Es tu última oportunidad; si la desperdicias vas a acabar odiándote el resto de tu vida.
via Urgencias 8x21 - En la playa a la memòria de Mark Greene per Elizabeth Corday
diumenge, 31 de desembre del 2006
Fent tard
via Urgencias 8x21 - En la playa a la memòria de Mark Greene per Elizabeth Corday
divendres, 29 de desembre del 2006
Somiant
Preguntar-te quan deixaràs d'estar enamorat és com preguntar-li a un boig quan deixarà de ser-ho.
Tots hem desitjat que un dia es trobéssin totes aquelles que t'han tingut prou temps entre els braços (o les cames) com per a poder parlar de tu amb coneixement de causa i poder escoltar la conversa. Al cap i a la fi ets el denominador comú, el que les fa semblants.
from algunes de les coses que em passen pel cap by polromeu
He tornat, per enèsima vegada, a somiar en tu. Crec que ja fa prou temps com per a què coses així no succeeixin. Malhauradament m'han despertat i, a l'intentar conciliar el son un altre cop, pretenia acabar el somni. L'última frase que recordo haver-t'hi dit: Estaràs contenta, no ? Com sempre.
Unreal
Eres muy bueno pero te has obligado a quererme. Esto no es real.
from Urgencias 8x09 - Quo Vadis?
diumenge, 24 de desembre del 2006
dissabte, 23 de desembre del 2006
WiFi
Bona nit. ara mateix estem a l'Ugly l'Ignasi i jo publicant aquesta entrada.
Esperem que segueixi el WiFi obert per a poder fer navegar el mòbil i publicar les notícies in situ.
Esperem que segueixi el WiFi obert per a poder fer navegar el mòbil i publicar les notícies in situ.
dijous, 21 de desembre del 2006
dimarts, 19 de desembre del 2006
dilluns, 18 de desembre del 2006
Tocant fibra
- El marido de una edil del PP acudió a una marcha de la AVT en silla de ruedas sin ser minusválido #
Comentari: Que vagi a la manifestació, em sembla bé, però que usi una cadira de rodes quan mai la fa servir en el seu dia a dia i que acompenyi als afectats que sí que van en cadira de rodes, ... Que sigui o no una víctima del terrorisme, almenys no directe, no crec que sigui motiu per a que no es manifesti; ara, simular el que no és, no. Té un to una mica partidista, no?
diumenge, 17 de desembre del 2006
Inconmesurable
+YaKyLLaN»» actualmente se habla del muño
+YaKyLLaN»» por todos lados
«Rapera_» BALE PUES NO STOY EN TODS LOS LAOS
«Rapera_» ASI Q M PODEIS EXPLICAR Q ES EL MUÑo??
+YaKyLLaN»» PUES ES UNA POYA COMO UN PUÑO
+YaKyLLaN»» por todos lados
«Rapera_» BALE PUES NO STOY EN TODS LOS LAOS
«Rapera_» ASI Q M PODEIS EXPLICAR Q ES EL MUÑo??
+YaKyLLaN»» PUES ES UNA POYA COMO UN PUÑO
Xataka: Resposta
Hola pol.
La IP que ves arriba es la que tienes asignada en tus comentarios en Xataka, los cuales han estado saliendo sin problemas publicados hasta el 16 de noviembre, fecha del ultimo del que tenemos constancia.
Ahora bien, mirando los comentarios que Akismet ha identificado como spam estan unos cuantos, que ya he restablecido en el sistema y que se supone que no deberían colarse de nuevo en el bloque de spam.
estaremos atentos unos días a ver si vuelve a ocurrir la determinación de spam de tus comentarios y restableciendolos para que elo sistema aprenda que no eres un spammer. De todas formas te agradecería que si ves que te vuelve a pasar nos lo comuniques.
Un saludo y perdona las molestias.
Comentari: Gràcies per la celeritat. El que em pregunto és: perquè ara sí que se'm cataloga com SPAMmer ?
Interessant ...
Resulta que tinc una mena de "ban" permanent a Gizmología. Que com ho sé ? Molt fàcil:
L'altre dia, revisant l'RSS del blog en qüestió, vaig veure un article sobre l'N70, on un dels editors explicava les seves impresions al respecte. Vaig decidir-me a deixar-hi un comentari.
Avui revisava una vegada més l'RSS i dic: ostres, miraràs si has tingut resposta al comentari.
