dimarts, 29 de març del 2016

ona-corpuscle

I al contrari que Newton, o potser en un univers paral·lel, fins i tot esbiaixat, on una ona i una partícula eren una mateixa cosa, i complementaven l'explicació d'un o altre fenòmen, aquí no, aquí em trobo no complementant, sinó debatint-me entre un estirabot i una mala estrugança, entre una papallona i un volcà, etc.
Potser ha arribat el moment de ser insolidari, d'abandonar l'ONG, de fer una societat unipersonal amb un únic objectiu, liberal, de benefici propi, de capital de felicitat.
T'he vist plorar 3 vegades, dues d'elles foren inevitables i no en vam poder parlar, i tampoc m'ho deixes fer ara, cosa que respecto i no vull remoure, però no t'ofereixis per després desaparèixer en MHz invisibles que corren per l'aire, en un mega-zeros del s. XXI, en interferències digitals d'1 o 0.
I potser la més gran mostra d'amor fou... el Taj Mahal?
I parlar de Myanmar i Siam.
Jo, rei.

2 comentaris: