]
Pròxim llibre: Gengis Khan o continuar amb l’obra de K. Follet, en cas de tenir-los per casa.

Cites i una novetat

Kincaid volvió a intentarlo:
-Lamento si…
-Y también detesto a la gente que si disculpa –dijo Honeymoon-. Una disculpa se concibe con objeto de que el pecador se sienta justificado y así pdoer repetir el error. No está arrepentido.

Los títeres siempre recordaban a Judy la tranquilidad de su madre. ¿Qué diría ahora? Judy oía su voz, baja y sosegada: "Un error es un error. Otro error es normal. Sólo el mismo error cometido dos veces te convierte en tonto”.

Aquesta va per en Bush i el seu grupet:

Alrededor de dos millones de personas habían huido del área metropolitana des del viernes por la noche, cuando Granger […] anunció que el siguiente terremoto afectaría a San Francisco. Pero aún quedaban más de un millón […] que no habían podido o querido abandonar sus casas: los pobres, los ancianos y los enfermos, además de todos los policías, bomberos, enfermeras y empleados de la ciudad que esperaban para emprender las tareas de rescate.

Poco a poco va perdiendo el conocimiento, que se desvanece como una lámpara lejana cuya claridad va disminuyendo hasta que, por último, la luz se apaga.

I tot seguit començo un nou llibre: Alto Riesgo. Està ambientat en la mateixa època que el de Vuelo Final i de moment està resultant una mica trepidant. Segueixo amb la meva intenció de llegir-me un llibre al mes. Sort!

BlogDay i un retallet ...

Faig tard… em vaig ratllar uns dies abans, intentant posar-ne el tag però no hi havia manera, la web es tornava boja i em quedàven totes les cel·les desplaçades, així que vaig optar per deixar-ho. Fa 2 dies va ser el dia internacional del Blog, o sia, el Blog Day 2005. En la web oficial de l’event es demanava que cada blogger (a qualsevol n’hi diuen blogger ara… mireu-me …) postegés 5 blogs que llegeix però que difereixen en localització geogràfica (de l’autor parlem), cultura, llengua, ideologia, etc.
Si no us fa res us els citaré ara, tot i que el tema llengua i ideologia… no puc assegurar que difereixin de les meves; la llengua és evident, i la ideologia… no és d’això del que llegeixo.
Aquí els teniu:

• En la calle, en tu calle: Pertany a Ella, i no us en penedireu si el llegiu (és curiós perquè la conec i segons m’ha dit el té de forma completament anònima, tot i això, rep la tira més de comentaris, i visites, que el meu… jurls, hauré de compondre i deixar-me del que escric ara).
  
• CPI (Curioso pero inútil): Això mateix, curiositats inutils, que l’únic que aconseguiran serà meravellar-vos durant uns instants i que ocuparan espai en la vostra memòria que podrieu dedicar a memoritzar dates importants…
  
• alzado.org: Un blog sobre disseny, usabilitat, etc. ple de posts MOLT extensos, clars i ben parits.<
  
• Kirai.net: L’amo! Llàstima que li falta una mica de… sentimentalisme? No sé si és que ell és poc emotiu o no és el seu objectiu al blog, però crec que n’hi manca un xic.
  
• FUCKOWSKI :: Memorias de un programador: Si en Kirai és l’amo, en Fuckowski és el seu mestre. Avís: la seva lectura enganxa sobremanera i produeix riure crònic (no és broma ni exageració, és experiència).

Res més doncs… comentaria el dia d’avui, i en com he disfrutat la visita a la Sala Blanca (alguna foto caurà al Flickr d’algun motivat), però hi ha de tot menys ganes de fer-ho.
AVÍS: deixeu de fer tanta PENA i de ser tan falsos, si us plau, que sols doneu ganes d’esborrar-vos del mapa.
Enllaç: Per a que tots disfruteu del que llegeixo, aquí ho teniu (BlogRoll a l’esquerra),MyRoll.

Resum d'activitats

…PIP……PIP……PIP……PIP…

Devorant lletres

Ahir al migdia vaig acabar El tercer gemelo de Ken Follet. 7 dies i un culló i mig de pàgines amb una lletra minúúúúscula, però que entrava que donava gust. Puntuació: 8. Enganxa, i molt.
Cites Citables: [Comentaris i aclariments] al peu.