Quina ha estat la meva sorpresa al veure que no estava publicat (en el seu moment no ho vaig revisar perquè potser tenien un filtre per a comprobar els comentaris abans de publicar-los).
Com que no és la primera ni la segona vegada que em passa, he decidit fer una petita comprovació: en publicaré un altre però canviant el meu nick, el mail i la pàgina web.
Com que el nick i el mail són obligatoris, n'hi he posat un parell més o menys inventats.
Si us dic que tan bon punt he près "Publicar" ha aparegut què em podeu dir ? (alguns se n'alegraran, ho sé. Primos, que sou uns primos).
Acte seguit he decidit corraborar-ho intentant publicar un nou comentari però amb les dades de sempre, no fós cas que avui el filtre no estava activat.
Segona sorpresa: Al prémer "Publicar" no ha aparegut cap comentari a la web.
O sigui, que han betat el nick i el correu ... us repto a que ho proveu vosaltres: Poseu de nick "polromeu" i el meu correu "polromeu arroba gmail punt com" i em dieu si us pengen el comentari. Proveu-ho també canviant el nick i el correu pel vostre; us sorprendreu.
Lògicament hi haurà un e-mail directe als editors de Gizmología demanant explicacions, encara que em temo que ja sé d'on ve aquest problema. Discrepàncies i una crítica que vaig fer sobre un article que em va semblar de molt mal gust.
Em pensava que aquesta censura feia anys que no es duïa a terme, i menys en un medi com aquest, que tothom ho pot saber i llegir.
He omplert el formulari que ofereixen a Hipertextual per a posar-te en contacte amb ells. Qui sap si amb el ban que tinc tampoc l'acceptaran ...
Comentari: Us mantindré informats.
--------
A l'acabar d'escriure aquest post i publicar-lo he dit: a veure si també et passarà això amb Xataka ara ...
També ! He fet exactament la mateixa prova: posant el correu bo i publicant i posant el correu dolent i publicant. Tachán ! També n'estic banejat.
No sé si hauré de canviar la manera de dir les coses o ... que els donguin home !
Quan Hipertextual respongui ens n'hi envio una ... o ho faig ara ?
Enèsima prova de la nit: ARa he provat de publicar però posant una direcció web falsa (amb el nick i l'e-mail canviats també), d'una web qualsevol.
Ha colat !
Això vol dir que em tenen banejat.
Comentari: I després em diuen paranoic ... que si JaviMoya, que si Gina i ara això. :D !
Enèsima comprovació: He intentat comentar en una entrada en la que ja havia comentat.
M'ha permès fer-ho amb el nick inventat, però no amb el que uso ara. Molt interessant. Reunint més informació a cada instant.
L'altre dia, revisant l'RSS del blog en qüestió, vaig veure un article sobre l'N70, on un dels editors explicava les seves impresions al respecte. Vaig decidir-me a deixar-hi un comentari.
Avui revisava una vegada més l'RSS i dic: ostres, miraràs si has tingut resposta al comentari.
Quina ha estat la meva sorpresa al veure que no estava publicat (en el seu moment no ho vaig revisar perquè potser tenien un filtre per a comprobar els comentaris abans de publicar-los).
Com que no és la primera ni la segona vegada que em passa, he decidit fer una petita comprovació: en publicaré un altre però canviant el meu nick, el mail i la pàgina web.
Com que el nick i el mail són obligatoris, n'hi he posat un parell més o menys inventats.
Si us dic que tan bon punt he près "Publicar" ha aparegut què em podeu dir ? (alguns se n'alegraran, ho sé. Primos, que sou uns primos).
Acte seguit he decidit corraborar-ho intentant publicar un nou comentari però amb les dades de sempre, no fós cas que avui el filtre no estava activat.
Segona sorpresa: Al prémer "Publicar" no ha aparegut cap comentari a la web.
O sigui, que han betat el nick i el correu ... us repto a que ho proveu vosaltres: Poseu de nick "polromeu" i el meu correu "polromeu arroba gmail punt com" i em dieu si us pengen el comentari. Proveu-ho també canviant el nick i el correu pel vostre; us sorprendreu.
Lògicament hi haurà un e-mail directe als editors de Gizmología demanant explicacions, encara que em temo que ja sé d'on ve aquest problema. Discrepàncies i una crítica que vaig fer sobre un article que em va semblar de molt mal gust.
