Gelós*
Bàsicament desinflat per vàries coses:
- El somni d'avui, doble; l'Ingrid no em volia/podia veure, estava malament, estava plorosa, estava sensible, era fràgil, tenia una història al darrere i tot. Sa mare havia canviat de parella, un home que en algun moment de la meva vida he conegut. La Georgina, acompanyada de sa germana, empenyent cadascuna una cadira de rodes amb dones grans. Ens trobem de cara al mig del carrer, després de 3 anys de no saber absolutament res un de l'altre, i es posa a plorar i fa mitja volta. Sa germana em saluda, parlem un segon i cap d'ambdós entén què passa. La tieta Eugènia apareix pel mig i em fa marxar, fet que m'empipa i m'obliga a imposar-me lleugerament a algú de la teva pròpia sang (cosa que moltes vegades no importa per res).
- Que a qui vagis a veure mentre treballa ja no sigui a mi. Suposo que és el cicle natural, però hauria preferit no saber-ho. Haig de trobar com lluitar contra això, el no voler saber perquè no sóc capaç de gestionar el que sé i com deixo que m'afecti.*
- Les conseqüències de la MEGA TROMPADA que em vaig endur el dimarts patinant, que hauria pogut acabar MOLT i MOLT malament, MOLT. Sortosament, és sols un tema de fibres trencades que s'estan reparant.
- Descobrir que la Montse viu a Mataró. És complicada la dicotomia aquesta entre què ha significat algú per tu i tu per aquesta persona i com es pot arribar a esvaïr un somni real, una història d'aquest calat. No desitjo res dolent, ni molt menys, però la gestió de les emocions em fa estirar i arronsar en el fet de ser un punt egoista. 3 anys després no té cap sentit res d'això, possiblement ni tan sols pensar-hi, però es repeteix una vegada més el que he trobat a faltar gairebé sempre, de 5, 4 vegades: el puntito. Ja sigui amb la I, amb la N, amb la G, amb la M, amb la P, amb tu...
- La trobada de demà amb la Rosa.
- L'apalancament bestial d'avui, els canvis d'horari que m'esperen els propers 3 dies.
- La decisió que cada dia s'apropa més i es va confirmant que es pot arribar a respirar a l'aire.
0 Comments:
Comenta