Un altre cop que m'esglaio llegint el teu blog, Pol... Avui, encara ha estat pitjor. Tot, d'una, m'ha vingut al cap el dia que em va deixar el meu ex, el darrer d'ells, el més nociu de tots, l'home que més he estimat l'únic que m'ha fet mal. O, millor dit, l'únic que ha aconseguit que el meu amor propi se'n ressentís de veritat i de valent. I jo que em pensava que havia passat pàgina...
Un altre cop que m'esglaio llegint el teu blog, Pol...
ResponEliminaAvui, encara ha estat pitjor. Tot, d'una, m'ha vingut al cap el dia que em va deixar el meu ex, el darrer d'ells, el més nociu de tots, l'home que més he estimat l'únic que m'ha fet mal. O, millor dit, l'únic que ha aconseguit que el meu amor propi se'n ressentís de veritat i de valent.
I jo que em pensava que havia passat pàgina...