Em pensava que aquesta censura feia anys que no es duïa a terme, i menys en un medi com aquest, que tothom ho pot saber i llegir.
He omplert el formulari que ofereixen a Hipertextual per a posar-te en contacte amb ells. Qui sap si amb el ban que tinc tampoc l'acceptaran ...
Un comentarista baneado
Buenas noches,
Me dirijo al equipo de Hipertextual para exponer mi malestar en relación al blog de Gizmología (no he comprobado si esta situación se repite en otros blogs de Hipertextual, aunque espero que no sea así).
Vengo observando, de unos meses para acá, que los comentarios que "intento" publicar en las entradas del citado blog no aparecen nunca. Incluso revisando un mismo post, aparecen comentarios posteriores a la fecha en que yo intenté publicar el/los mío/s.
Para comprobar que esto era cierto y no tener sospechas infundadas he probado a publicar un comentario cambiando mi nick y me e-mail.
Cuál ha sido mi sorpresa al ver que, inmediatamente, éste aparecía como un comentario más en la entrada.
Para evitar el derecho a la duda y atribuirlo a que, en otras ocasiones, había un filtro de comentarios activados para evitar SPAM o improperios al editor he decidio intentar publicar el mismo comentario pero poniendo mi nick y e-mail de siempre, los problemáticos diríamos.
Como podéis suponer, y ya que recibís este formulario, el comentario no ha aparecido.
Pediría explicaciones al respecto y que me recordaran si esto se debe a una crítica que hice en su momento a un artículo que publicaron sobre un móvil "destinado a las modelos por su sencillez y diseño" (era algo así el artículo, ahora no lo recuerdo con exactitud).
Muchas gracias por su atención, Pol.
Comentari: Us mantindré informats.
--------
A l'acabar d'escriure aquest post i publicar-lo he dit: a veure si també et passarà això amb Xataka ara ...
També ! He fet exactament la mateixa prova: posant el correu bo i publicant i posant el correu dolent i publicant. Tachán ! També n'estic banejat.
No sé si hauré de canviar la manera de dir les coses o ... que els donguin home !
Quan Hipertextual respongui ens n'hi envio una ... o ho faig ara ?
Enèsima prova de la nit: ARa he provat de publicar però posant una direcció web falsa (amb el nick i l'e-mail canviats també), d'una web qualsevol.
Ha colat !
Això vol dir que em tenen banejat.
No es una pista, es una queja.
Tengo la extraña sensación que, al igual que en Gizmología, disfruto de un pseudo-ban o algo parecido ...
Ya que he comprobado que en Gizmología mis comentarios con este nick y este correo no aparecen he decidio probar suerte en otro de los "grandes" (y digo grandes porqué esto es una empresa con varios blogs a gestionar, nada más).
Publicar comentario con estos datos con los que os escrbio ahora: No aparece una vez le doy a "Publicar".
Publicar comentario con unos datos inventados (sin página web): Aparece el comentario inmediatamente.
Publicar comentario con unos datos inventados con página web más inventada aún: Aparece el comentario inmediatamente.
Teneís un filtro ? Me tenéis en una lista de baneados ?
Es curioso porqué no alcanzo a comprender porqué ...
Agradecería una explicación.
Atentamente, Pol.
Comentari: I després em diuen paranoic ... que si JaviMoya, que si Gina i ara això. :D !
Enèsima comprovació: He intentat comentar en una entrada en la que ja havia comentat.
M'ha permès fer-ho amb el nick inventat, però no amb el que uso ara. Molt interessant. Reunint més informació a cada instant.
Octavio (a.k.a. Derrik) el gasolinero
Otra vez lo mismo: del sí al no en cuestión de minutos.
Comentari: 3 dies em segueixen semblant molt pocs minuts de diferència.
divendres, 15 de desembre del 2006
dimecres, 13 de desembre del 2006
dimarts, 12 de desembre del 2006
Preguntes
Sana sana, herida del alma, lo que duele te sanará mañana
by lineasdesorenadas at Las cosas que nunca mueren
Esparta
Parlant l'altre dia de batalles i cites, ahir se'm va acudir reproduïr la cita al meu pare. Quina va ser la meva sorpresa al dir-me que ja la sabia. Indagant en els seus records d'història em va explicar que aquesta cita provenia de la "Batalla de les Termòpiles" i que rondava un llibre al respecte per casa, "La guerra de los 300" o quelcom per l'estil. Us comunico que la batalla de la que us parlo està englobada en "Les guerres Mèdiques", recollides en l'obra "Els 9 llibres d'història" d'Heròdot.