Me estoy enamorando de esta mujer, pensó Steve. No es sólo que dessee acostarme con ella… aunque eso también. Quiero que sea mi amiga. Quiero ver la tele con ella, acompañarla al supermercado y darle cucharadas de jarabe cuando esté resfriada. Quiero contemplarla mientras se cepilla los dientes, se pone los vaqueros y unta mantequilla en la tostada. Quiero que me pregunte qué tono naranja de lápiz de labios le sienta mejor y qué hojas de afeitar debería comprar y que a qué hora volveré a casa.

Era sorprendente que aú pudiese confiar en algún hombre; asombroso que pudiera quedarse dormida en un sofá con un chico que tenía exactamente el mismo aspecto físico que uno de sus agresores. Pero ahora podía estar incluso más segura de Steve. Ningún otro hubiera pasado la noche así, a solas con una muchacha, sin tratar de forzarla. [1] Jeannie frunció el entrecejo. Steve había hecho algo durante la noche, ella lo recordaba de modo ambiguo, un detalle bonito. Sí: era el recuerdo entre sueños de una mando grande [2] que le acariciaba el pelo rítmicamente; le parecía que durante bastante tiempo, mientras ella dormía, tan a gusto como un gato mimado.
Sonrió, se removió y Steve preguntó al instante:
-¿Estás despierta?
Jeannie bostezó y se estiró.
-Lo siento, me quedé dormida encima de ti. ¿Te encuentras bien?
-Alrededor de las tres de la madrugada la circulación sanguínea de mi pierna izquierda se interrumpió, pero me acostumbré en seguida y ya está.
Jeannie se incorporó para verle cara a cara. Tenía la ropa arrugada, el pelo desgreñado y le había cracido un poco de barba rubia, pero daba la impresión de encontrarse lo bastante en forma como para comer.
-¿Dormiste algo?
Steve dijo que no con la cabeza.
-Disfrutaba demasiado contemplándote.
-No me digas que ronco.
-No, no roncas. Se te escapa un poco de saliva, nada más. [3]
Se tocó ligeramente una manchita de humedad de la pernera.
-¡Oh, qué rabia!-Jeannie se levantó. Su mirada fue a detenerse en la esfera del reloj azul que colgaba de la pared: las ocho y media. Puntualizó, alarmada-: No nos queda mucho tiempo. La audiencia empieza a las diez.
-Dúchate mentras preparo un poco de café- se brindó Steve, magnánimo.
Jeannie se le quedó mirando. Era un chico irreal.
-¿Te ha traído Santa Claus? [4]
Steve se echó a reír.
-De acuerdo con tu teoría, he salido de una probeta.
Su expresión se tornó solemne de nuevo
-Quién sabe, qué diablos.

-¿Recuerdas lo que dice Sherlock Holmes? “Una vez has eliminado lo imposible, lo que queda, por improbable que resulta, tiene que ser la verdad.” ¿O quizás es Hércules Poirot quien lo dice?

Steve se emocionó al ver a Jeannie sentada en el patio, bebiendo limonada y charlando animadamente con Charles [5], como si fueran viejos amigos. Eso es lo que quiero, pensó; quiero a Jeannie formando parte de mi vida. Entonces podré afrontar lo que venga. [6]

1. Això és que no em coneixeu enamorat.
2. L’Steve fa 1,88m.
3. És com tenir una primera cita per sopar i que, mentres menges, notes que l’altre et mira i et deixa anar: Tens un spaguetto a la barbeta. DISH!
4. No tia, està enamorat de tu !!
5. El pare de l’Steve.
6. És com les mongetes màgiques l’amor.

Engrescat amb en Ken, he començat també a engolir En la boca del dragón, un altre dels seus. Ja us diré què tal. Ànim!
Objectiu: 1 llibre mensual com a mínim (com el cicle menstrual, vaja, l’únic que d’aquest en trec quelcom de profit).

Assassinats virtuals, Farruquitos i presons 2

Ho he llegit avui mateix a Microsiervos.
No us perdeu algun comentari tampoc.

