L-T
López Tena ho peta.
Libertat, amnistia i Estatut d'Autonomia.
El meu feu.
I buscant el post on havia penjat ja aquesta cançó, per allà el 2007, he trobat una cita fulgurant. Gràcies Joel per compartir-la.
Pensava que la nostra història era especial. Jo sabia que seria difícil, però és que tu ho has fet impossible.
"El problema para nosotros los castellanos es que este tio tiene razón."
Comentari llegit al vídeo del YouTube.
Hòstia Santa!! Lo puto crac!
Aquí podeu llegir la història de "la veu".
::
radio,
serotoninafm,
video,
youtube
S'ha d'admetre, a l'igual que El ala oeste de la Casa Blanca, no estem davant una gran trama de rumors, estrategemes, plans, manipulacions, etc. sino que estem assistint a una història d'amor que avança amb parsimònia i pas ferm, una història invisible a ulls de tothom però no per això menys intensa entre ambdós.
Això em recorda quelcom...
Què millor que començar l'any amb un "princesa" sortit de qui sap on.
Bon any.
Tenia el meus dubtes, però després d'això ja puc confirmar que no hauria d'haver escrit sobre el 20091222.
Missatge de Souncloud:
The track "Serotonina FM 20091222 - InSession Soulful Night (59min cutted)" you have uploaded to SoundCloud on December 22, 2009 was recognized as "Kem - Heaven", which belongs to the rightsholder Motown and has been blocked. If this block was triggered by mistake, please submit a counter notice below.
...se m'ha caigut tot per terra.
Amb una combinació d'ingredients equiparable a l'art del Sr. Ferran Adrià, ha arribat el Sr. Quim Campbell i ens ha delectat, a propis i extranys, amb això:
Fa cosa d'1 any (i 4 dies), vaig preparar una sessió brutalment emocional (i alhora emotiva) de Soulful black-leg. Era per a Serotonina FM i té un títol tan descriptiu com: 20091222.
I perquè emocional? Perquè sols les emocions van aconseguir inspirar un treball de tal nivell que únicament amb el cervell i la tècnica no es pot assolir.
Zappejant, o sia, fent zàpping de les sessions que tinc del programa de ràdio he passat fugaçment pel primer segon de la sessió i ja m'ha colpit. Automàticament he recordat la interacció que acompanyava l'emissió en rigurós directe d'aquesta obra mestra (sí, tinc padrina i àvia, i ambdues diuen que sóc molt bo en tot el que faig i molt guapo, així que chitónpuntocom). I automàticament també he recordat els teus llavis, al retrovisor, dient-me "t'estimo", i la teva veu, a cau d'orella, cantant, en la mesura del possible des del diafragma i no sols des dels pulmons, cadascuna de les paraules que ressonàven al cotxe. I molt possiblement també et sortíssin del cor les paraules, però això ja no ho podrem saber mai.
M'estic preparant l'mp3, el nou i flamant Sansa Clip+ (d'autonomia limitada i de reduït tamany) per a demà al matí, fer una intensíssima sessió d'entrenament aeròbic al gimnàs. Tovalloleta, Gymboss, Powerbreathe, pantalonet, guantilles, corda, bambes, etc. sobretot, perquè ja veurem demà què t'has oblidat.
Ah, i auriculars! I el pla de múscul i exercici del dia, dilluns.
Estic opositant, i ara sols em queda que ho sàpiguen tots els del meu cognom.
Enginyeria Industrial no, però física no queda descartada, tot pel Sr. Cambray i la seva infinita sabiesa, pel Sr. Óscar, d'àlgebra, i la seva sorpresa, pel Sr. Ortego i la seva puntualització, etc.
Bona nit.
La industria del copyright movió un dedo y se enviaron cartas advirtiendo de acciones legales. Cuando las cartas se ignoraron, la industria movió un dedo y se interpusieron las acciones judiciales. Cuando los jueces resolvieron en favor de denunciados y demandados, la industria movió un dedo y se recurrieron las resoluciones. Cuando volvieron a perder en los juzgados, la industria movió un dedo y desaparecieron los jueces.
...de Muay-Thai i ja hem de prendre decisions.
Obtenint resultats, però cal progrés.
Avui, Powerbreathe.
Off-topic: li vas fotre un crit al tiu equivocat.
![]() |
| I al mig del carrer, de vorera a vorera: cuchi cuchi! |
Hey girl, when you look at me
I can be every man you want me to be
Show you, how love is meant to be
Love you and hold you till the end of time
Hey girl, I was so ready
All the love that I had was for you and me
And will only, when you read my mind
Trust me and love me till the end of time
Ahora es Mariano Rajoy el que está detrás de la pancarta defendiendo los derechos de los saharauis. Sic, y la derecha europea más estupefacta aún que los propios españoles. Es una historia que resuena. Una historia que se volverá a repetir, una y otra vez, hasta que este bendito país colapse por inanición de valores.
Reescoltant clàssics, he repescat aquesta sessió d'un dels darrers programes de Serotonina.
És simplement espectacular; es nota que ja dominava el MixMeister i que la selecció es podia fer amb cura i gràcia per omplir 1h de remember èpic.
Ha estat genial el moment en què ha entrat "Digital Love".
Per qui no ho recordi, diu així:
Last night I had a dream about you
In this dream I'm dancing right beside you
And it looked like everyone was having fun
The kind of feeling I've waited so long
Don't stop come a little closer
As we jam the rhythm gets stronger
There's nothing wrong with just a little little fun
We were dancing all night long
The time is right to put my arms around you
You're feeling right
You wrap your arms around too
But suddenly I feel the shining sun
Before I knew it this dream was all gone
Ooh I don't know what to do
About this dream and you
I wish this dream comes true
Ooh I don't know what to do
About this dream and you
We'll make this dream come true
Why don't you play the game?
Why don't you play the game?
El estúpido ni perdona ni olvida, el ingenuo perdona y olvida; y el inteligente perdona pero no olvida.
Atenció perquè "sóc productiu" i "de matinada" són dues parelles de paraules que no poden aparèixer a la mateixa frase.
Pol, no t'enganyis.
Recorda: la teva feina no et defineix.
Gracias Flor de Loto, por todo lo que de ti he aprendido. Siempre estarás en este nuevo corazón que hoy estreno.
Hoy echo la primera moneda. Clink. Y sigo dando capas de esmalte.
Mañana pondré el color.
Gracias.
Última hora: Facebook está caído. La productividad sube, Estados Unidos sale de la recesión.
La Penny "s'enfadava" perquè després d'en Leonard tots els altres nois li semblàven tontos/simplons.
Nadie es tan feo como en su DNI, tan guapo como en su Facebook, tan guay como en su Twitter, ni tan bueno como en su CV.
::
cita