Val a dir que tot aquest tema està inspirat en un post publicat per en Manu referint-se a la peli "300".
He buscat per la xarxa, sabent que en trobaria alguna cosa, i aquí us deixo més informació al respecte:
Comentari: Gràcies Manu, has fet que agafi un altre llibre.
[Actualització: 16 de Desembre del 2006 a les 18:00h]
L'educació espartana, també coneguda com "Agogé":
Val a dir que tot aquest tema està inspirat en un post publicat per en Manu referint-se a la peli "300".
He buscat per la xarxa, sabent que en trobaria alguna cosa, i aquí us deixo més informació al respecte:
- La guerra de las Termópilas #
- Esparta #
- Guerras Médicas #
- Los nueve libros de historia # (d'" Heródoto")
- 300 # (ull als 2 últims paràrgafs)
- Termópilas #
Comentari: Gràcies Manu, has fet que agafi un altre llibre.
[Actualització: 16 de Desembre del 2006 a les 18:00h]
L'educació espartana, també coneguda com "Agogé":
diumenge, 10 de desembre del 2006
La millor cita en molt de temps
Soldado persa: Las mil naciones del Imperio Persa descienden sobre vosotros ¡Nuestras flechas ocultarán el sol!
Soldado espartano: Entonces lucharemos a la sombra.
from ion-litio
Boston - More than a feeling
Stafford Brothers feat. Peter Millwood - More Than A Feeling (Radio Edit)
divendres, 8 de desembre del 2006
dijous, 7 de desembre del 2006
polromeu in love ? (III)
Confirmat: Amb una paraula em tires tots els papers per terra. Ja pot haver fet el temps que sigui que jo aquí, per molt que em cregués que ho aguantava tot, em desmorono. Divertida, preciosa, perspicaç, intel·ligent, murri, madura, curtida,...
Encara batego.
Encara batego.
dimecres, 6 de desembre del 2006
Snap!
Nova utilitat al blog, via ñblog, que espero atraigui les vostres mirades: Snap.
Explicació: Passeu el mouse sobre un enllaç "et voilà", apareix la miniatura de la pàgina a la que duu. Genial.
Consell: Igualment cliqueu en l'enllaç, no en la miniatura, que sinó no s'obrirà en una nova finestra. Que ho disfruteu.
Comentari: Aquesta pijadeta sí que és per a l'audiència.
Explicació: Passeu el mouse sobre un enllaç "et voilà", apareix la miniatura de la pàgina a la que duu. Genial.
Consell: Igualment cliqueu en l'enllaç, no en la miniatura, que sinó no s'obrirà en una nova finestra. Que ho disfruteu.
Comentari: Aquesta pijadeta sí que és per a l'audiència.
dimarts, 5 de desembre del 2006
Parlant de citar les fonts ...
- Dibuix d'un cotxe per MS Paint: ...hmmm... i Motorpasión.
Comentari: No és que m'agradi, però tinc raó. I així, molts altres dels continguts que es publiquen.
dilluns, 4 de desembre del 2006
A los que buscan
La tristeza, no vende. La sinceridad, no vende. El corazón (pero el de verdad), las emociones, la bondad... tampoco. La cabeza agachada, no vende. No venden los buscadores, no venden los que van de frente, no, no venden.
via [Tercera Temporada] de A los que buscan
Comentari: Els he retrobat repassant el 2004 d'aquest blog (que no foren ni 2 mesos).
polromeu un-love
- Això que vas fer és de primo, encara que més ho és demanar-t'ho.
- Però tu saps quant em va agradar la seva cara al veure'm davant de casa seva quan li havia fet creure que m'havia adormit ? Hagués pagat molt, moltíssim, per tornar-la a veure així.
una conversa que he tingut fa poc
diumenge, 3 de desembre del 2006
polromeu in love ? (II)
Eres com una mena de "fantasma", la dama que tothom coneix i que es veu però que no se sap ben bé què fa, ni com es diu, ni res que pugui ser productiu o interessant; simplement passes, t'admiro/admirem i desapareixes. Amunt i avall. Un caminar curiós, que em recorda a algú que me la pela, però m'hi recorda, és inevitable.