Confirmant el que és evident

Si a europa estem al cul del progrés, Espanya n’és el granet que emprenya. Llegiu aquí per corraborar el que es refereix a Europa, i mireu al voltant vostre (incloent a l’administració) per adonar-vos de la segona afirmació.

.: Nintendo, PS i XBOX :. Again!

Després del SE K750i+MS Pro DUO 512MB que van costar la seva milionada passarem a coses també molt importants per a la subsistència.
Per als que seguiu aquest blog amb assiduitat (vegeu que he modificat una mica lo de About me i hi he posat el meu nom, enllaçat al meu perfil de Blogger i la fotografia que m’identifica), notareu que fa MOLT de temps que no parlo de consoles; doncs bé, un cop arribades les noves notícies notar que:

• Nintendo DS rebaixada als E.U.A. coincidint amb la sortida del Nintendogs (costarà 106€ allà), aquí segueix costant 150€. <-- Un objectiu és obtenir-la.
  
• Game Boy Micro té prevista la seva arribada al mercat Europeu el 7 de Novembre si no recordo malament, a un preou de 100€ (el mateix que la GameCube! Ia mi me’n va costar 300€! T’enrecordes Núria que em vas acompanyar ?). <-- Un altre objectiu és obtenir-la també.
  
• Nintendo Revolution té data prevista de sortida, segons Amazon France, el 15 de Juny del 2006, poc després que la PS3, a un preu de 300€ també (com la GameCube). La PS3 per això, costarà el mateix i sortirà a la primavera. <-- Ja estic estalviant per aquesta, que és el 3er objectiu i el més important. Queda pendent veure’n el comandament !
  
• XBOX 360º surt aquest Nadal a un preu de 300€ (versió bàsica) i 400€ (versió no tan bàsica).
  
• PSP surt en menys d’una setmana al preu de 250€ amb un pack una mica complert; consola, funda, auriculars, tarja de memòria i disc amb demos. <-- si acompleixo tots els altres, aquest serà el següent.
  
• PS2 ja va sortir sí, i a un preu de més de 1.200€ als seus inicis, el més bo del cas és que la rebaixaran poc després de la sortida de la PSP al mercat (o sigui, que segurament costarà com la GC, uns 100€) <-- llavors sí que la compraré ! Xipejada i a descarregar jocs !
  
• Total: Nintendo DS (150€) + Nintendo Revolution (300€) + Game Boy Micro (100€) + PS2 (100€) = 650€ ( cal sumar els jocs ! Per a les petites, 35€ el joc, i per a les grans, entre 40€ i 60€.
  

Som-hi doncs !

Cuando arribi a cassa ...

Després de El Código Da Vinci el llistó va quedar massa alt... sols s’hi va acostar una mica amb Ángeles y Demonios. L’últim, que ja us vai comentar, La conspiración m’ha deixat (em va deixar, que fa com dues setmanes que el vaig acabar, tornant de les colònies) planxat… ha estat una lectura “llana, llana, llana”. Perquè ens entenguem; el Codi és un Braveheart, el d’Àngels és Waterworld i el Conspiraciónés El Cor de la Ciutat (sabeu tots l’opinió que em mereix aquesta sèrie, busqueu el vostre equivalent si és que us agrada). Ja veieu, decepció total.
I per no desesperar ni perdre les ganes de nodrir-nos de pàgines i paraules i lletres i … històries, m’encamino a llegir, ara, El tercer gemelo de Ken Follet (autor també de Los pilares de la tierra i Vuelo final, i de molts més, però que encara no he llegit). No sé si promet molt, però l’estil d’en Follet està força bé, enganxa gairebé tan com el de Dan Brownal primer llibre i una mica al segon, al tercer ja es fa repetitiu …
Res més, pensant en afegir un parell de detalls al Blog, desitjant que disfruteu el fil musical (que haig de descobrir com aturar la reproducció amb un botó i tal … javascript power veig aquí) i enfeinadíssim amb PCs amunt i PCs avall. Posem-nos amb Ubuntu o deixem-nos d’MS !
Vaig a provar una mica de mel de la que tan m’agrada que no sabeu les ganes que en tinc, la qüestió és: trobaré el pot ? Hi haurà abelles protegint-la ? Anna, m’has de deixar el teu equip d’apicultora !

Afegint fil musical ...

