Cuando arribi a cassa ...

Després de El Código Da Vinci el llistó va quedar massa alt... sols s’hi va acostar una mica amb Ángeles y Demonios. L’últim, que ja us vai comentar, La conspiración m’ha deixat (em va deixar, que fa com dues setmanes que el vaig acabar, tornant de les colònies) planxat… ha estat una lectura “llana, llana, llana”. Perquè ens entenguem; el Codi és un Braveheart, el d’Àngels és Waterworld i el Conspiraciónés El Cor de la Ciutat (sabeu tots l’opinió que em mereix aquesta sèrie, busqueu el vostre equivalent si és que us agrada). Ja veieu, decepció total.
I per no desesperar ni perdre les ganes de nodrir-nos de pàgines i paraules i lletres i … històries, m’encamino a llegir, ara, El tercer gemelo de Ken Follet (autor també de Los pilares de la tierra i Vuelo final, i de molts més, però que encara no he llegit). No sé si promet molt, però l’estil d’en Follet està força bé, enganxa gairebé tan com el de Dan Brownal primer llibre i una mica al segon, al tercer ja es fa repetitiu …
Res més, pensant en afegir un parell de detalls al Blog, desitjant que disfruteu el fil musical (que haig de descobrir com aturar la reproducció amb un botó i tal … javascript power veig aquí) i enfeinadíssim amb PCs amunt i PCs avall. Posem-nos amb Ubuntu o deixem-nos d’MS !
Vaig a provar una mica de mel de la que tan m’agrada que no sabeu les ganes que en tinc, la qüestió és: trobaré el pot ? Hi haurà abelles protegint-la ? Anna, m’has de deixar el teu equip d’apicultora !