divendres, 28 de febrer del 2014
dijous, 27 de febrer del 2014
Dia XVIII
90 anys de pica pica.
Cap control respiratori.
HIIT + dieta d'en Cos?
dimecres, 26 de febrer del 2014
Dia XIX
Àpats sans, però pocs (2 en tot el dia).
He vist que fan CrossLimit i Kick Boxing els matins aquí aprop.
Demà en fa 90.
dimarts, 25 de febrer del 2014
Dia XX
2 àpats de cuina.
2 "posponer".
Ja faig una mica tard, demà festa (que no poques coses a fer).
dilluns, 24 de febrer del 2014
La princesa del Iang-Tsé
A la vora del Iang-Tsé
hi ha una princesa,
néta de l’emperador
d’aquella terra. 4
El gran riu baixava ple,
molta gent nega.
Cauen altres malvestats
damunt el regne. 8
Quan ploraven els flagells,
ella somreia.
Diuen que no té bon cor
la joveneta. 12
Però sap cançons suaus,
paraules tendres.
Ai, qui us robi el primer bes,
llavis de seda! 16
Una tarda, al mirador,
de sobte veia
com marxava un cavaller
cap a la guerra. 20
Tot seguit el va estimar
l’alta donzella.
Preguntava pel seu nom,
es vol prometre. 24
Però no li poden dir
l’estirp, d’on era.
Ni tan sols el mariscal
de la noblesa. 28
Mentrestant, a l’horitzó
es varen perdre
els soldats i el capità,
vers la Corea. 32
Faci sol o faci fred,
la dama espera.
Fins li fuig la dolça son
de les parpelles. 36
No s’alçava al lluny ni un bri
de polseguera.
Corre l’aigua eternament
sota finestra. 40
No vindrà galant minyó
per cap frontera.
Confiances de retorn
no duren sempre. 44
Passen dies, passen anys.
Lànguids poetes,
de la història de passió,
en fan llegenda. 48
A la cambra del palau
d’or i turqueses,
entre plomes de paó
jau la princesa. 52
Consumida per l’amor,
es torna vella.
El seu cor, abans de gel,
és ara cendra. 56
Als cabells, blancor de neu.
Als ulls, la lenta
arribada d’una nit
buida d’estrelles. 60
Sola, sola prop del Iang,
mor de tristesa.
Als jardins imperials,
cignes la vetllen. 64
Conclusió de Mrs. Banks:
«Gentils pucetes,
aprofiteu la lliçó,
preneu exemple, 68
que, de pigs i de senyors,
se’n ve de mena.»
diumenge, 23 de febrer del 2014
Dia XXI
dissabte, 22 de febrer del 2014
divendres, 21 de febrer del 2014
diumenge, 16 de febrer del 2014
dimecres, 12 de febrer del 2014
dimarts, 11 de febrer del 2014
Heidegger y un hipopótamo van al cielo (I)
Somos las únicas criaturas que comprendemos que vamos a morir y somos también las únicas que pueden imaginarse una vida eterna.
dilluns, 10 de febrer del 2014
diumenge, 9 de febrer del 2014
dimecres, 5 de febrer del 2014
L'Ingrid, un dia del segle passat, EQlògic
-Veus aquell noi que m'està mirant? Que està mirant com m'intentes fer un petó i no paro d'esquivar-te?
-És el teu novio?
-No, però no tinc clar si ha deixat mai de ser-ho. Així que prou.
Llavors va ser quan vaig baixar a la pista de ball, ens vam abraçar, I vam ballar junts Boig per tu. I per coses així les línies són lo fines que són. I per això vam trigar més de 10 anys en separar definitivament els nostres camins. Sort que no et costa tan com a mi (o com a la meva ment).
Va ser potser un dels primers moments on vaig arribar molt i molt avall i immediatament després vam connectar a un nivell al que moltes parelles no connecten mai; i que potser ni tu ni jo tornem a connectar mai així amb ningú.
Quina llàstima, no?
Vaig veure The Visitor l'altre dia. Una pel·lícula que segurament quan encara no havia madurat una mica no hauria suportat. I em va encantar, i em va recordar que aquesta connexió sempre pot aparèixer; igual que infinits monos poden escriure la millor obra de la literatura. O no. O mai.
Crec en el talent innat
Llegia avui a en Kirai que el l'excel·lència apareix a les 10.000 hores de dedicar temps i ganes a un aprenentatge.
Parlava de que Hemmingway deia que feien falta un milió de paraules de merda per començar a escriure bé. Vilamatas parlava de quelcom molt semblant també.
Potser no he escrit un milió de paraules, ni de merda, ni he escrit prou, però és quasi onanístic alguna cosa que em llegeixo. Impròpia d'un 150.000 potser i tot.
Llegir també compta? Potser en llibres no, però llegir? Bffff.
Haig de començar a aprendre el català a un nivell d'excel·lència, com amb la lògica matemàtica d'en Sesa, que li vaig fotre la part més difícil de l'assignatura de 10 (per sorpresa seva). Formalització d'enunciats.
dimarts, 4 de febrer del 2014
Semillas de mostaza
- El arte de la felicidad #
Mi Davos
Aquell histrionisme propi, heretat i cultivat.
Quan jugo al Zelda i em surt un bitxo, se m'ericen els pèls com abans no ho feien.
El blanc i el negre són colors tan bons com la resta de la carta Pantone.