- Ron Cobb #
dimarts, 13 d’octubre del 2020
divendres, 2 d’octubre del 2020
dimarts, 22 de setembre del 2020
diumenge, 6 de setembre del 2020
Ted Lasso
El 1r episodi, meh, no saps què estàs veient, si és seriosa o no. Però amb el 2 i el 3... no sé què han fet ni com però m'ha guanyat. I això que és extremadament senzilla. O no?
dimecres, 1 de juliol del 2020
dilluns, 15 de juny del 2020
Manuel Cuyàs
Aquí podeu escoltar en Xavier Grasset acomiadant el Sr. Cuyàs. Del dia 15 de juny del 2020:
És el primer pare/la primera mare, que ens deixa, d'algú amb qui havia tingut contacte molt molt proper durant una pila d'anys; la Núria, la seva filla, era companya de classe i íntima amiga de la Grigri.
Quants records d'aquella època. La darrera vegada que ens vàrem veure amb la Núria crec que va ser per l'aniversari de l'Oriol Cortada que va fer en una zona de berenars per la serralada Litoral... o en unes 24 hores de bàsquet de Sant Vicenç de Montalt?
No sabia que eren tan espessos, i més que ho seran, els núvols que abracen els records. No passa res, un bon dia se'ns esmunyiran del tot i, si no tenim amb qui parlar-ne, mai sabrem que han estat amb nosaltres. Gràcies per acostar-nos, de tant en tant, sensacions, olors, sons, cares, emocions i rialles que feia temps que no sentiem.
Descansa en pau, Manuel.
PD: Quin net més bufó que tens.
És el primer pare/la primera mare, que ens deixa, d'algú amb qui havia tingut contacte molt molt proper durant una pila d'anys; la Núria, la seva filla, era companya de classe i íntima amiga de la Grigri.
Quants records d'aquella època. La darrera vegada que ens vàrem veure amb la Núria crec que va ser per l'aniversari de l'Oriol Cortada que va fer en una zona de berenars per la serralada Litoral... o en unes 24 hores de bàsquet de Sant Vicenç de Montalt?
No sabia que eren tan espessos, i més que ho seran, els núvols que abracen els records. No passa res, un bon dia se'ns esmunyiran del tot i, si no tenim amb qui parlar-ne, mai sabrem que han estat amb nosaltres. Gràcies per acostar-nos, de tant en tant, sensacions, olors, sons, cares, emocions i rialles que feia temps que no sentiem.
Descansa en pau, Manuel.
PD: Quin net més bufó que tens.
dimarts, 28 d’abril del 2020
Fidel
Avi, dona-li un petó ben fort a la iaia...
... ara que per fi estareu junts de nou i per sempre.
Un petó.
... ara que per fi estareu junts de nou i per sempre.
Un petó.
dissabte, 8 de febrer del 2020
Brrrrrrrr! - Tócala otra vez, Sam
Ho torno a dir i a repetir: I em trobo aquí, amb la pell eriçada, escoltant a Terrence Parker a Frankfurt, o Tips & Rocks vs. Wisdom o Sofi Tukker & Charlie Barker, etc. i com se'm passen els minuts volant amb la música. Brrrrrrrrr!
I a partir d'ara i els propers 4 mesos, això serà UNA BOGERIA TOTAL.
Canviarem de casa i 30 coses més.
I a partir d'ara i els propers 4 mesos, això serà UNA BOGERIA TOTAL.
Canviarem de casa i 30 coses més.
dissabte, 1 de febrer del 2020
El darrer 23 que hem passat...
"Decía mi amigo Antoñin un mediodía de abril junto al Guadalquivir mientras esperábamos unas tortitas de camarones y dos cañas de Cruzcampo, que a partir de los once años los cumpleaños no le importaban a nadie...lo mismo lo dijo para ahorrarse la invitación.
Usted sabe que mi mayor enseñanza en esto de gastar tiempo de vida me la dio un irónico monje budista de Haeinsa. Desde entonces intento ser un tipo despierto y digno heredero de este magnífico regalo.
Hágase merecedor del nuevo escalón que se le presenta. Exprimalo al máximo, corra riesgos, equivoquese, sea atrevido...la vida, en definitiva, es probar infinitas veces.
Y recuerde siempre que a mí sí me importan sus cumpleaños...
Suyo afectísimo"
La meva resposta:
"Lo tengo presente, puede que no tan a menudo como cada escalón que me encuentro a diario. Sus calcetines me ayudarán cuando realmente los necesite. Muchísimas gracias querido cofrade.".
Usted sabe que mi mayor enseñanza en esto de gastar tiempo de vida me la dio un irónico monje budista de Haeinsa. Desde entonces intento ser un tipo despierto y digno heredero de este magnífico regalo.
Hágase merecedor del nuevo escalón que se le presenta. Exprimalo al máximo, corra riesgos, equivoquese, sea atrevido...la vida, en definitiva, es probar infinitas veces.
Y recuerde siempre que a mí sí me importan sus cumpleaños...
Suyo afectísimo"
La meva resposta:
"Lo tengo presente, puede que no tan a menudo como cada escalón que me encuentro a diario. Sus calcetines me ayudarán cuando realmente los necesite. Muchísimas gracias querido cofrade.".
dijous, 23 de gener del 2020
El meu mentor
Gracias por todo, abuelito. ¡Cuídate que ahora vas solo y no te podré vigilar ni decir que te sientes!
Celebració de comiat el dia del meu aniversari