Vergonyosa, reservada, guapíssima (bé, objectivament no tant, però aquí l'objectivitat no hi té cabuda, que parlo jo). Un posat de les qui no estan interessades en que les mirin o no, simplement ...
T'he batejat: ets la meva Giselle Bundchen. Ho sé, tal com he dit aquí dalt, objectivament, no ets la Bundchen, però sí la meva Giselle.
Un amic (l'Edu concretament), m'avisa sempre: Eh Pol, la Giselle ! Quan ho fa, em falta temps per aixecar-me i buscar-te amb la mirada.
Fem una assignatura junts, tot i que ni seiem mínimament aprop ni fins fa 2 setmanes em vaig assabentar de que eres per classe, ja que mai t'hi veig, sino l'Edu ja m'ho hagués comunicat. Com és ?
Divendres tocava examen i presentació a l'assignatura. Presentaves després del meu grup, si no recordo malament. Just abans de fer el meu grup la presentació em diu l'Edu: Tu, que la Giselle sortirà. I esclar, amb els ulls mig sortits de les òrbites, dic: Ostia, tens raó. Per sort tinc el mòbil aquí preparat ...
Ho sé, això sí que és lleig, però lògicament no m'haguessis deixat (si és que m'hagués atrevit a demanar-ho) que fés fotografies, i menys grabar en vídeo.
Què vaig optar per fer ? Doncs ja que estic assegut a 1era fila, pam, grabar amb l'ajuda del zoom.
Ull: Aquest mòbil que tinc és increïble.
Va sortir el teu grup, va sortir la 1era del grup a exposar i esclar, per a filmar-ho tot, vaig haver d'empassar-me tota la seva presentació, no fós que apareixies de cop i m'ho perdia.
El resultat de la broma ha estat un video d'uns 8 minuts (amb un zoom impecable) 2 dels quals els gastes tu. Si no fós pels primers 6 minuts, l'hagués mirat mil vegades més encara.
Un rau-rau a la panxa sona quan t'hi veig. Maca ! Moníssima amb tanta vergonya, moníssima. I un català que sona melòdic m'atreviria a dir.
Vaig veure l'altre dia de reull que sorties del cotxe aparcat quan jo marxava cap a casa. Mira si em vaig despistar que no em vaig empanar ni de quin era: Nissan, Toyota, Honda ? Antic (més de 10 anys), vermell, petit (segment C com a molt).
Hi ha el sistema del bon noi, que és preguntar a un confident si tens novio, d'on ets, edat, què estudies, per on surts, ... això permet no ser inoportú i quedar malament, però et dóna menys preguntes per a fer si parleu. Esclar que si la 1era vegada et pregunto tot aquest reguitzell, o em tens ja un contracte preparat o t'espantaré.
Hi ha el sistema del voltor, que és intentar mossegar, i si no es pot, alguna resta d'alguna altra cosa es trobarà. És anar fent i no ser massa sel·lectiu amb la mercaderia (el que acabes de dir Pol ...).
Relfexió reflexiva: Pol, com anava això ? Que parlin amb ella de tu ? Tu parles amb ella ? Tens un confident que s'informa per mitjà d'un altre confident ? Pol va, que tu ja saps com va això. Fas la creueta aquella, com les lleones a l'hora de caçar, i fora, no ?
He descobert com et dius simplement perquè passen llista, sino m'hagués vist forçat a preguntar-li a una amiga teva que fa grup amb mi en una altra assignatura (espero que no llegeixi això perquè em delatarà), lleig no, però poc elegant.
Tens un nom que, tret d'una sola taca negra en el seu expedient (del nom dic), em té ... em persegueix remuntant-me fins on puc recordar. Fins i tot el vull posar a la filla que, possiblement, mai tindré (misogínia màxima, que m'acabaré empassant).
Deixaré els comentaris oberts d'aquesta entrada i de l'anterior. Com comenceu a tocar la polla (com que teniu tant de temps lliure i poc a fer), es tancaran, amb els improperis que cregui pertinents donat el to i el nivell intel·lectual del comentarista. Els anònims, seran fulminats a l'acte. I crucificats quan el Blogger ho permeti. Per gent com l'Utòpiq estan oberts.
Vergonyosa, reservada, guapíssima (bé, objectivament no tant, però aquí l'objectivitat no hi té cabuda, que parlo jo). Un posat de les qui no estan interessades en que les mirin o no, simplement ...