Si teniu una mica de paciència, a l'hora de carregar el Blog us caurà al damunt la banda sonora (que variarà segons em vingui de gust, segons l'estat d'ànim o el temps que faci).
Sols ha calgut afegir una línea: BGSOUND SRC="direcció_arxiu" LOOP=nombre_de_repeticions

Gràcies als de WebMaestro, secció Sonidos, perquè sempre hi trobo explicat el que necessito (o gairebé). A veure quan un manual per a les dones !

Comentari: Amb ganes de publicar, de parlar, d’explicar, i amb mil motius per fer-ho i amb milions de temes per posar sobre la taula, però fins al coll de feina, de preocupacions i ... volen matar-te (no, a tu no, a tu !).

Comentari2: La d’avui, la primera, té aquesta lletra (i els acords en guitarra).

Comentari3: Luego por la noche aprendes a escuchar, canciones que consiguen que te pueda amar. Perquè em sona tan a mi aquest tros?

[Actualitzat, al cap d’una estona]
Després de no poques proves, he aconseguit posar-vos el títol del fil musical del dia just a sota el títol del Blog, ok? Per als qui tinguin poca culturilla musical o no els hi vagi el tema.

Assassinats virtuals, Farruquitos i presons

Asesinato entre usuarios de juego online

En China, un jugador (41 años) de The Legend of Mir 3asesinó a otro (26 años) por haberle robado un arma virtual. La historia fue así: Qiu prestó el arma a Zhu, quien la vendió a otro jugador por $871, lo que despertó las iras del primero. Qiu denunció el robo a la policía, que no aceptó el caso al no tratarse de un objeto real, por lo que el internauta fue una noche a casa de Zhu y le apuñaló hasta la muerte mientras dormía, entregándose a las autoridades después, según informa Cigua. Ahora mismo Qiu ha sido sentenciado a muerte por las autoridades chinas, aunque dispone de dos años para demostrar buen comportamiento y que le aminoren la pena.

Comentar tres coses sobre la notícia:

• Notem tots que a la Xina encara existeix la pena de mort.
  
• S’ha d’estar MOLT malament per a cometre un crim així, amb un mòbil tan … virtual.
  
• I en Farruquito està absolt ?

Per a no desmerèixer al bailaor … una altra notícia:

17 años de prisión por grabar en un cine

Un joven estadounidense de Missouri que ha sido acusado de grabar en un cine podría enfrentarse a una pena máxima de 17 años de prisión. ElOtrolado.net reporta un artículo de Reuters en el que leemos que Curtis Salisbury, un joven estadounidense de 19 años de edad, ha sido detenido en Estados Unidos tras grabar con una videocámara en el cine las películas "El hombre Perfecto" y "Embrujada" y posteriormente distribuirlas a través de Internet.
Según ha anunciado el Departamento de la Justicia estadounidense Salisbury también ha sido acusado de descargar varias películas y software de Internet.
A destacar que es la primera detención efectuada tras el endurecimiento del pasado mes de abril de las leyes estadounidenses, por lo que Salisbury afronta acusaciones de conspiración contra las leyes de derechos de autor y un par de infracciones contra las nuevas leyes de videocámaras.
Curtis Salisbury podría enfrentarse a penas de hasta 17 años de prisión.

Comentari: ¡España va bien! (El món va bé home, el món va bé.)

Somewheeere, beyond the seeea

• Un SET de la sortida

Publicant des del Word

Estic provant de publicar al Blog des del Word, on em serà molt més fàcil editar el text i donar-li el format que més m’agradi.

Ja Ja Ja Ja !!!

• SonyEricsson K750i <-- The king of the Bongo !

L'esperança és l'últim que es perd

I parlant de perdre ... potser he retrobat quelcom que creia perdut ... o no ?
Estimat Dr. Watson, seguirem investigant.

Una mica fins la po**a

Tal com porto fent aquests últims dos mesos i com em temo que seguiré fent, per als que entreu aquí a llegir (si és que algú entra (sí, ja sé q tinc comptador de visites, però no recordo mai quin era l'últim número que hi vaig veure)), abandono una mica aquest Blog, i dic una mica per no comprometre'm a res, a diferència d'abans que intentava posar "coses" continuament.
Em trobo en un estat una mica d'hivernació i fins la po**a de tot una mica; busco, i trobo algunes coses, però en perdo d'altres. De moment seguiré així, jo sol amb mi mateix, ok ? Per a consultes antidepressives, a mi no si us plau (no dic que estigui deprimit però us podria caure un moc). Gràcies de tot cor (cor? What's this !?).

