X-factor, Got Talent, The Voice, etc.

El que més m'agrada és que qui hi surt no són cantants professionals, no han grabat la veu, no fan playback, no tenen un equip de so que modula i adapta i ajuda la seva veu; són persones anònimes que no es dediquen professionalment (a cert nivell) a cantar, que surten allà i que crec, sincerament, de ben segur canten millor que els propi jurat.
Surten autèntics cracs que tenen una vida (més o menys afortunada, més o menys desgraciada) i que surten a l'escenari, amb una sola oportunitat, i que ho donen tot, que ho volen fer el millor que poden lluitant contra nervis, un mal dia, mals records, dolor, etc. i patapam, et deixen de pasta de moniato. I pot ser que aquell dia no surti bé i tornaran a casa, i seguiran visquent; o potser era una última bala...
Per això, i per moltes coses més positives que en podria dir, un aplaudiment als qui posen el talent de veritat en aquests espectacles (amb tot el que això comporta).
Gràcies per donar-nos moments tan i tan bestials i per oferir-nos el vostre do.
Això és sentir la música.