T'he batejat: ets la meva Giselle Bundchen. Ho sé, tal com he dit aquí dalt, objectivament, no ets la Bundchen, però sí la meva Giselle.
Un amic (l'Edu concretament), m'avisa sempre: Eh Pol, la Giselle ! Quan ho fa, em falta temps per aixecar-me i buscar-te amb la mirada.
Fem una assignatura junts, tot i que ni seiem mínimament aprop ni fins fa 2 setmanes em vaig assabentar de que eres per classe, ja que mai t'hi veig, sino l'Edu ja m'ho hagués comunicat. Com és ?
Divendres tocava examen i presentació a l'assignatura. Presentaves després del meu grup, si no recordo malament. Just abans de fer el meu grup la presentació em diu l'Edu: Tu, que la Giselle sortirà. I esclar, amb els ulls mig sortits de les òrbites, dic: Ostia, tens raó. Per sort tinc el mòbil aquí preparat ...
Ho sé, això sí que és lleig, però lògicament no m'haguessis deixat (si és que m'hagués atrevit a demanar-ho) que fés fotografies, i menys grabar en vídeo.
Què vaig optar per fer ? Doncs ja que estic assegut a 1era fila, pam, grabar amb l'ajuda del zoom.
Ull: Aquest mòbil que tinc és increïble.
Va sortir el teu grup, va sortir la 1era del grup a exposar i esclar, per a filmar-ho tot, vaig haver d'empassar-me tota la seva presentació, no fós que apareixies de cop i m'ho perdia.
El resultat de la broma ha estat un video d'uns 8 minuts (amb un zoom impecable) 2 dels quals els gastes tu. Si no fós pels primers 6 minuts, l'hagués mirat mil vegades més encara.
Un rau-rau a la panxa sona quan t'hi veig. Maca ! Moníssima amb tanta vergonya, moníssima. I un català que sona melòdic m'atreviria a dir.
Vaig veure l'altre dia de reull que sorties del cotxe aparcat quan jo marxava cap a casa. Mira si em vaig despistar que no em vaig empanar ni de quin era: Nissan, Toyota, Honda ? Antic (més de 10 anys), vermell, petit (segment C com a molt).
Hi ha el sistema del bon noi, que és preguntar a un confident si tens novio, d'on ets, edat, què estudies, per on surts, ... això permet no ser inoportú i quedar malament, però et dóna menys preguntes per a fer si parleu. Esclar que si la 1era vegada et pregunto tot aquest reguitzell, o em tens ja un contracte preparat o t'espantaré.
Hi ha el sistema del voltor, que és intentar mossegar, i si no es pot, alguna resta d'alguna altra cosa es trobarà. És anar fent i no ser massa sel·lectiu amb la mercaderia (el que acabes de dir Pol ...).
Relfexió reflexiva: Pol, com anava això ? Que parlin amb ella de tu ? Tu parles amb ella ? Tens un confident que s'informa per mitjà d'un altre confident ? Pol va, que tu ja saps com va això. Fas la creueta aquella, com les lleones a l'hora de caçar, i fora, no ?
He descobert com et dius simplement perquè passen llista, sino m'hagués vist forçat a preguntar-li a una amiga teva que fa grup amb mi en una altra assignatura (espero que no llegeixi això perquè em delatarà), lleig no, però poc elegant.
Tens un nom que, tret d'una sola taca negra en el seu expedient (del nom dic), em té ... em persegueix remuntant-me fins on puc recordar. Fins i tot el vull posar a la filla que, possiblement, mai tindré (misogínia màxima, que m'acabaré empassant).
Deixaré els comentaris oberts d'aquesta entrada i de l'anterior. Com comenceu a tocar la polla (com que teniu tant de temps lliure i poc a fer), es tancaran, amb els improperis que cregui pertinents donat el to i el nivell intel·lectual del comentarista. Els anònims, seran fulminats a l'acte. I crucificats quan el Blogger ho permeti. Per gent com l'Utòpiq estan oberts.
polromeu in love ? (I)
Dies miran-te, tan d'esquitllada com directament, sempre evitant que em veiessis.
Segon dia que et veig, pam, pillada del mil assenyalan-te perquè un amic tingués coneixença de qui eres. Tornat a pillar.