Què s'enten per succedani ...

Por cierto, hay que recordar que Google ya dispone de un programa de Mensajería Instantánea, y es que si descargamos 'Hello', la herramienta para compartir fotos con nuestros amigos, disfrutaremos también de una aplicación de Mensajería Instantánea para charlar con ellos.

Font: Redes Sociales, pertanyent a Alianzo.

La Conspiración

EL dia 16 de Juliol em dirigia a la caixa de l'Alcampo per a pagar el que acabava de comprar quan, passant per davant d'un prestatge de la secció de llibres, vaig veure "La Conspiración" de Dan Brown. Sense més miraments el vaig agafar per llegir-lo durant aquestes dues setmanes. Així doncs que ja ha completat les dues terceres parts. De moment cap cita ... però no per això diré que no enganxa. Ja us comentaré què tal.

Comentari: Llegiu, marxeu ben lluny, feu coses, enamoreu-vos, i sobretot, NO penseu.

Genialitats

• -T'he demanat perdó mil vegades
  -No és això. És que no sé si això nostre té remei.
  from El Guardià, diàleg entre en Brian i la Lulu
  
  
• Les arrugues li recorden a l'ànima què ha fet... i el què no ha fet.
  from Nip/Tuck, la infermera sabia
  
  
• Sóc la bufetada freda que necessites.
  from Nip/Tuck, l'Àngel de "i si haguessis... ?"
  Comentari: Una pallissa congelada li/us/et convé.
  
  
• Maca, ets tu qui ha de canviar, no les teves circumstàncies.
  from Nip/Tuck, l'Àngel de "i si haguessis... ?"
  
  
• Has de superar les teves pors i els teus fantasmes.
  from Nip/Tuck, l'Àngel de "i si haguessis... ?"
  Comentari: ... perquè sino se't pujaran sempre a l'esquena.
  
  
• Tu fés el que hagis de fer, però no cal que et digui que sempre ho has fet.
  from Nip/Tuck, la dona deprimida separada.
  Comentari: Egoisme !
  
  
• Les nenes bones van al cel,
  les dolentes a tot arreu.
  from Nip/Tuck, l'Àngel de "i si haguessis... ?"
  
  
• -M'esforço per tornar-me a enamorar de tu, però no me'n surto.
  -Ja però et trobo a faltar.
  from Nip/Tuck, diàleg entre l'home separat que no pot més i la dona deprimida i separada.
  Comentari: I què si el trobes a faltar ? Te jodes, haver-ho pensat abans d'actuar així ...
  
  

Comentari: el capítol del 31 de Juliol del 2005 de Nip/tuck podeu veure que va ser molt fructífer. Deuria tenir el cor trencat el guionista aquell dia, o es va dedicar a rememorar males experiències. Em sap greu que algú més, a part de mi, hagi pogut plasmar en paraules sensacions i agonies tan bé i tan comunes (dic que em sap greu perquè bé que ho has hagut de passar).

Desde MasPa

Atenció quan torni ...

Vuelo Final (última part)

Acabo de concloure la lectura d'aquesta altra novel·la de Ken Follett. La intensitat d'aquesta i el temps que abarca no es pot comparar amb l'anterior, però no per això deixaré de recomanar-la. Una lectura força entretinguda. Malhauradament, no hi ha hagut més de dues cites dignes de menció.
Em dedicaré a confeccionar una bibliografia personal, per pur entreteniment.
I per a aquest període indefinit en el que estaré fora (acabarà essent 1 mes entre pitus i flautes) m'endinsaré, per segona vegada, en la ment del jutge Garzón i el bativull que vivim al cul d'Europa, que és Espanya.

F.U.C.K.

L'acrónim F.U.C.K. (aparegut, es creu que, durant el s.XVI) prové de les sigles:

Fornication
Under the
Control of the
King

Comentari: El que es pot aprendre en un dinar familiar ...
Comentari2: Vegeu Braveheart i el conegut "derecho de pernada".