Dimecres: Arribo al laboratori, hi havia més gent esperant, m'assec al banc, just al teu costat i no et saludo (suposu que el fet de no haver intercanviat més de 1 frase en el que portem de curs i que el fet de saludar-te hagués implicat saludar a tota la resta de les salsitxes que et rondaven ... o que si més no estàven per allà; esclar que si ho feia així, hagués quedat difosa la meva salutació cap a tu, semblaria educació solament, que qui sap si és bo o dolent ... merda!). Fem un examen junts, de costat gairebé (eres qui tenia més aprop i que va haver d'aguantar les meves anades i vingudes del professor al llarg de 4 hores i 1/2).
Dijous: Em llevo amb un bon gust de boca, un MOLT bon gust de boca, he somiat en tu sense pretendre-ho, ni molt menys. Passejàvem, acompanyats de no sé qui. Tontegem, ens quedem sols pel carrer, vols passejar però estàs cansada (esto no es pasear, es una competición ... veure: Ángel Martín, monòlegs). Decideixo que, donada la teva envergadura en relació a la meva, t'agafo a coll, així, de costat, per a poder mirar ambdós endavant (o mirar-nos, qui sap). Passegem (et passejo) i acabes pujada a les meves espatlles, observan-t'ho tot des de dalt. M'encanta, et tinc aprop i ho disfrutes. No és esforç, és una inversió; no gasto ni malgasto, inverteixo.
De 8 a 10 tinc classe, al descans m'escapo i ens creuem pel passadís. Et saludo i em saludes, ho fem gairebé al mateix temps. Porto des de llavors aturant-me i pensant: Li hauries d'haver preguntat si ahir no us vau saludar per corte o perquè simplement ... i si ara ho havies fet perquè no hi havia més remei, estàvem de cara. Esclar que si t'aturo pel passadís només per a preguntar-te això ... em prendries per sonat com a mínim, però és que ... és ese impulso irresistible... impulse! (anunci del desodorant Impulse).
La primera vegada que et vaig veure em vas recordar a l'Anck-Su-Namun, vegem-te:
Segon dia que et veig, pam, pillada del mil assenyalan-te perquè un amic tingués coneixença de qui eres. Tornat a pillar.
Dimecres: Arribo al laboratori, hi havia més gent esperant, m'assec al banc, just al teu costat i no et saludo (suposu que el fet de no haver intercanviat més de 1 frase en el que portem de curs i que el fet de saludar-te hagués implicat saludar a tota la resta de les salsitxes que et rondaven ... o que si més no estàven per allà; esclar que si ho feia així, hagués quedat difosa la meva salutació cap a tu, semblaria educació solament, que qui sap si és bo o dolent ... merda!). Fem un examen junts, de costat gairebé (eres qui tenia més aprop i que va haver d'aguantar les meves anades i vingudes del professor al llarg de 4 hores i 1/2).
Dijous: Em llevo amb un bon gust de boca, un MOLT bon gust de boca, he somiat en tu sense pretendre-ho, ni molt menys. Passejàvem, acompanyats de no sé qui. Tontegem, ens quedem sols pel carrer, vols passejar però estàs cansada (esto no es pasear, es una competición ... veure: Ángel Martín, monòlegs). Decideixo que, donada la teva envergadura en relació a la meva, t'agafo a coll, així, de costat, per a poder mirar ambdós endavant (o mirar-nos, qui sap). Passegem (et passejo) i acabes pujada a les meves espatlles, observan-t'ho tot des de dalt. M'encanta, et tinc aprop i ho disfrutes. No és esforç, és una inversió; no gasto ni malgasto, inverteixo.
De 8 a 10 tinc classe, al descans m'escapo i ens creuem pel passadís. Et saludo i em saludes, ho fem gairebé al mateix temps. Porto des de llavors aturant-me i pensant: Li hauries d'haver preguntat si ahir no us vau saludar per corte o perquè simplement ... i si ara ho havies fet perquè no hi havia més remei, estàvem de cara. Esclar que si t'aturo pel passadís només per a preguntar-te això ... em prendries per sonat com a mínim, però és que ... és ese impulso irresistible... impulse! (anunci del desodorant Impulse).
La primera vegada que et vaig veure em vas recordar a l'Anck-Su-Namun, vegem-te:
dissabte, 2 de desembre del 2006
divendres, 1 de desembre del 2006
A mi també...
...em venen, però no a disculpar-se perquè jo estés encertat i ells no; sols per a justificar-se.
- Electronic Arts: si me criticas no te adjunto # (via Hardgame2.net)